Acabo de sortir de l’assemblea de la Federació Balear de Tir de Fona, on s’ha produït el que lamentablement ja esperàvem: la dimissió irrevocable de tot el col·lectiu federatiu i arbitral. No tinc paraules per dir el que sent ara mateix. Estic esgarrifat, emprenyat, fortament molest i enutjat, i en sap greu, però no em fa vergonya, i em  nego a empassar-m’ho sense més. Tinc ganes de dir algunes coses sobre allò que darrerament em fa bullir la sang, per diversos motius i per les actuacions de diferents persones durant aquests darrers mesos.

N’estic fins i tot fart, apunt de penjar els mobles. Que s’ha cregut tota aquesta gent, tota aquesta tropa de presumptuosos, amb aires que no suporto? pujats al carro arrancat, fa molts d’anys, per l’amic, ara ex president federatiu Mateu Cañellas, amb una colla de bons companys treballadors. En calent, estic decebut, com molts altres assembleistes, perquè sense raó, sense to ni so, han estat a punt de frustrar un somni (la Tirada Internacional) que es portava dins el cor des de fa més de trenta anys… i al final han  aconseguit aquest irreparable buit federatiu. Estaran contents ara?