Fent un passeig pel centre de la nostra vila podem descobrir alguns dels vestigis que la devoció dels nostres avantpassats va venerar i respectar i que avui en dia solen passar força desaparcebuts; d’entre aquest patrimoni oblidat en destacarem per la proximitat de la seva onomàstica -20 de gener- les capelletes en honor a Sant Sebastià.

Sant Sebastià, protector i màrtir

Conta l’hagiografia que aquest sant va nèixer a finals del segle II, o principis del III a Narbona, França. Militar de professió, era respectat per tots els que l’envoltaven i molt especialment per l’emperador Dioclecià, que desconeixia la seva fe cristiana.

Denunciat davant l’emperador va confessar la seva fe i, segons la tradició, fou condemnat a morir a cops de sageta
La seva veneració es va estendre ràpidament per tota la comunitat cristiana i fou invocat especialment davant els casos de fam, epidèmies, pesta i guerra.

Jove, garrit i amb sagetes

El martiri que li fou imposat per l’emperador, va provocar que la seva imatge més representativa sigui com un jove garrit, fermat a un arbre o a una columna i amb el cos ple de sagetes.

Amb aquest aspecte és tal i com el podem trobar en les representacions existents a la nostra comarca. Els atributs del martiri (fermat i amb el cos amb fletxes) és força conegut per tots els habitants de la comarca, degut a la gran popularitat del personatge.

Invocat en cas de pesta

Un dels casos en què aquest sant és més invocat és en els casos d’epidèmies, sobretot de pesta, autèntic flagell de les societats medievals.

Fou així que durant el segle XVI (concretament en els anys 1522-1523) Palma sofrí l’assot de la pesta, fet que va fer que la devoció a Sant Sebastià augmentés de manera considerable.

L’any 1643 és proclamà aquest sant com a patró protector de la capital mallorquina; fet que va ajudar a la difusió d’aquest sant per la resta de l’illa. Fou així com arribà a la nostra contrada.

Cinc capelles al centre de Sóller

Concretament cinc són les capelletes que es troben situades al bell mig del nostre poble en comemoració a aquest sant.

Cas Cuquer al carrer d’en Serra, Can Ramis al de Sa Lluna, Ca na Xaliva al del Metge Mayol, Can Pardo al d’ Isabel II i Ca n’Orvai a la plaça són les cinc vivendes que custodien les imatges d’un sant que fa tan sols alguns decennis rebia una devoció multitudinària al nostre poble.

Tanta era la simpatia d’aquest sant a la nostra vall que el dia de la seva onomàstica es celebrava una missa solemne al dematí en el seu honor on s’hi cantava un Tedeum -càntic d’acció de gràcies en llatí que sol ésser entonat en moments de celebració.

Aquesta celebració anava seguida l’horabaixa per una processó multitudinària on hi participava tant la comunitat religiosa i l’escolania com els laics. Durant aquesta processó es celebrava un recoregut per totes les capelles de Sant Sebastià de la vila pn s’hi cantava un altre Tedeum, que era sufragat pels veïns de la barriada.

En finalitzar la processó es retornava a la parròquia on es solia cantar un altre Tedeum  davant la capella en honor del sant i es finalitzaven els cerimonials de caràcter religiós.

Talles de desigual valor

Pel que fa a la qualitat de les talles que es poden trobar encara avui en dia a les capelletes solleriques, el seu valor artístic varia sensiblement d’unes a altres.

Concretament les talles que es poden obervar tant a la plaça com al carrer del Metge Mayol són les més antigues de les que es troben escampades pel centre històric, i són de fusta.

Per altra banda, les que es troben al carrer de Sa Lluna  i al carrer d’en Serra són de terracota, probablement d’origen sevillà. Mentre que la que es pot veure al carrer d’Isabel II és de pasta de fusta, gairebé amb tota seguretat procedent dels tallers d’Olot.

Sovint aquestes talles es veuen afectades per les inclemències meteorològiques, com és le cas de la que es troba a Ca n’Orvai a plaça, que fa algunes setmanes va sofrir les conseqüències d’una forta ventada que la va fer malbé. Aquesta figura ha estat completament restaurada i ja es pot observar de bell nou al seu lloc habitual després de la restauració que li ha retornat el seu antic esplendor.

Capella compartida

A nivell anecdòtic, cal resaltar que la capelleta del carrer Isabel II és una ornacina compartida pel nostre sant protagonista. Concretament, Sant Sebastià comparteix espai de devoció amb Sant Roc.

La hipòtesi més versemblant d’aquest fet, és aquella que situa ambdós sants com a protectors contra la pesta, fet que els va fer mereixedors de compartir un mateix espai de culte popular al carrer Isabel II.

Sant Sebastià a la parròquia

La representació de Sant Sebastià que es troba a l’interior de la parròquia de Sant Bartomeu és una talla del segle XVIII de fusta, que antigament es trobava sota el patronatge de la finca de Can Prohom.

Els senyors d’aquesta finca sollerica eren els encarregats de proveir d’oli de cap a cap d’any la llàntia que cremava a l’interior de la capella del sant, a canvi comptaven amb el privilegi de poder asseure’s al banc que hi ha al seu interior durant els oficis religiosos.

Festa popular i foguerons

Les celebracions religioses anaven seguides per una festa de caràcter més popular, on els foguerons -talment com passava en la revetlla de Sant Antoni- eren el centre de la festa.

Concretament, el foc del carrer Isabel II es celebrava al cantó del  carrer Bisbe Nadal; el del carrer de Sa Lluna es celebrava davant la sortida del carreró d’en Pons; el del carrer Metge Mayol es feia a la cruïlla amb el carrer Bonany i al carrer d’en Serra no se’n feien.

Els focs servien per donar un caire més lúdic i festiu a la celebració, un cop l’aspecte més seriós de la celebració ja s’havia assolit.

Sant Sebastià a la comarca

El poble de Deià també venera Sant Sebastià celebrant foguerons en el seu honor el dia de la seva onomàstica, compta la llegendaque aquest sant alliberà als deianencs d’una epidèmia de pesta i que en commemoració d’aquest fet els habitants de la vila li retrien homenatge.

Igualment passa a Fornalutx, vila que fou protegida per aquest sant (en el cas de l’epidèmia de grip de l’any 18); l’agraïment dels fornalutxencs fou tan exprés que el dia de Sant Sebastià es celebrava una eucaristia quasi tan solemne com la de Sant Antoni: els capvespres es feia una processó amb la imatge i la relíquia del sant que juntament amb les del Dijous Sant i la de Corpus Christi, era de les més lluïdes de l’any. Fornalutx compta també amb algunes capelletes dedicades a aquest sant: una al mateix carrer del sant a Can Marquès. Com en el cas de Deià, les celebracions religioses anaven seguides dels tradicionals foguerons dedicats al sant protector.

Pervivència actual

La popularitat de Sant Sebastià ha fet que la seva festa -en el seu caire més popular- hagi perdurat fins als nostres dies.

Per tant no és gens d’estranyar que durant el vespre del 20 de gener a gairebé tots els pobles de la nostra comarca s’hi celebrin foguerons i torrades en commemoració d’aquest sant.

Tot i això, la devoció religiosa ha anat minvat amb el pas dels anys i ja han desaparegut els càntics del tedeums de les nostres poblacions; quedant la festivgitat d’aquest sant reduïda al seu vessant més popular  al voltant de focs i ximbombes.