20 de juny de 2026

Diari digital de la comarca de Sóller

20 de juny de 2026

Fracàs escolar: on és el responsable?

El fracàs escolar s’ha convertit amb el pas dels anys en un dels mals endèmics que planeja sobre els centres educatius del nostre país.


Concretament, a les Illes Balears un de cada tres alumnes (31%) no aconsegueix acabar l’Educació Secundària Obligatòria; una xifra que supera la mitja nacional que es troba situada al voltants del 27%.


Nombrosos són els congressos, ponències i conferències que darrerament s’han dedicat a estudiar-ne les causes i les conseqüències -gens afalagadores- que aquest fenomen pot arribar a provocar fortes bosses d’exclusió social , a més d’un alarmant empobriment cultural.



Retard o fracàs escolar?


Convé diferenciar en primer lloc dos termes que sovint es confonen i que cal diferenciar.


D’una banda, s’ha dentendre el retard escolar com un desfasament puntual entre les exigències del currículum i les qualificacions escolars. Mentre que es parla de fracàs escolar quan la desmotivació de l’alumne passa d’ésser circumstancial a convertir-se en crònica.


Origen del fracàs escolar


No és fàcil sistematizar en una sola causa l’origen d’aquest fenomen ja que són diversos els factors que el conformen.


La falta de motivació envers els estudis -n’és el principal-, tenint en l’avorriment i la falta d’interès els seus màxims exponents.


Un sistema educatiu poc adequat a l’època que ens ha tocat viure, la manca d’una cultura on es premiï l’esforç, el valor que es dóna en l’entorn familiar a l’educació, una importància excessiva del que es té per sobre del que s’és, la falta del valor de la responsabilitat i les pròpies característiques de l’individu conformen la resta de causes on es fonamenta el fracàs escolar.


Prevenció: solució eficaç


La prevenció és -a hores d’ara-l’eina més efectiva per solucionar aquest fenomen.


Des del punt de vista dels educadors, un major coneixement dels alumnes com a persones i un augment del nivell d’implicació en la seva tasca educativa són els principals objectius a assolir; tot això, sense oblidar que sempre s’ha d’estar molt atent al que passa a l’alumnat ja que tractar a temps la desmotivació ajudarà a prevenir el fracàs escolar.


En aquest sentit, els educadors han de tenir ben present que l’objecte és el nin no el currículum. Cal fer una revisió acurada dels currículums i adequar-los a les necessitats de la societat i el lloc on es viu.


Per aquest motiu, s’ha de dotar als professionals de l’educació amb les eines i recursos necessaris que permetin detecatr a temps els casos que estan en risc de patir fracàs escolar.


Tot i això, convé resaltar que el fracàs escolar no s’inicia quan es fa evident sinó molt abans; d’aquí la importància que els educadors estiguin en alerta constantment per detectar aquest fet.


Mentre que pel que fa als joves, aquests han d’atendre les demandes del seus educadors (ja siguin pares o mestres); de la mateixa manera que han d’aprendre a esforçar-se i a agafar les regnes de la seva vida, assumint les seves responsabilitats, entre elles formar-se de cara alfutur en tots els nivells.


Principals conseqüències


Sens dubte, la principal conseqüència del fracàs escolar  serà una població amb un escàs nivell de formació que tendrà en la poca mobilitat laboral el seu major handicap.


Un altre resultat d’aquest fenomen es posa de manifest en un alt contingent de gent jove  que es troba en possessió de fortes quantitats de diners que no ha d’utilitzar per sobreviure -ja que sovint són els mateixos pares els que s’encarreguen de la subsistència del jove. Aquest fet té com a efecte més directe la poca valoració que es sol tenir de les coses, que provoca a la vegada un trastocament dràstic del sistema de valors, passant-se a valorar els individus pel que tenen més que no pel que són.


Ara bé, un dels principals perills a què ens pot abocar -en un futur no gaire llunyà- el fracàs escolar resideix en que pot esdevenir en un factor de risc pel que fa a l’exclusió social provocat pel baix nivell de formació dels individurs tant acadèmicament com a nivell personal.


Tot i això, cal tenir molt present que si aprofundim en les arrels d’aquest problema la responsabilitat sempre recaurà sobre l’adult -pare o mestre- ja que són ells els que d’alguna forma en la seva manera de fer i ser han de marcar el camí a fer, per arribar -finalment-  a ésser el que nosaltres volem.


Fracàs escolar a Sóller


Pel que fa a les particularitats que aquest fet presenta a la nostra Vall, cal tenir en compte que són molt semblants a les que afecten -en general- ala nostra comunitat autònoma.


Bàsicament, el sistema econòmic que presenta la Vall de Sóller on es dóna un fàcil accés al món laboral a canvi d’uns sous -força alts, en la majoria dels casos-; afavoreix de qualque manera tant el fracàs escolar com l’abandó dels estudis de forma prematura.


Aquest fet, té en la poca valoració dels coneixements referents a l’ofici en qüestió la segona característica.


Ambdues característiques conjuntament són prou significatives i demostren que els joves troben en el fàcil accés a un treball -massa sovint, gens qualificat- l’excusa idònia per a abandonar uns estudis que massa sovint els exigeixen uns esforços que no han de dur a terme en el si del mercat laboral, ocasionant a curt termini un empobriment social i cultural que acaba desembocant massa vegades en la marginació social.


“La solució a aquest problema passa per una col.laboració molt estreta amb la família”



Oscar Eugenio és als seus 32 anys professor de Llengua Anglesa i director d’ESO del col.legi Sant Vicenç de Paül.
A ell ens hem adreçat perquè ens donàs el seu punt de vista sobre aquest tema tan conflictiu com polèmic.


Pregunta.- Quina és la causa o les causes del fracàs escolar?
Resposta.- Realment no pens que hi hagi només una ínica causa que propiciï aquest fenomen. Però pens que el context socio-econòmic on ens moven és un dels factors més determinants. Per no parlar que socialment parlant la titulació acadèmica no està  suficientment valorada. A més també hem de tenir present que els centres generalment no tenim prou estímuls per contrarestar aquest fenomen. a això també hi hem d’afegir que també pens que ens falta tradició pedagògica al respecte, tampoc no fa tants d’anys que l’escolarització està generalitzada.


P.- Què penses que es pot fer des del costat dels educadors per intentar pal.liar aquest problema?
R.- Francament pens que la solució a aquest problema passa per una col.laboració estreta i sincera amb la família. En aquest sentit, si volem reeixir amb de comptar amb una forta relació pares-mestres; però ha de ser una relació franca i seriosa que suposi una total implicació de totes les parts.


P.- Com penses que repercutirà aquest problema en un futur?
R.-  Tot i que reconec que no tenc una resposta clara a aquesta pregunta, pens que tendrà molt a veure amb l’evolució de la conjuntura econòmica.Ara bé, el que em preocupa més de tot aquest tema és que la desmotivació i el fet de quedar despenjat de la trajectòria educativa pot donar pas a tota una sèrie de problemes com pot  ésser l’accessiilitat al món de les drogues que són molt preocupants. El fracàs escolar sol ésser símptoma de molts d’altres problemes.


“No es sent la necessitat d’estudiar perquè s’accedeix massa fàcilment al mercat laboral”



Ixchel Lochman és una jove de 17 anys que es troba estudiant segon de batxiller científic a l’Institut Guillem Colom de Sóller.


Oberta i dinàmica, forma part de l’equip que edita la revista de l’institut, a més del Consell escolar.  Ella serà qui ens donarà el punt de vista des de l’òptica dels estudiants.


Pregunta.- Quines són les causes del fracàs escolar?
R.- En primer lloc, pens sincerament que hi ha gent que prefereix fer altres coses (passejar, passar de les classes…) que no estudiar. En segon lloc, també hi ha joves que no senten la necessitat d’estudiar perque fàcilment trobaran l’accés a un mercat laboral. Ara bé, pens que hi ha gent que quan han passat alguns anys se’n penedeixen i voldrien retornar als estudis, però desconeixen els mecanismes existents per tornara a reincorporar-se als estudis.


P.- Com penses que es pot pal.liar aquest fenomen?
R.- Pens que depèn molt de cada cas en particular. Però sovint ens falta rebre més motivació de part del professorat. Pens que s’hauria de sortir d’alguns tòpics com “l’any que ve tornaràs a ésser aquí”; i que se’ns hauria d’involucrar més en els estudis, ja que som persones no números.


P.- Com penses que repercutirà aquest problema en el futur?
R.- Pens que és un problema que té una mala solució. En un termini d’uns 10 anys la gent que haurà abnadonat els estudis pens que es sentirà malament, però pens que ja serà massa tard per redreçar aquesta qüestió perquè es trobaran lligats de mans i amb moltes responsabilitats que ara no tenim (familiars, per exemple). Pens que els joves hem de tenir aspiracions, hem d’aspirar a millorar la situació actual i això passarà pels estudis. No tenc res en contra de l’hosteleria, però esper superar aquest estadi gràcies als estudis.


“Actualment no es valora la cultura de l’esforç, i per tant es resta valor a les coses”



Florentina Mora és una empresària sollerica de 43 anys, que va alternant la vida empresarial amb l’atenció als seus fills de 16, 9 i 8 anys.


Ella és un clar exponent de la dona actual que intenta mantenir un equilibri entre la vida laboral i afectiva, tenint cura de seguir ben de prop el procés educatiu que cada un dels seus fills requereix.


Pregunta:- Quina és la causa del fracàs escolar al vostre entendre?
R.- Personalment, pens que actualment no es valora suficientment la cultura de l’esforç. Per altra banda, pens que fa falta més disciplina en el món educatiu, amb l’arribada de la democràcia hem passat del famós “la letra con sangre entra” a l’extrem oposat on s’ha arribat a perdre el respecte i les formes en el tracte amb el professorat. A més, els nins no estan avesats a esforçar-se, per posar només un exemple si han de memoritzar alguna cosa (com per exemple les tables de multiplicar) es troben amb múltiples problemes.


P.-Com es pot pal.liar aquesta situació?
R.- No tenc cap solució màgica al respecte, i pens que no n’hi ha ja que el tema és complex.Però la solució passa per arribar a un concert entre totes les parts implicades, seria convenient elaborar un ambiciós pla de feina per prevenir aquest problema.


P.- Com pensa que repercutirà aquest problema en el futur?
R.- Pens que serà força negatiu. En el cas de Mallorca pens que serà molt dolent, ja que a hores d’ara ja som una de les comunitats autònomes amb menys estudiants, idò figura’t en un futur. Ens trobaren amb una bona papereta quan s’hagin de renovar els llocs de responsabilitat, tant en el sector privat com en el públic. Ens hem de posar a treballar ara per intentar posar remei a aquesta situació.