El pròxim 14 de juliol el Ferrocarril de Sóller commemorarà una de les seves majors efemérides, ja que en aquesta data de l’any 1929 va partir de l’estació de Palma el primer tren elèctric que va circular sobre les seves vies. Era el punt i final d’un llarg procés i a la vegada l’arrencada d’una nova etapa en la història d’aquest tren que naixia el 1912.

Vuitanta anys després el tren segueix traquetejant sobre les mateixes vies. Les mateixes locomotores que varen dur el progrés a Sóller són les quals avui en dia s’encarreguen de dur a un milió de passatgers a l’any. La història de l’electrificació va sorgir només tres anys després d’inaugurar-se la línia Palma-Sóller. Les incomoditats que implicava l’ús de locomotores a vapor era el principal obstacle que presentava el servei de trens. Fum en els vagons i túnels, sutge i moltes avaries per la peculiaritat del traçat varen motivar a Jeroni Estades, el director de la companyia, a emprendre una ingent labor perquè el tren canviàs el seu sistema de tracció per la qual llavors era la novedosa energia elèctrica.

Ho feia per a donar comoditat als passatgers i per ser un visionari del futur. Estades ja intuïa que el tren seria amb els anys una de les locomotores de l’economia local gràcies al turisme. L’electrificació també permetria incrementar el nombre de viatges per quan es fes realitat la línia marítima entre Sóller i Barcelona. En aquest cas va errar en els seus pronòstics.

La tasca d’Estades no va ser fàcil tenint en compte que es va perllongar durant catorze llargs anys fins a veure el seu somni complert. Una ingent inversió i els problemes econòmics que s’arrossegaven a nivell global a causa de la Primera Guerra Mundial no varen posar fàcil aquesta tasca. L’impuls definitiu a l’electrificació del tren no arribaria fins a mitjans de la dècada dels anys vint quan va ser aprovat el nou règim ferroviari pel qual l’administració subvencionava la millora de les xarxes ferroviàries de l’Estat, que en aquells dies i en la seva majoria estaven fracturades en nombroses empreses privades que explotaven les seves pròpies línies.

El 1925 el Ministeri d’Obres Públiques va incloure el projecte d’electrificació en aquest pla, que en aquells dies preveia executar una inversió de més de tres milions de pessetes. Un any després s’aprovava el projecte definitiu.
Les traves tècniques i administratives no varen fer possible que les obres poguessin començar fins entrat 1928.

L’electrificació va ser adjudicada a la firma Siemens-Schuckert, que havia d’instal·lar l’estesa de cable de coure, els pals de formigó, una subestació elèctrica a Sóller i havia de subministrar quatre automotors elèctrics. La firma AEG es va adjudicar el contracte de la subestació de Bunyola després de comprovar que era més barat comprar l’electricitat que fabricar-la. L’energia que faria moure les locomotores provendria de la fàbrica de la palmesana Gas i Electricitat (Gesa).

La construcció de les caixes dels automotors es va dur a terme en els tallers saragossans de Carde y Escoriaza. Sota la seva estructura de fusta cada locomotora albergava dos boggies (conjunt de dos eixos) equipats amb quatre motors de 90 cavalls de potència cadascun amb una capacitat d’arrossegament de fins a 120 tones. Funcionaven a un fluid de 1.200 volts de corrent continu.

Entre maig i juny de 1929 els treballs varen quedar pràcticament acabats i es va iniciar el període de proves donant corrent a la catenària. Els nervis i la tensió varen perdurar fins a l’últim moment perquè un desajust a la central de Bunyola sobreencalentia els motors de les màquines. A les 9:30 hores del diumenge 14 de juliol de 1929 va sortir un tren replet d’autoritats amb el qual s’inaugurava oficialment el servei electrificat en la línia Palma-Sóller.

A Sóller l’esperava una multitud de persones i altres tantes autoritats que no varen voler perdre’s l’esdeveniment de l’any tenint en compte que era la primera línia de ferrocarril electrificada (i fins a fa ben poc l’única) que s’inaugurava a Mallorca llevat de la dels tramvies de Palma i Sóller.

El “Correo de Mallorca” (antecessor del Diario de Mallorca) va obrir portada amb la notícia “La electrificación del Ferrocarril de Sóller” igual que el semanari “La Voz de Sóller” que va optar per titular “Glòria a Sóller y a su hijo ilustre”. La notícia va ser recollida per diaris nacionals com l’ABC i La Vanguardia.
Aquest mateix any es va descobrir una placa a la façana de l’estació en agraïment a Jerónim Estades, fill il·lustre de Sóller i impulsor del tren i el la seva posterior electrificació.

80 anys després

El Ferrocarril de Sóller continua avui en dia prestant els seus serveis amb les mateixes locomotores que varen ser inaugurades fa ara gairebé 80 anys. Tal com expliquen Margalida Femenías i Jordi Sanus, treballadors de la companyia, les locomotores són tractades amb gran esmer perquè funcionin com el primer dia.

Anualment cada màquina és desmuntada peça a peça per a ser revisada i per substituir les peces desgastades per l’ús tenint en compte que anualment cada locomotora recorre una mitjana de 40.000 quilòmetres a una velocitat que en cap cas supera els 45 quilòmetres per hora.

Amb el pas dels anys els automotors han estat millorats per a donar major seguretat i comfort. A principis dels anys noranta la signatura Miró Reig d’Alcoi va canviar per complet els comandaments de conducció introduint per primera vegada l’electrònica en aquestes màquines del passat.

La millora va costar 28 milions de pessetes per a cada automotor que incorporaven per primera vegada el dispositiu “d’home mort”. A pesar dels canvis, l’essència d’aquests trens segueix sent la mateixa que la d’antany, apunten els empleats de l’empresa, ja que la major part de les peces que conformen les màquines elèctriques segueixen sent les mateixes que es varen estrenar fa vuit dècades.

Les que necessiten canviar-se es construeixen bé en els tallers de la pròpia companyia o en els d’empreses especialitzades. En aquests últims anys s’han ampliat les subestacions elèctriques amb la finalitat de garantir el subministro a causa de l’increment del tràfic ferroviari per les vies del tren i del tramvia.

Els combois han estat equipats amb dispositius GPS per a conèixer la seva posició i evitar així possibles situacions de perill.

Margalida Femenías aporta una dada curiosa. Va ocórrer fa cinc anys amb motiu del 75 aniversari de l’electrificació. Llavors varen ser convidats directius de la Siemens que “al.lucinaren de veure com encara aquests trens podien funcionar”. Això no seria possible, remarquen Jordi Sanus i Josep Orvay, experimentats treballadors de l’empresa, si no fos per la “dedicació i l’estima que els treballadors tenim amb el tren”. Des de fa 80 anys el tren marca la via del progrés.