Sovint dubt que estem al segle XXI, i no només pel fet  que a hores d’ara encara hi hagi moltíssims maltractaments i assassinats de gènere: fins i tot n’hi ha hagut un aquesta setmana a Marratxí, i tampoc pel simple fet que cada cop tractem pitjor els nostres fills: recentment s’han publicat estudis mostrant que més del 25% de nins espanyols es senten sols i descuidats; i cada cop hi ha més pobres al món, més guerres…

El llistat és llar però jo vull cridar l’atenció dels lectors sobre un assumpte més proper a la vall de Sóller, i es tracta del maltractament als animals avui en dia. Durant els darrers dies ha ocorregut al Port de Sóller una situació que trob que he de denunciar públicament. Als voltants del carrer de Santa Catalina del port els veïns han hagut d’enterrar devers 8 moixos morts, tot i que és possible que el número de morts s’incrementi. Perquè han mort?

Creim que han mort enverinats ja que en una finca propera han posat verí per matar rates i que de manera accidental ha acabat amb els moixos. La mort en aquest casos és lenta i molt dolorosa: el verí es torba més o manco 15 dies en fer l’efecte provocant-los una hemorràgia interna que els acaba matant.

Crec que l’assumpte és molt seriós per vàries raons: sempre es diu que els cans són els millors amics de l’home però també els moixos al llarg de la història han estat molt vinculats a l’home. Tal vegada pel fet de ser més independents els humans no els consideram  tan propers a la nostra raça -cosa que crec una falsedat; hi ha vincles molt estrets d’ençà dels temps de Cleopatra fins als nostres dies.

El fet de matar moixos perquè van a lloure afecta a molta gent que els cuida i estima i sé que aquestes morts han afectat a molts de veïns. Els nins, els nostres fills i el nostre futur, miren incrèduls com els adults tractam als nostres animals.

També pot representar un risc sanitari, no tan sols per a les rates i moixos sinó també per als humans. Al pati del pis del meu pare hi he recollit dos moixos morts, un d’uns dos mesos i un altre d’adult; l’assumpte és que el meu pare no hi és -és de viatge- i no vull pensar en les conseqüències que hagués pogut passar si algú no hagués llevat els moixos del pati.

Crec que hi ha massa gent que fa les coses sense pensar suficientment en les conseqüències dels seus fets; aquesta carta va adreçada a aquesta gent perquè abans de fer alguna cosa -en aquest cas posar verí per matar les rates- pensin en el que pot ocórrer. Deman explicacions pel que ha ocorregut, i crec que han d’ésser convincents. No vull pensar en altres finals més sinistres…per exemple si un infantó hagués ingerit aquestes substàncies…