La teologia durant molts de segles s’ha  dedicat a fer apologia: defensa de la fe. Pot ser amb alguns aspectes o en alguns lloc és bo seguir fent apologia, però ara la teologia parla d’una pastoral de «proposta de la fe». Avui en dia hi ha teòlegs que parlen que la mateixa església és objecte de l’evangelització.

L’església mateixa ha de ser evangelitzada. Els qui ja creim hem de saber donar resposta de la nostra fe, enmig d’una societat que necessita signes ben visibles, d’autèntics valors de solidaritat, de lliurament, d’esperança, d’amor, de braços oberts, … I per altra banda és molt necessari retornar a les fonts del cristianisme, que és Jesús mateix.

Retornar a la Paraula de Déu. L’església ha d’esdevenir motor visible per a la nostra societat amb una proposta clara, convincent i arrelada en els cristians que els empenyi a viure la vida des d’un determinat punt de vista.

Hi ha dos perills: aquells que cerquen una experiència religiosa de topada amb Jesucrist per a si mateixos, aïllats dels altres. I l’altre perill extern és per aquells que no accepten que l’església faci proselitisme, és a dir doni testimoni de si i de la seva acció: això és la seva missió. No hi podem renunciar.

Com és possible davant la nostra societat, amb les eines que tenim, proposar una alternativa a la nostra manera de creure?

Davant la crisi eclesial, de què parlava la setmana passada, d’una església de cristiandat, com en podem sortir? Pot l’església ser algun dia atractiva per als joves, allunyats, ..? La resposta a totes aquestes preguntes és: no ho sé!. No ho sé, ni em vull aventurar a fer-hi una predicció; però si no feim alguna cosa, ….. si no ens movem, ….. el perill és imminent.

Hem de posar unes premisses: jo pos les meves, altres n’afegiríeu, les canviaríeu, però en qualque cosa hi estareu d’acord.

Necessitam una església (una Pastoral) plural. Vull dir una església on no faci por la diferència de pensament. Dins una mateixa casa hi ha gent que pensa diferent i no per això deixen de fer família. El pensament únic ja està abolit. Qui creu, avui en dia, que perquè ho ha dit el rector o el batle, ja va a missa? La pluralitat enriqueix, no divideix; la pluralitat et fa dialogar, no callar; la pluralitat et fa escoltar, i canviar. Ja que si tots posseïm el mateix Esperit del Pare,…. tots hem estat batejats amb el mateix Esperit…. L’esperit, per tant a tots ens parla, i tots hi podem dir la nostra. Els nostres pobles estan formats per persones de nacionalitats ben diverses, i ens entenem, o no? Les nostres catequesis  han de convidar a entrar dins aquesta pluralitat dialogal.

Necessitam una església (una pastoral) esperançada. Una església i pastoral que salvin, no que condemnin. Solem tenir més a la boca el no, que el sí. Alliberar-nos de certes cadenes que no deixen ser feliços als nostres cristians. La fe no és una llosa que ens cau a damunt i cada dia ens pesa més. La fe és una força que ens fa viure esperançats, il·lusionats en el manament de Jesús: el de l’amor. L’amor tot ho pot…. Déu és amor…

Necessitam una església (una pastoral) fidel. Jesús va ser fidel al seu Pare, a la voluntat del Pare. Tal volta hi ha massa història per enmig que ens separa i ens dificulta trobar-nos amb aquesta fidelitat i voluntat de Jesús. Per això fidelitat sobretot als orígens. Quan un és un bon seguidor de Jesús, poc a poc pot anar incorporant altres peces del trencaclosques de la fe: la Tradició, els dogmes, les lleis,….. però abans potser no són bons d’entendre i ens dificulten l’adhesió a Jesús.