Quan la calor ja afluixa i les primeres pluges tardorenques fan acte de presència bona part dels olivars de la Serra es tenyeixen de marró a causa  de les assolades de garroves. Un cultiu que tot i la versatilitat dels productes que se’n deriven (se n’aprofita tan el garroví com la polpa) ha entrat en una profunda decadència, essent d’any en any més les collites que es deixen perdre sota els garrovers centenaris.

Progressió negativa

El  constant envelliment de la població pagesa, l’escàs marge de benefici que els productors tenen en aquest cultiu així com l’augment del preu dels jornals, són els principals factors que provoquen que any rere any la progressió de la producció de garrova a la nostra illa esdevingui negativa. Tant és així que les empreses que s’encarreguen de processar aquest producte a les nostres illes (Carob i Alimcarat) es varen veure obligades a importar garroves del Marroc ja que la producció illenca no era suficient per cobrir les expectatives industrials.

Producte versàtil

Tot i això la versatilitat de la garrova a nivell industrial és tan àmplia que pràcticament se n’aprofita el 100% de la matèria prima; tant és així que les empreses mallorquines que es dediquen a processar aquest producte són capdavanteres a nivell mundial, essent les terres mallorquines les màximes productores de garrova del món.

Tant la polpa de la garrova que es destinada a alimentació d’animals, exportant-se’n grans quantitats a Escandinàvia  per a alimentar rens; com la goma de garroví que és un dels estabilitzadors alimentaris més nobles i coneguts fan que la demanda de garrova estigui assegurada, malgrat que el preu del quilo de garrova es mantengui en uns nivells excessivament baixos que incideix negativament en la conservació d’aquest cultiu.

La diversificació dels usos de la garrova ha anat creant nous mercats que han estat sàviament explotats per les empreses que es dediquen a la seva comercialització: així de la polpa també se’n fan aromatizants per a les indústries tabaqueres i un succedani de la xocolata mentre que la goma de garroví és utilitzada en l’elaboració de productes alimentaris com productes càrnics processats, productes de peix reestructurats (els coneguts “garrotets” de cranc), flams i gelatines,  gelats i sorbets ( ja que evita la formació de cristalls de gel), confiteria, formatges per escampar, postres làcties, aliments infantils (els coneguts “potets” en porten), melmelades industrials i salses de tot tipus.

Cultiu tradicional

Tot aquest ampli ventall de sortida a la producció de garrova no ha permès malauradament que els beneficis derivats del seu cultiu  hagin aconseguit treure de la situació de substitència un cultiu ancestral a les nostres illes.

La recollida de la garrova contràriament a d’altres cultius no ha pogut incorporar la mecanització al seus sistema de producció i ha quedat reduït -i de cada any més- a un cultiu  que té en la tradició i en la conservació del medi natural  el seu major al.licient.

Pel que fa als preus, a la comarca de Sóller oscil.la entre els 24 cèntims de l’inici de temporada i els 30/35 cèntims del final. Essent el preu del garroví el que mçes ha baixat en relació a l’any passat (concretament un 155). Pel que fa a les tones també s’hi destaca un retrocés: 180 tones l’any 2006 i 140 el 2007.

Recol.lecta familiar

Amb aquestes perspectives, els pagesos es resisteixen a veure morir els seus conreus i basen la recol.lecció de la garrova en una activitat familiar ja que els escassos marges de benefici no permeten donar-li una altra sortida.

És així com els caps de setmana els olivars de la Serra s’omplen de converses i rialles al voltant d’una actuació agrària que s’ha vist convertida amb el pas del temps en una activitat d’esbarjo que a la vegada permet conservar certs reductes de la nostra contrada amb una versemblança d’autenticitat i cura pel medi natural que la converteix en un indret privilegiat de la nostra illa.

En arribar la tardor  activitats i expressions com tomar garroves, sacsar i collir les faldes i les assolades cobren el seu vertader sentit i esdevenen els testimonis de la pervivència  d’uns cultius i d’una manera d’entendre la vida que es resisteix a morir.

La coneguda glosa
“Bona arbre és el garrover
que té fruit tot l’any,
quan li culls el d’enguany
ja te el de l’any que ve”
és un bon exemple de l’arrelament que té aquest arbre i el seu cultiu en la societat pagesa, que té en la continuació d’un cultiu històric i en la cura d’un determinat paisatge (olivars i garroverars) un motiu d’orgull i d’estimació a la terra a través de la  seva conservació.