Ens remontam al 20 d’abril de 1980, temps de primavera.
Era temps pasqual quan tot ens parla de Vida, quan es desvetlla la presència del Senyor en qualsevol detall de la natura, en qualsevol gest d’amor i tendresa, en qualsevol circumstància d’entrega, compromís i fidelitat, en qualsevol esdeveniment que ens sorprèn i ens mou a l’esperança.
Era temps de Pasqua quan es reprengué un camí de presència contemplativa, de vida senzilla, humil i acollidora en el si d’un marc incomparable de la nostra Vall, el Santuari de la Mare de Déu de Lourdes.
Quatre dones de Déu vingueren a Sa Capelleta per recordar-nos amb el seva vida que lo important és Déu. Un Déu silenciós que parla, un Déu que crea i acompanya, un Déu que alimenta i enforteix, un Déu que estima i desitja ser estimat.
Però tot començà quan la comunitat de Canongeses Regulars Lateranenses del monestir de Santa Magdalena de Palma respongué afirmativament a la demanda que el nostre bisbe D. Teodor Úbeda en nom de la diòcesi els feia: tenir cura de Sa Capelleta. I després d’un discerniment comunitari es llançaren a l’aventura de posar arrels entre nosaltres. Foren sor Catalina Bauzà Rosselló, sor Maria Boscana Lladó, sor Fracisca Monjo Alòs i sor Antonia Vilanova -ja a la casa del Pare juntament amb sor Catalina- que iniciaren aquest nou projecte. Ben acollides i estimades ja des de l’ inici, ajudades i encoratjades a muntar casa i monestir per poder realitzar el que resa el mur d’entrada del monestir: oferir un espai de contemplació, silenci, comunió i llibertat.
Gràcies, sor Catalina, sor Antònia, sor Maria, sor Francisca per venir i quedar-vos entre nosaltres, gràcies sor Mª Lluïsa Santana per formar part d’aquesta estimada família, gràcies sor Joana Armachuelo i altres germans que durant un temps al llarg d’aquest trenta anys heu pregat i alabat Déu per nosaltres i per tota la humanitat beneïda per la resurrecció del Senyor Jesús. Gràcies també a tota la comunitat de Ciutat per la generositat de fundar una nova comunitat en aquest monestir tant estimat per Sóller. I gràcies al Déu de la misericòrdia i a Maria, Mare de Déu i Mare nostra, que enmig d’olivars te una casa sempre oberta on trobar taula parada d’amor i d’esperança.
Que per molts d’anys el monestir sigui aquest espai de vida i de pau que tant necessitam. Amén.
