Balears viu un dels episodis més plujosos dels últims 50 anys. Des del 20 d’octubre fins a pràcticament el passat 12 de gener, quan les pluges varen començar a donar un breu respir a la illa, no ha aturat de ploure. Aquest inusual episodi de pluges ha desencadenat nombrosos moviments de terres, esllavissades, despreniments rocosos, enfonsaments i devessalls de roques a la Serra de Tramuntana, oferint un laboratori excepcional per a la validació dels models predictius de perillositat geològica en els que estaven treballant els geòlegs de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME), en col·laboració amb la Universitat de Granada.
Es tracta d’una labor clau per a millorar les cartografies de riscs enfront d’aquests processos naturals i el desenvolupament de plans de prevenció. Els geòlegs apuntaven en un informe publicat a finals de 2007 que, en el cas de superar un llindar de pluges de 130 litres en 24 hores, podrien desencadenar-se moviments com els generats. Varen zonificar la serra mallorquina en àrees de major o menor grau de perillositat i la naturalesa ha vengut a confirmar que el sector central de la Tramuntana presenta un major grau de perillositat a aquest tipus de fenòmens naturals.
No obstant això, el model no podria haver previst els punts exactes dels trencaments, ja que per a això serien necessaris treballs de molt més detall. Entre els dies 14 i 16 de desembre es varen registrar els valors de pluges diàries més intenses des que es disposa de dades instrumentals (1944). El 15 de desembre es varen registrar a Lluc valors de pluja màxima en 24 hores de 276 litres. Alguna cosa veritablement inesperat per als investigadors del IGME que no esperaven que la naturalesa arribàs tan prompte per a oferir-los dades reals per a validar un model elaborat tan solament un any abans.
Deu esllavissades
S’han inventariat ja deu moviments rellevants que han afectat a diverses vies de comunicació i que, encara, mantenen incomunicats a alguns habitants del nucli costaner de Cala Tuent. Un gran despreniment de roques que va tenir lloc el 31 de desembre sembla que mantendrà tallada, durant diversos mesos, la carretera principal que vertebra la Serra de Tramuntana entre les poblacions de Lluc i Sóller. Els moviments de major envergadura que s’han produït són els devallaments de roca. La de Són Cocó, en el municipi d’Alaró, ha mobilitzat gairebé mig milió de metres cúbics de roca, desplaçant al llarg de mig quilòmetre blocs de la grandària d’una habitació i d’unes 3.000 tones de pes. Aquests devallaments són extremadament perillosos ja que es comporten com autèntics rius de roca. Afortunadament, en aquest cas, s’han produït a zones deshabitades i poc transitades de la Serra, tal com predeia el model.
Els geòlegs treballen, des de fa un mes i mig, en estreta col·laboració amb la Direcció general d’Emergències del Govern balear analitzant els moviments que s’han generat, controlant les possibles reactivacions de les esllavissades i aprofitant la imprevista oportunitat per a la presa de dades reals en un laboratori excepcional.
Els investigadors de l’IGME afirmen que aquest escenari servirà per a conèixer millor aquests processos naturals i millorar el desenvolupament de metodologies i cartografies de perillositat geològica, de cara a la prevenció d’episodis com els que estan ocorrent a Mallorca.
Els desastres naturals, i especialment les avingudes i inundacions, els terratrèmols, el volcanisme actiu, o els moviments del terreny per esllavissades, subsidencia i enfonsaments etc., són processos geològics actius que es repeteixen una vegada i una altra provocant pèrdues humanes i econòmiques. Conèixer tals processos i prevenir-los és la millor forma de reduir o mitigar els seus efectes. L’avanç en el coneixement científic de tals processos permetrà generar documentació bàsica per a la seva aplicació a una ordenació territorial sostenible i més segura enfront dels desastres naturals.
