Aquests mesos passats vaig veure una fotografia d’una pancarta a una manifestació que resava el que segueix: “Ser menores no les da derecho a hacer lo que quieran”.

Dita manifestació feia referència als abusos de menors d’edat que a la nostra comunitat han abusat d’altres menors.

Per altra part es va fent rutinari, les notícies de menors que abusen de menors, ho graven en un mòbil i després ho pengen a internet o s’intercanvien aquests enregistraments.

Tal volta sigui una notícia més, que passa per davant nosaltres, sense que hi facem gaire cas. El meu pensament davant la lectura de la sentència anterior és fer-me preguntes:

Què ens està passant, per arribar fins aquí? És odi? Brots de racisme? I el que solem pensar tots: qui en té la culpa: Els pares? L’educació? L’ambient? Permisivitat, llibertat,…? Podem fer el que vulguem?

A què responen aquestes actituds? És la resposta a la necessitat de diversió? És necessari arribar a la violència quan no et dus bé amb una persona?

Ens omplim la boca dient que som una societat tolerant, lliure, però no sé si aquests són la bona demostració de que això és cert.

Veritablement em podeu dir que són casos aïllats, però no sé si això és el millor consol que podem oferir.

Si una petita quantitat de menors comencen així, com acabarem al llarg dels anys?

La sentència de la pancarta té tota la raó, però qui atura als menors? Qui ha de fer complir les seves obligacions?

Vaig llegir que quan un menor es converteix en un maltractador és que ell ha estat maltractat. Això ens gira el mirall cap als majors, no és només el testimoni que donam als menors, sinó que també els feim víctimes de les nostres demències. Què ens està passant?

Són molts els pensadors que diuen que la nostra societat és una societat malaltissa.

I jo em deman, nosaltres, els cristians, no hi podem fer alguna cosa? El missatge de Jesús no es prou atractiu per canviar aquestes mancances dels homes i dones del nostre món?

En cap moment Jesús ens ha predicat la superioritat d’una sobre l’altre, ni ens ha dit que els problemes els haguem de solucionar des de la violència, i moltes altres coses que de tan senzilles, no som capaços d’assimilar-les i de posar-les a la pràctica. Són fets que em presenten grans interrogants, hem de canviar….

Ja vos havia dit que avui era un escrit de moltes preguntes. No ho sé, però les respostes tal volta les haguem de fer entre tots. Des de la fe sé que l’evangeli ens hi pot ajudar.