El Puig Major, la muntanya més alta i emblemàtica de les Illes Balears ha estat, històricament, un desconegut climàtic. Les seves inhòspites condicions primer, i la construcció de la base militar després, han impedit històricament tenir-hi cap tipus de possessió amb estació meteorològica inclosa.

Fins fa molt poc, les úniques dades meteorològiques d’estacions elevades que teníem eren de Lluc (inferior a 500 metres) i la Serra d’Alfàbia (a les antenes) tot i que aquesta darrera tenia (i segueix tenint) problemes a l’hora de donar fiabilitat a les mesures.
Com deim, mai no s’havien pogut esbrinar les temperatures (màximes, mínimes, mitjanes…) que es donen a 1.445 metres d’altura, al cim del Puig Major: nombroses dificultats ho impedien.
No obstant això, pel setembre de 2009, gràcies a l’aprovació del comandant Villegas i posteriorment pel comandant Balastegui, el personal militar em va donar permís per instal.lar-hi una estació meteorològica, oficialitzada a partir d’abril del 2010, per AEMET.
Estació inèdita
És una estació situada al cim del Puig Major, inèdita perquè mai n’havia hagut. Per primera vegada en la climatologia balear es poden saber quins valors es donen al nostre cim… I des d’aquí vull agrair públicament als militars de l’EVA-7 la seva disposició a deixar-me fer el treball, pujant al cim de forma periòdica.
Tot i disposar d’un període massa curt de dades (uns quants mesos), ja han servit per donar-nos una idea bastant aproximada de quin pot ser el clima d’allà dalt, o al menys per fer un primer esbós en forma d’estudi.
Aqui dalt es pot llegir una gràfica sobre els mesos analitzats fins ara.
A jutjar per aquestes temperatures mitjanes, i sabent amb relativa certesa la pluviometria de Son Torrella, si empram el model de classificació climàtica de Köppen, ens apareix que el clima del Puig Major és equiparable al de qualsevol ciutat del nord d’Alemanya. Tot un congelador mallorquí!
Les apreciacions més importants que puc fer, dades en mà, son les següents:
n El Puig Major és un congelador. És l’indret més fred de Mallorca, amb diferència. Les seves condicions tèrmiques són ben comparables a les dels pirineus. Tota una setmana sense pujar de 0 graus centígrads dia i nit, i arribant a mínimes que freguen els -10º, en donen molta fe. I sense pujar de 5º encara es poden tirar més estona.
n L’oscil.lació tèrmica (diferència entre la temperatura màxima i mínima al llarg d’un dia) pot ser mínima: el passat 23 de març, per exemple, la boira provocà 3º de màxima i 1º de mínima.
n En ple estiu, passar de 20º ja és una calorada. De fet, la màxima registrada allà dalt fins ara ha estat de 29º, que fou el dia en què Sóller arribà als 40º. Les nits d’estiu són fredes, cada vespre s’aproximen als 14º per juliol i pels 10º a l’agost. Tota una ruina si algú fes sopars d’estiu per allà dalt o tingués la feliç idea de construir-hi una piscina…
n Les tempestes d’estiu fan baixar la temperatura molt bruscament, en qüestió de pocs minuts. Pel setembre de 2009 una tempesta va fer desplomar la temperatura dels 15º inicials cap als 9º, en sols tres hores.
n Quan arriba setembre, si plou, és com si a Sóller arribés l’hivern. Pel setembre de l’any passat, durant un dia molt tapat, el Puig Major registrà una màxima d’11º i una mínima de 7º. Això és el que es registra a Palma un dia totalment normal de ple hivern. I a sa bolla ho tenen a finals d’estiu!
n Els dies de gelada s’aproximen als 35-40 anuals (encara no està del tot descrit). És molt important perquè quan ens aproximam als 50 dies anuals de gelada, es dona el procés geomorfològic conegut com a periglaciarisme: gelifracció, allaus, despreniment de roques… que en prinicipi concorda bastant perquè molts haureu vist com, a partir de la cota 1.100 metres no hi ha arbres: tot són arbustos i rossegalls.
Per tant, queda comprovat (en aquesta primera aproximació) que el clima del Puig Major és molt rigorós i sever. Aquest projecte d’estació meteorològica sols acaba de començar i, quan haguin passat ja uns anys, es podrà fer un estudi molt més detallat i a fons, amb moltíssimes més dades. Fins llavors, ens quedam amb aquestes primeres pinzellades que ja de per si refreden el cos.
Molts d’anys a tots!




