La Faula de Guillem de Torroella, mallorquí (solleric per a més detalls), d’arrels empordaneses escrita en provençal amb catalanismes al 1375 podríem dir que en certa manera va ésser arrel literària d’una cultura agermanada per les circumstàncies, encara que no per pròpia voluntat.

Podríem passar-nos la vida per trobar les «grans» diferències existents entre les illes i Catalunya, sempre en trobaríem, els invasors mai són benvinguts, especialment si no han estat convidats.

En canvi entre l’Empordà i les illes aquestes diferències es redueixen notablement especialment tenint en compte que la majoria dels conqueridors que arribaren a les illes amb Jaume I eren d’aquesta comarca catalana, i en arribar reproduïren les mateixes maneres de fer que tenien a casa seva. Per a ells, res havia canviat, si no és la situació geogràfica.

Prova de la memòria transgeneracional que tenim, o les fidelitats ocultes registrades en el subconscient cultural així com les ferides que encara no estan tancades, tot i haver passat segles són les bregues constants per saber si les Illes Balears han de ser o no catalanitzades.

Certs membres de les noves generacions relacionats amb el món cultural, que ja han superat aquestes traces del passat, recerquen l’apropament dels pobles. I tal vegada d’una reconquesta a la inversa, ara són ells, els que aboquen cap a Catalunya la seva cultura Balear, pel plaer dels éssers encuriosits de novetats.

El més clar exemple el tenim en la persona de Cris Juanico, aquest menorquí turista habitual de l’Empordà, que ens delecta amb la seva música, especialment durant l’Acústica, aquest any acompanyat dels components de Menaix a Truà.

Però aquest any també tindrem al mallorquí Joan Miquel Oliver, ànima màter, dels Antònia Font, que fa uns dies enrera feia amb el seu grup un concert multitudinari a Sóller, per la festa major de Sant Bartomeu.

Així és com el passat es reuneix amb el present, cultivant relacions que de fet sempre existiren dins la nostra memòria.