Ara que està de moda arraconar la nostra llengua, ara que tothom té el català a la boca (és un dir), i ara que el nostre govern ens vol fer creure que xerrem coses rares… i que tots hem de xerrar en castellà, convindria fer saber algunes coses per a la gent que ve de fora, els nouvinguts, els estrangers, els forasters, qui sigui que visqui a Mallorca i que no tengui “colons” ni esma de xerrar el català, o al manco d’intentar-ho.

Començarem per la COHERÈNCIA, paraula mala de dur a terme en la vida, perquè la majoria de coses que fem no en tenen cap ni una de coherència, i ja me direu si viure a un indret i no xerrar la llengua d’allà no ho és una incoherència.

Seguirem amb l’EDUCACIÓ, és bastant simple veure que aprendre llengües és un tema educatiu, i també és de gent educada xerrar el que xerren els altres a casa seva, sobretot si dus mots anys vivint-hi.

Podem parlar també de RESPECTE, respecte cap a la terra on vius, cap a la seva gent, els seus costums i tradicions, la seva cultura que ja ha d’esser la d’un…

Per INTEL·LIGÈNCIA també hauríem de xerrar el català a Mallorca, si hi vivim i si ens hi sentim d’aquí, o ho volem fer veure.

L’AMBICIÓ de qualcú a l’hora de voler saber més coses i de anar endavant a la vida.

També per GRATITUD hauríem de ser conscients de que parlar la llengua d’on vius i treballes (això és més difícil ara), és el que toca, hem d’estar agraïts a la gent que ens acull i al que tot això envolta.

Per CIVISME també ens hi hauríem de conscienciar tots plegats, per dur-nos millor i entendre’s a la perfecció, per saber estar en tots els llocs amb el que això comporta.

La SENSIBILITAT és important, la sensibilitat de voler aprendre a xerra, entendre i escriure i llegir un idioma. No és tan difícil, si un vol de bon de veres.

Per NECESSITAT molts també ho han de fer (encara que de cada vegada menys a partir d’ara) però també es a necessari dominar un idioma que xerra la gent d’allà on vius.

I encara hi afegiríem la CURIOSITAT, voler saber què diuen, que xerren, que escriuen, fins i tot, què pensen, aquesta gent amb la qual visc a aquesta terra….

No ens hem d’enganyar, tot això són teories i paraules buides per a molta gent, i el més trist de tot, és que ens fem mal a nosaltres mateixos, nosaltres, no volent defensar la nostra llengua, que és ben de ca nostra, que ens han parit així, mecagondena, que l’hem mamada i que la duim a dins. Tot aquest desgavell inusitat de la llengua a casa nostra no pot ser de cap de les maneres. Hem de dir basta i hem de ser conscients tots, els d’aquí i els de fora.