Mai no hauria pogut imaginar que el que va ocórrer a la Residència Bell Entorn el passat dia dels Reis pogués succeir. 

M’explicaré.
– Demà vindran els Reis!!.Què ens portaran?
– Doncs mira el mateix que altres anys.
– Idò del meu m’agrada, el sabó que em deixen.
– I del meu  l’escuma d’afaitar -respon un altre resident.
– Saps a quina hora vindran?
– Han dit que a les 14 h.
– Bé és una mica aviat, avui no farem migdiada.

Llavors poc abans de les 14 h. tots els residents estaven preparats. Amb certa il·lusió i una hora mes tard del previst apareixen els Reis i l’alcalde acompanyat per una regidora.

Es nota certa fredor, i és que els vells són molt llests. Enguany no hi ha regals, enguany tampoc no hi ha unes paraules de l’alcalde per desitjar als vells un bon any, enguany tampoc no hi ha una conversa individual de l’alcalde amb cap resident. Aquest any l’única cosa que hi ha, sorprenguin-se, són uns petits caramels!!. Però bé, senyor batle, vostè no podia pensar que a la residència hi hauria diabètics? No se li va ocórrer que les persones majors tenen facilitat per ennuegar-se? Segons sembla res d’això tan elemental no se li va ocórrer ni a vostè ni a la regidora que l’acompanyava.

Vostè, senyor Simarro, no sap el que es perd ignorant el nostres vells, no sap les bones estones que es passen amb ells, com tampoc deu de saber que els vells d’un poble han fet la història d’aquest poble. I vostè sense passar de la porta de la sala on tots els vells estaven esperant alguna cosa que no va arribar. Els Reis van pujar a la segona planta per saludar els residents assistits i vostè no els va acompanyar. Síque va pensar vostè a brindar amb cava en les oficines municipals uns dies abans. Vergonya cavallers, vergonya.