La capella vella de Sa Capelleta està essent restaurada per un grup de voluntaris des de fa alguns mesos amb l’objectiu de retornar l’antic esplendor a un dels oratoris que compta amb una major devoció a la vall.

Les obres, que compten amb el vist-i-plau de la comunitat eclesiàstica, es preveu que estiguin finalitzades a començaments de la tardor. La humitat i el pas del temps havien causat severs desperfectes sobretot en la pintura de les estàtues que guarneixen el petit temple; les tasques de restauració no es centren únicament en l’interior del temple, sinó que s’han previst restaurar també alguns elements de l’exterior que es troben en mal estat.

El temple que està essent restaurat data del 1917, data en què fou bastit degut a la interseció de mossèn Pere-Lluc Ripoll Moragues -capellà solleric, pertanyent a la família benestant de Can Gordo, lligat a la possessió de Bàlitx, de la qual en foren propietaris durant anys- i de la seva germana Maria Magdalena que fou qui oferí els terrenys perquè s’hi edificàs el santuari.

Concretament aquests terrenys eren coneguts com s’Olivar des Fenàs, però ben aviat la gent de Sóller i els seus voltants passà a denominar-lo com Sa Capelleta, denominació que ha perdurat fins a l’actualitat.

En record dels miracles de Lourdes

Mossèn Perico -nom amb què era conegut popularment Pere-Lluc Ripoll-  va manar la construcció d’aquest petit oratori perquè el poble de Sóller tengués molt present les aparicions de Maria Immaculada a Lourdes.

Cal tenir present que l’any 1858 a la localitat dels Pirineus francesos de Lourdes hi va haver un seguit d’aparicions marianes a la jove Bernardette Soubirous -na Bernadeta- que varen incrementar  notablement el fervor i la devoció envers la mare de Déu.

El record de les aparicions de Lourdes és tan fort i viu a la vall que no ha deixat només la seva empremta en l’oratori de Sa Capelleta, sinó que també es celebra la seva festivitat -dia 11 de febrer- amb una processó força participada.

Predecessor del monestir

L’èxit despertat per l’oratori de Sa Capelleta va propiciar que anys després es construís en uns terrenys propers un santuari per honorar la Mare de Déu. Curiosament, fou el bisbe de Mallorca,  Josep Miralles, qui col.locà personalment la primera pedra d’aquesta nova edificació l’abril de 1943, temple que fou inaugurat pel rector de Sóller, mossèn Rafel Sitjar, el 7 de maig de 1944.

Tot i això, mossèn Pere-Lluc Ripoll desitjava que l’indret fos també un indret de pregària i per aquesta raó s’hi construí també un monestir que en un principi no fou habitat. Tot  i haver-hi diversos projectes d’iniciar comunitats monàstiques a Sa Capelleta, no fou fins l’any 1979 quan essent bisbe de Mallorca, Teodor Úbeda, convidà les Canongeses Regulars Agustines Lateranenses a establir-s’hi; fet que no es dugué a terme fins el 20 d’abril de 1980.

Cor espiritual de la Vall

Ja sigui per la seva situació -en un lloc privilegiat sobre la vall de Sóller- o per la devoció que suscita Sa Capelleta s’ha convertit en un dels indrets més reverenciats pels sollerics; tant és així que és el lloc escollit per celebrar-hi la festa del Pancaritat el Diumenge de l’Àngel.

Igualment aquest santuari s’ha convertit en un centre de trobada i pregària per a diferents grups de sollerics i foranis que experimenten en aquest lloc una forta connexió espiritual, fet que l’ha duit a ser considerat el cor espiritual de la vall.

Oratori modernista

La capella de l’oratori de Sa Capelleta és de tendència  modernista, moviment arquitectònic que estava de moda a l’època i que deixa sentir la seva influència a la vall de manera evident.

La inspiració en la natura, així com l’ús de materials d’origen natural  es posen de manifest amb un simple cop d’ull a l’interior de la capella, que està format per tota una sèrie de degotissos amb forma d’estalactita que recorden l’interior d’una cova, volent recordar la cova on a Bernadeta se li aparegué la Verge Maria.

El predomini de la línia corba i dels volums asimètrics, així com el de les formes arrodonides i fantasioses també són un bon exponent de l’estil modernista de la capella.

L’inexorable pas del temps

Tot i l’interès que el poble de Sóller ha demostrat sempre en Sa Capelleta, el pas del temps ha anat deixant la seva petja en tan especial monument. La humitat, i el desgast dels materials emprats en la seva construcció s’han ressentit de gairebé un segle d’història i alguns dels elements de la capella no han pogut escapar a un cert deteriorament; danys que s’han fet especialment manifests en la pintura de les estàtues de la Mare de Déu i sobretot de Bernadeta, així com en l’altar.

Els degotissos i algunes parets laterals, igual que alguns dels vidres que permetien l’entrada de la llum solar també sofriren el pas del temps i es trobaven en un estat que feia urgent la seva rehabilitació.

Voluntariat en acció

L’estat que presentava l’oratori va ser el detonant perquè un grapat de voluntaris encapçalats per Catherine Miró es posassin en marxa per evitar aquest progressiu deteriorament i per iniciar la seva progressiva restauració.

Fou així com Catherine, Cecile, Aina i Imma -per tan sols esmentar les iniciadores d’aquesta tasca- es posaren en funcionament per retornar l’esplendor perdut a Sa Capelleta. Cal dir que a més de les esmentades han estat molts els sollerics que han ofert la seva ajuda per restaurar la capella, aportant tots el seu gra d’arena ja sigui deixant bastiments o ajudant en temes tècnics.

Cal ressaltar que aquesta operació compta amb el suport tant de les germanes que vetllen tant pel santuari com pel monestir, així com de la resta del món eclesiàstic. En aquest sentit, el rector de Sóller, mossèn Marià Gastalver, destaca i lloa la tasca duita a terme per aquest grup de voluntaris.

“La restauració de Sa Capelleta vella em sembla una iniciativa molt lloable;  a més resulta molt positiu que la gent es mogui per recuperar béns utilitzables talment com ha passat en aquest cas, i a més cal tenir present que ho han fet per pròpia iniciativa sense que se’ls ho hagués demanat”  puntualitza el rector de la parròquia.

Un cop més el poder del voluntariat ha posat de relleu que la iniciativa i la bona voluntat poden acabar suplint el que els diners no han pogut dur a terme, i com és el present cas s’ha pogut tornar l’esplendor a un lloc molt venerat per tots els sollerics com és Sa Capelleta.