El dia de la “raça” s’ha convertit darrerament en un dels dies més assenyalats pels amants de la caça menor a les Illes -i no precisament pel seu contingut patriòtic- sinó perquè representa l’inici de la tan desitjada temporada de caça menor a la nostra comunitat autònoma.

La comarca de Sóller per la seva peculiar  situació geogràfica ha estat sempre un enclau privilegiat per a la caça de totes aquelles espècies que fruit de les rutes migratòries tenen en la nostra contrada un lloc ideal per refugiar-se de les baixes temperatures del centre i nord d’Europa; essent d’entre aquestes espècies el tord la peça més cobejada.

A l’aguait del ropit

Són molts els aficionats a la caça que ja des de mitjan setembre estan a l’aguait de l’arribada dels primers immigrants alats: els ropits. La seva particular manera de cantar omple boscs i olivars i és el detonant de tota una sèrie d’interrupcions de les tasques agrícoles a la recerca de l’emissor d’un missatge molt clar: la temporada de caça ja és a tocar de mans.

Efectivament l’arribada dels ropits  a les nostres terres no és més que l’avançada del que en poques setmanes esdevindrà: l’obertura de la temporada de caça menor on el tord és el rei de qualsevol bona caçada.

La caça menor a la comarca

Essent la comarca de Sóller un indret on el que hi predomina és la caça menor, la data d’inici de temporada està fixada en dia 12 d’octubre, període que s’estendrà fins al 25 de gener. Tot i això, els amants de la caça major -que a la nostra comunitat es circumscriu a la caça de la cabra salvatge mallorquina- podran fer-ho als vedats de dia 1 de setembre al 15 de juliol, durant tots els dies de la setmana a excepció dels dimecres.

Pel que fa a la caça menor amb armes, els dies permesos en els vedats són a la nostra comunitat són els dimarts, dijous, dissabtes, diumenges i els festius de caràcter nacional i autonòmic; mentre que la caça als terrenys lliures -zones que no formen part de cap vedat- la caça es limita tan sols als dijous i als dissabtes. Estant permès caçar des de mitja hora abans de la sortida del sol fins al cap de mitja hora després de la posta d’aquest astre.

L’àmplia repercussió d’aquest tipus de caça a la vall de Sóller i Bunyola -on són centenars els aficionats a la caça menor- no deixa d’estar exempta de tot un rígid codi de normes que regeixen la realització d’aquest divertiment. En aquest sentit la llei estableix una sèrie de limitacions tant en les àrees on s’ha de desenvolupar la caça -no es pot caçar amb armes de foc a menys de 100 metres d’edificis, àrees recreatives, zones d’acampada i terrenys esportius ni a menys de 25 de camins i vies públiques) com pel que fa a les captures màximes d’una mateixa espècie (en els vedats amb escopeta es poden caçar com a màxim 15 tords per caçador i dia, mentre que en els terrenys lliures la xifra es situa en 8 peces per caçador i dia) per poder-ne garantir la pervivència de les diferents espècies en la nostra comunitat.

És tanta l’afició a la nostra contrada que cinc societats de caçadors conviuen a la nostra comarca: la Societat de caçadors amb Arts Tradicionals de Sóller, l’Associació de caçadors de Bunyola, la Societat de caçadors Sa Bassa, la Societat de caçadors Serra de Tramuntana i la Societat de caçadors Sóller, donant cobertura legal in informativa a centenars de seguidors del món cinegètic.

El tord: el rei de la temporada

D’entre totes les espècies caçables a la nostra comarca el tord és la més preuada i a la qual es dediquen la majoria dels caçadors – de fet, el tord és el principal recurs cinegètic de les Balears, suposant més del 50% de les captures en els vedats. A l’actualitat es constata que la major part de les més de 20.000 llicències de caça expedides per la nostra comunitat autònoma per a arma de foc es deuen -total o parcialment- a la caça del tord.

Però quin és el secret que ha convertit el tord en el rei de la temporada de caça menor? La resposta rau en dos factors: la seva especial manera de volar que el converteixen en un trofeu preuat per a qualsevol caçador i el seu notable valor culinari i nutritiu -basta posar de relleu dos plats típicament hivernencs com són els tords amb col  o un bon arròs brut amb tords i esclatasangs.

Estudis realitzats per la conselleria de Medi Ambient del Govern Balear destaquen que el 79 % dels tords que arriben a les Illes es tracta d’individus joves que són capaços de suportar el llarg recorregut migratori de l’espècie; igualment aquest estudi destaca que la major part de les captures d’individus adults es donen a la fi de la temporada.

Amb escopeta o amb filats

Les dues modalitats permeses en la caça del tord són amb escopeta o amb filats, ambdues ben conegudes i practicades a la comarca .

Cada una d’aquestes modalitats té a la vegada submodalitats basades sobretot en la franja horària de la seva pràctica.

Així de la caça amb escopeta tenim: a l’alba, espera de matí, alba + matí, a la mala, reclam i horabaixa-colgada; mentre que en la modalitat de coll tenim les variants alba, gran dia, alba + gran dia i horabaixa-colgada.

Cada modalitat té algunes normes específiques que cal complir, pel que fa a l’escopeta els caçadors estan obligats a recollir totes les beines dels cartutxos emprats, podent ésser multats en cas contrari. Mentre que els caçadors amb filats estan obligats a amollar immediatament qualsevol au capturada que no sigui una de les quatre espècies de tord permeses o l’estornell comú; els caçadors amb filats no poden dur els filats al coll fins dos dies abans de l’inici de la caça i els han de retirar amb un màxim de dos dies després d’haver conclòs el període de caça, que és el mateix que regeix la caça menor.

Caça amb filats a coll

Aquesta modalitat tradicional de caça es practica des de fa segles  i consisteix en la captura dels exemplars que circulen per corredors o passos (colls) enclavats entre el brancam dels arbres mitjançant unes xarxes (filats) sostingudes per dues canyes de trenta pams (7 metres) de longitud. El caçador es situa entre dos arbres sobre un travesser prèviament preparat, a varis metres d’altura, tot i que en la nostra comarca -així com en d’altres amb orografia muntanyosa- es poden utilitzar passos naturals a baixa altura que permeten asseure’s sobre el trespol o sobre roques.

Aquesta modalitat es practica sobretot de matí -durant un interval de temps curt- i són anomenats colls d’alba; en alguns casos la caçada es pot perllongar fins a mig matí en els colls de gran dia, tot i que també hi ha colls d’horabaixa i s’anomenen de colgada.

En aquesta modalitat de caça tan sols es permeten 12 peces per caçador i dia, essent els dies permesos de caça els dilluns, dimecres, divendres, dissabtes, diumenges i festius (tant nacionals com autonòmics).

Caça de perdiu amb reclam

Si el tord  és el rei del món de la caça menor a la Serra, sens dubte la reina ho és la perdiu; una de les peces més cobejades pels caçadors de la nostra contrada.

La modalitat que s’utilitza a la nostra comarca pel que fa a la perdiu és la caça amb reclam mascle; aquesta modalitat és permesa als vedats de les illes; essent el període de caça de dia 28 de desembre al 25 de gener, període que es pot ampliar fins al 12 de febrer amb la conseqüent notificació prèvia del titular. Els dies hàbils per practicar aquest tipus de caça són els dilluns, dimarts dijous, dissabtes, diumenges i festius nacionals i autonòmics; essent 4 individus el nombre màxim de peces per caçador i dia.

Dies de trons i fred

Per tant no serà gens d’estranyar que a partir del proper diumenge -12 d’octubre- ens despertem amb el so dels trons que juntament amb algunes fumeroles als nostres boscos i olivars ens faran palès que la temporada de caça ja ha començat.

Ni el fred ni les matinades seran cap impediment perquè centenars de caçadors de la nostra comarca entrin en contacte amb la natura posant a prova la seva destresa i habilitat a l’hora de fer-se amb una presa que ben segur serà l’enveja de la resta dels amants del món de la caça.