Som de Fornalutx, poble maco com cap. Tenim una historia, no molt llarga, pel fet de pertànyer primer a Sóller, però sí que intensa, i dins ella la festa del bou, ara tan senyalada i criticada. Els catalans han encetat una olla amb la prohibició de les corrides de toros. Ara tot el que va lligat a un bou, és criticat i en ganes de prohibir. La festa del bou a Fornalutx esta lligada a moltes coses, que ningú de defora pot saber o entendre. Pot opinar i estar d’acord o no, però sentir-la com jo i moltes persones més, això mai.

Jo era, ja ben petita i la meva mare li feia comprar unes «tenis» noves per anar a esperar el bou; les me posava un parell de dies abans, per si es bou s’escapava, i així poder córrer. Son tantes coses que van lligades a aquesta festa. De jove vaig tenir el privilegi d’anar a cercar-lo a l’Ofre amb una colla d’amics. Eren nits màgiques. Tan màgiques, que la meva  mare, tan estimada i tan «bovera» va decidir morir aquest dia i convertir-lo encara en molt més important.
Ara tenc 47 anys, i quan sent els coets i les xeremies (vol dir que el bou a arribat al poble), se’m posa la pell de gallina i els ulls s’entelen. Aquest sentiment que jo tenc, i segurament més gent del poble comparteix, no te per qupe erradicar-se.

Humiliam i maltratam a un pobre animal?. Jo no ho crec. Sempre hi ha algun cap de fava gat, que no sap que fa, aquest no sent sa festa com nosaltres; és aquí per què hi ha trull i festa.

Jo crec, que amb procurar que l’animal arribi a Fornalutx i sigui passejat pel poble, com sempre s’ha fet, i aquells que tenim aquest sentiment tant arrelal, velar perquè el bou es senti com el que és, el rei de sa festa.