Ni se pensin per un instant que els parlaré del premi Planetari de Literatura. No estem en el Cas, ni en els Àngels que han guanyat contra vent i marea la petitesa monetària de 601.000 euros. Parlarem de la nostra Tramuntana aquell vent al que no pots contradir, per què tanmateix quedes fet farinetes quan decideix bufar de valent. Tampoc no els farem demostració de la saviesa dels vents que toquen l’Empordà, ningú podria igualar a Josep Pla en aquest afer.
Les bufades de l’emigració – immigració fan moure la gent d’un lloc a l’altre, conèixer les seves vides dóna peu a quantitat insuperable d’històries, però encara i així mai ens en cansem. N’hi ha que estan convençuts que és un tema modern que mereix ser premiat. Forçats per les circumstàncies o per gust personal, els éssers humans som més nòmades del que volem reconèixer sempre ha estat així.
Nòmades del tot, ens mudem de casa, d’idees, de roba, de marit, de muller, en fi, inestables totals, per molt que per idealisme lluitem a «sotavent».
Donen ganes de fer recerques sobre els orígens, sempre ens trobem sorpreses, com la que fa uns dies afirmaven tan el Daily Telegraph com The Guardian anglesos, amb foto del document d’identitat a la prova, que Ahmadinejad (del seu nom original: Saborjhianté) té sang jueva i què els seus pares es convertiren a l’Islam i canviaren el cognom poc desprès del seu naixement. Fet que si més no crida l’atenció, per un negacionista de l’holocaust inveterat.
Sempre m’he demanat quants catalans d’origen jueu hi havia a Catalunya, no crec que se’n hagin fet estadístiques. Els jueus encara avui son gent forana.
A pesar que Pere Bonnín, en el seu llibre «Sangre Judía» ens dóna a conèixer un bon llistat de cognoms molts d’ells completament catalans que semblen haver tingut alguna relació amb el poble jueu, a l’edat mitjana i a l’actualitat. Un altre grup d’eterns emigrants, que patiren per tot on anaren, homes, dones i infants. I què a Figueres sembla que mai hagin residit, encara que això sigui completament fals.
El vent no perdona, i esborra les traces dels passatges momentanis, així doncs de res serveix dur-li la contra.
