Diuen que per a un polític la major satisfacció és arribar a ser batle del seu poble, però també ha de ser una gran frustració veure’t impotent per voler realitzar totes les il·lusions que un té per a poder fer tot allò que desitges pel bé del teu poble.
Però quan et trobes en una situació tan complicada com en la que es troba l’ajuntament de Sóller, totes les il·lusions se’n van al trast. Crec que, quan aquests governant es troben en la situació que es troba l’actual batle ha de ser bastant incomoda. A Sóller ens hem quedat en el vagó de cua en comparança a altres pobles de Mallorca.
Molts ciutadans ens preguntem qui té la culpa que Sóller hagi passat de cap de lleó, a cua de ratolí. Baix el meu punt de vista aquells especuladors que sense els mes mínims escrúpols han convertit a Sóller en un munt de ciment incontrolable per part de les autoritats i que en el seu moment no van saber o no van voler posar ordre o miraven cap a altre costat.
Però el que no acabo d’entendre és perquè uns poden fer grans infraccions, paguen la multa i es passen el pla d’ordenació per l’arc del triomf. Mentre aquells que han comès una infracció per fer-se una caseta d’aperos si no pot pagar el multa, el manen a la justícia. En una paraula, els que sempre pagen els plats trencats són els mateixos per desgràcia. Espero i desig que algun dia tots els ciutadans de Sóller siguem igual, també davant les ordenances urbanístiques.
S’han comès autentiques barbaritats, per exemple les que es van cometre a sa Talaia construint uns apartaments estèticament horrorosos i de jutjat de guàrdia. Totes aquestes barbaritats no haguessin estat possible si en el seu moment aquells que van governar haguessin tingut un mínim de visió de futur. Ara ens trobam que aquell que s’ha fet una caseta ha de pagar per aquells que en el seu moment van cometre tot tipus d’irregularitats.
Cal estar preparat perquè quan comets una infracció i ets conscient que l’has comès, no hagi de valer el posar-se en vaga de fam perquè siguis perdonat i d’altra banda presumir d’haver gastat un milió i mig d’euros en una obra presumptament il·legal. Quan aquell que s’ha fet un petit traster, no li val fer vaga de fam, i li posen tota classe de traves.
Jo no estic defensant a cap infractor, però si estaré al costat d’aquell que amb la suor del seu front i de bon sacrifici fa una petita reforma i el seu veí es converteix en el seu major enemic.
Sóller necessita millorar en tots els sentits. Hi ha un refrany que diu: entre tots la volien matar i ella sola es va morir. Crec que no hem d’oblidar-nos que Sóller és un dels pobles més bonics de Mallorca i hem de posar tot la nostra obstinació en cuidar-lo especialment aquells que duen les regnes de l’ajuntament. Encara que actualment ho tenen bastant difícil. Diuen que les lleis són per a respectar, però les lleis solament les compleix aquell que no té un cèntim. Hi va haver una vegada un polític anomenat Javier Arenas que va dir: Les lleis són com les dones estan per a violar-les.
Això ho va dir en una emissora de ràdio fa nou o deu anys i amb aquestes declaracions es guanyà el premi Nobel al major disbarat. Espero que els nostres polítics no prenguin exemple d’aquest individu i sàpiguen aplicar les ordenances urbanístiques a tots per igual i no que les pagui com sempre el feble.
Crec que els ciutadans no ens hem de convertir en vigilants de la platja. Per a això, hi ha uns senyors als que paguem entre tots els ciutadans i la seva obligació és vigilar. Tots hem de posar de la nostra part perquè Sóller vagi en el cap del vagó no en la cua i no hàgim de dir aquella frase de, entre tots la van matar i ella sola es va morir.
