El proper dimarts dia 13 de desembre a les 20 h. al Casal de Cultura podrem escoltar en directe Joan Carrero Saralegui, president de la Fundació S’Olivar, l’ONG de Mallorca i a la qual destinarem enguany la recol·lecta del Festival de Nadales.

Joan Carrero ens explicarà els conflictes a l’Àfrica i la seva relació directa amb la crisi en la qual estam immersos la majoria de la gent. Commogut des de 1994 per la gran tragèdia que es viu a l’Àfrica dels Grans Llacs, Joan Carrero va liderar diverses accions de denúncia i pressió, com dues marxes de gairebé 1.000 quilòmetres cadascuna i un dejuni de 42 dies davant el Consell de Ministres de la Unió Europea a Brussel · les, a principis de 1997, com a última i extrema mesura de pressió per denunciar l’inacabable genocidi en aquesta regió, cada vegada més oblidat. Aquesta última acció va comptar amb el suport de 19 Premis Nobel, dels diversos grups polítics del Parlament Europeu i del seu president, desenes de personalitats internacionals i centenars d’ONGs. Ha escrit múltiples articles d’opinió, impartit conferències, participat en congressos, jornades i altres fòrums de debat i en seu darrer article del Juny del 2011 desperta consciències i cors endurits per la inconsciència, la ignorància i la codícia. Ens posa al davant allò que no volem veure i això ens posa els pèls de punta:

“La humanitat està a la vora de l’abisme, però la nostra societat està tan manipulada que és incapaç de comprendre la connexió que existeix entre els esdeveniments. Creu que les “llunyanes” guerres no ens afecten directament. Però la crisi econòmica està íntimament relacionades. WallStreet és el focus en què es va originar la crisi”…. “ La il · lusió que és possible una política sense dignitat. La pura submissió “als mercats” no mereix ser anomenada política. Els qui, després de la publicació de milers de cables de Wikileaks, encara no s’hagin assabentat del grau de submissió dels més alts responsables de la política espanyola a aquests ambiciosos i bel·licosos lobbies que estan portant al nostre món al caire de l’abisme, ja no poden al·legar “jo no ho sabia”.

Al continent africà estan passant coses terribles que els mitjans de comunicació van silenciant i que ens afecten directament. Nosaltres parlam de crisi econòmica però la nova generació encara no ha tocat d’aprop la barbàrie de la guerra més cruenta. Les guerres que han tingut lloc a la República Democràtica d’El Congo han tingut, a més dels 4 milions de morts, altres greus conseqüències, com el desequilibri en moltes famílies, l’augment del nombre d’orfes, la violació sistemàtica de dones i adolescents, l’augment desmesurat, en les ciutats, de nins i nines als carrers i en el cas que aquí ens ocupa, la caiguda en xarxes de prostitució de moltes nines fugides de les zones més conflictives.
En relació a la prostitució infantil, la major part de les nines que l’exerceixen a Bukavu procedeixen de petits llogarets de la província. Mentre a Bukavu, l’existència de premsa nacional i, de vegades, internacional condicionava el comportament dels grups armats, però, en els llogarets, els exèrcits dels països veïns o els grups guerrillers actuaven sense cap tipus de control i eren freqüents les matances indiscriminades dels pobladors.

El més dolorós és que molts d’aquests Crims de la Humanitat es fan en nom de la “llibertat” i estan encapçalats, moltes vegades per l’OTAN baix les ordres de polítics sense cap sentit de culpabilitat i sense cap sensibilitat humana. I ens demanam, cap on anam? Volem anar capa aquí? Però la qüestió no és aquesta, la pregunta seria: cap on volem anar, volem seguir igual?

Construir un nou ordre mundial basat amb la no-violència i els drets humans on la dignitat humana sigui respectada i el benestar integral estigui assegurat per a tota la humanitat sense excepció (per raó de sexe, edat, color de pell, cultura, classe social, orientació sexual, etcètera) és possible. El món és així com el feim i per això tenim la capacitat de canviar el desordre actual que ens oprimeix i domina i canviar de rumb.

A la xerrada de dimarts Joan Carrero ens donarà proves de tot això, ens proposarà alternatives al canvi i a la transformació. Una de les coses més importants per millorar, segons ell, és trobar temps per informar-nos del que realment està passant, accedir sense por a una informació veraç i després moure’ns en conseqüència.
Per tot això el Grup Sibil·la i Dones en moviment ha girat la seva mirada cap el Projecte socioeducatiu amb menors víctimes de l’explotació sexual a Bucavu de la República del Congo.

La recol·lecta del dia del Festival de Nadales és important, però més important és prendre consciència de la realitat que es viu al món i de quina manera els conflictes que creiem “allunyats” ens afecten directament perquè en realitat formen part d’una trama de control polític i econòmic a nivell mundial sense cap escrúpol, sense cap sentit d’humanitat i culpabilitat.

Per això convidam la gent del poble a escoltar Joan Carrero el proper dimarts dia 13 a les 20 h. al Casal de Cultura i a participar activament al Festival de Nadales que tindrà lloc el dissabte dia 17 de desembre a les 20 h. a la Parròquia de Sant Bartomeu. Creiem en la dignitat de la persona humana sense excepció i en la seva capacitat de crear bellesa i vida per a tota la humanitat.