Què és això? Després de registrar 3.304 signatures a favor del nostre tren en tres ajuntaments i a la Direcció General de Transports, ens toca llegir històries romàntiques? O culebrons de la tele? Un sermó nadalenc, potser? No exactament. Es tracta d’una cosa gairebé “medicinal”. Perquè al costat del molt bo del nostre ferrocarril i de la seva gent (enhorabona per les obres que s’estan executant ara), hem detectat alguna cosa corrosiva i nociva que, just en el seu centenari, pot dur al ferrocarril a ser una ombra del que va ser i encara és (i tant de bo segueixi sent).
És una cosa que procura paralitzar als accionistes honrats, desconcertats, que intenta desanimar el més agosarat, per la repugnància que provoca, que desorienta a la premsa i a les autoritats de Transports i els duu a cometre errors, perquè els costa acceptar aquest tret perjudicial en accionistes i mentors del ferrocarril, i en polítics suposadament seriosos (i que sempre apareixen en les fotos). Un tret que no li agrada que li diguin pel seu nom, però que aquí està: hipocresia. Es tracta del dir una cosa i després, per interès personal i sabent, fer el contrari. És la més perjudicial forma de mentir, en especial per al que la practica, perquè demostra debilitat, insensibilitat, ambició sense fre, manca de dignitat interior i manca de visió intel.ligent. El que la pràctica és el primer enganyat i el major perjudicat: creu que els altres no s’adonen de la seva falsedat, i necessita del silenci d’uns i de l’aplaudiment dels seus titelles, per viure amb les seves invencions.
Però ànims, té un remei infal.lible. Encara que el tractament pot ser molt dolorós si no es rectifica a temps. Sí, és la força de l’amor. (Tranquils: no és un culebró ni un sermó). Vegem. Només un fort amor a la veritat i a la integritat personal pot cauteritzar la hipocresia que parla del ferrocarril com el motor del turisme de Sóller, per després eliminar tot el que sigui turisme hivernal i sobretot l’intern, i fa servir la tapadora de les obres necessàries per avançar un pla que només afavoreix a tres o quatre accionistes i mentors, que deixarà en pocs anys al poble molt empobrit, a més de privar a Mallorca l’ús del ferrocarril. Només un fort amor a la dignitat del treball i al treball digne, pot curar la hipocresia que parla del ferrocarril com la primera empresa que dóna feina a la vall, però després busca formes de reduir el personal, no només recorrent a contractes cada vegada més curts, sinó que, si es compleixen els seus objectius de reclassificació, cerca arribar a un mínim d’empleats fixos amb jornades reduïdes. Només un fort amor, que no afecció, sinó amor, als diners, representant per sous dignes, guanys nets i repartiments justos, pot curar la hipocresia que es lamenta de l’estat financer, però no rectifica evidents errors (la ja esmentada immobiliària, “Tren de Sóller Complements SAU) ni mostra transparència en “Vall Sóller Services, SL” (80% propietat de Ferrocarril de Sóller SA i 20% de Barcos Azules i Excursions Marítimes Port de Sóller SL) Sense esmentar l’aclaparament de la Fundació Tren de l’Art, costejada inexplicablement per un servei públic, i que només busca una glòria personal artificial i que utilitza un poder de peus de fang; cas d’hipocresia només curable amb una elevadíssima dosi d’amor a la veritat, a la transparència legal, i a la genuïna dignitat.
Només un fort amor a l’activitat del tren pot curar la hipocresia que es molesta si es dóna a conèixer el nombre de trens privats estivals, coneixement disponible al que gaudeixi del baixador de Son Reus, de la zona de Bunyola, o de Montsreials, o del camí des Rost, o Biniaraix i alhora vegi o senti passar els trens, que són visibles i sonors. No cal ser un geni per diferenciar els trens d’agències que van i vénen a Son Reus, dels públics regulars: només cal saber comptar i estimar el tren! Només un fort amor a Sóller i a la honradesa curaria la hipocresia que diu que governa a favor dels sollerics però afirma que el tancament del ferrocarril a l’hivern no perjudica el poble, i que ningú es queixa, encara que al poble li agradi fer “shows” i ajuntar firmes.
Vàrem dir que el tractament de la hipocresia, en sortir a la llum les dues cares, pot ser dolorós. Afegim que abans o després la vida l’aplica inexorablement. Donem dos exemples significatius: l’imperi de R. Murdoch i la seva família, que s’esquerda, i la justícia que arriba a la mateixa casa reial espanyola. Tots dos per acció d’algun valent que sent un fort amor a la llei, a la veritat, a la integritat, i a la justícia i sap que l’amor i el bé són sinònims. Per això, en començar 2012 feim vots perquè cada un de nosaltres elimini de la vida pròpia tot rastre d’aquest terrible tret amb una forta dosi d’amor als principis esmentats i a la vida mateixa. I que ens esforcem a ajudar amb l’exemple, la fermesa i la valentia absolutes, a aquells accionistes i dirigents que pateixen d’aquesta malaltia, que els fa mal a ells, al nostre ferrocarril i al nostre vall.
Podem i hem de fer, amb prudència i sense por, pel bé de tots. Molt d’anys a tothom!!
