Làmines de salmó sobre  pastís de gelatina i shirasu, fins talls de bou al forn, filets de besuc amb gelatina i calamars,  làmines de tonyina en salsa oriental… tal vegada aquest menú ens podria recordar algun dels suculents àpats servits en les passades festes de Nadal, però lluny d’ésser-ho, ens estam referint a algunes de les darreres «delicatessen» que el mercat de menjar per a animals ha posat a la venda durant els darrers mesos.

A mesura que el segle XX arribava a la seva fi, la societat del benestar va anar cuallant en un primer món que -orgullós dels avantatges que aquesta li anà proporcionant- s’abocà de ple en el gaudi dels animals de companyia, convertint-los en un mirall on posar de manifest la pròpia puixança econòmica i social.

Dues tendències: dos mons diferents

Tot i això no podem deixar de banda que el món de les mascotes presenta -encara avui- una clara contraposició quan hem de fer la distinció entre els animals de companyia que habiten en les zones rurals i els que habiten els nuclis urbans.

En el món rural els animals de companyia  han estat instrumentalitzats en funció de les necessitats de cada indret: així tenim els cans de guarda, o els cans d’atura que vigilen els ramats per posar-ne tan sols dos exemples. En aquest context l’animal té una funcionalitat molt definida i passa a ésser un element més dins l’entramat organitzatiu de les tasques que envolten la ruralia. Aquí els animals ocupen el lloc que les seves aptituds i actituds els fan mereixedors,  mentre que l’aspecte afectiu -tot i que pot ésser-hi present- no és el principal a l’hora d’inclinar-se per l’elecció d’un animal o altre.

La situació canvia radicalment quan passam a tenir en compte  les mascotes en el context urbà;  en aquest sentit, el món de les mascotes presenta el vessant oposat al de les mascotes en la pagesia, aquí és el valor afectiu el que predomina per sobre del funcional ja que el món urbà no contempla la instrumentalització dels animals de companyia -llevat de comptades excepcions, com pot ésser els cans guia per a invidents. A l’entorn urbà, i gràcies a l’augment de poder adquisitiu que l’arribada de la societat del benestar ha propiciat, durant les darreres tres dècades s’ha donat una revifalla en el món dels animals de companyia que han vist incrementada la seva presència de forma espectacular; fins a aquesta data, la possessió d’animals de companyia es circumscrivia a les classes més altes de la societat.

Animals com a substituts

És en l’entorn urbà on la creixent admiració per les mascotes ha provocat que els «urbanites» comprin cada cop més productes creatius per als seus animals de companyia, des de caixes d’arena per a moixos autonetejants i amb forma d’inodor fins a tallaungles d’alta tecnologia. Aquests i d’altres productes es solen presentar anualment en les exposicions Global Pet Expo que es  celebren a gairebé tots els països del primer món.

El fort nivell adquisitiu dels propietaris de les mascotes propicia que els membres de l’Associació de Fabricants de Productes per a Mascotes dels EUA estimi la despesa en mascotes en 38.400 milions dòlars durant el 2006. Les quals es distribueixen de la següent manera: 15.200 milions de dòlars en menjars preparats per a animals, 9.300 milions en medecines, 9.400 milions en visites al veterinaris, 1.800 milions en compres d’animals i 2.700 milions en altres serveis que no són bàsics.  Un estudi realitzat sobre el tema ha posat de relleu que el 27 % dels propietaris de cans i el 13% dels propietaris de moixos compren a les seves mascotes regals d’aniversari. Tota aquesta despesa ha promogut un incipient negoci que troba en una tendència cap a la humanització dels animals de companyia un filó inesgotable.

«Els joves professionals que es torben en formar família degut a les seves carreres professionals són el col.lectiu que més s’està abocant cap al món de les mascotes per tractar d’omplir el buit existent en les seves vides», afirma un estudi elaborat per l’Associació de Fabricants de Productes per a Mascotes. Aquest estudi continua  dient que amb uns ingressos mitjans per a despeses extra més alt del normal, els animals de companyia d’aquest col.lectiu gaudeixen de productes exclusius per a ells d’un alt cost, així com de dispositius innovadors per a la convivència amb els seus amos.
Despesa mitjana de 500 euros anuals

A aquestes alçades, comentar que el tenir una mascota  -avui en dia- resulta car és una obvietat, tot i que segurament la despesa  es pugui veure compensada per l’estimació i la companyia que aquests animals ens ofereixen; però el fet és que a l’Estat Espanyol gasten una mitjana de 500 euros en el manteniment dels seus animals: una quantitat que oscil.la entre 270 i 1.300 euros en el cas dels cans i entre 500 i 1.500 en el cas dels moixos.

Segons un estudi publicat per la Fundació Eroski, 6 de cada 10 espanyols tenen un animal de companyia, circumstància que es tradueix en una població de 13 milions de cans, 5 milions de moixos i més de 4 milions d’aucells.  .  Si multiplicam aquestes quantitats per 500 euros -que és la mitjana estatal- la quantitat resultant és de  11.000.000.000 d’euros  anuals  en despeses per a les mascotes.

Aquesta forta despesa ha suscitat nombroses crítiques des d’associacions pro drets humans com Unicef que critiquen aquest fort dispendi en animals mentre hi ha milions d’humans en el tercer món que pateixen fam i malalties. També alguns sectors de l’església catòlica s’han manifestat disconformes al respecte al.legant que  si bé  s’ha d’ésser amable amb els animals ja que són criatures de Déu, també és indigne invertir en ells quantioses sumes que podrien posar remei a la misèria de molts d’homes. La polèmica continua amb les declaracions fetes per l’Associació de Propietaris de Mascotes que es mostren descontents amb les crítiques rebudes al respecte, ja que si bé és cert que gasten molt en mascotes -decisió personal i lliure- no és d’ells únicament la missió de finalitzar amb la fam al món, sinó competència dels governs que regeixen les polítiques internacionals.

La millor companyia

Tot i això, no s’ha de negativitzar la possessió de mascotes ja que la seva presència també aporta múltiples aspectes positius a la convivència humana: no són pocs els estudis que han posat de manifest que la convivència entre humans i animals -sobretot en la Tercera Edat- ajuda a millorar la qualitat de vida.

El compartir la solitud  i una entrega sense concessions són dos dels aspectes més rellevants que la vida en comunió amb les mascotes aporten als humans, ajudant-los a millorar l’humor i a afrontar la vida amb més optimisme i vitalitat.
Ara bé, sense caure en exageracions la convivència amb un animal domèstic no ha d’ésser en cap cas una decisió que es prengui a la lleugera, perquè tot i que la convivència entre humans i animals presenta força aspectes positius, s’ha d’entendre que aquesta situació requerirà  unes atencions especials per part dels humans que en cap cas podem deixar de banda.

L’adquisició d’una mascota comporta una sèrie de deures amb el nou inquilí de la nostra llar: l’alimentació, la higiene, l’atenció sanitària i la dedicació de part del nostre lleure són requisits elementals i ineludibles pel que fa a les nostres mascotes.

Abans d’escollir una mascota s’ha de  determinar el compromís que, amb responsabilitat, cada un dels integrants de la família haurà d’assumir en la cura del nouvingut. No convé oblidar si algun membre de la unitat familiar presenta qualque tipus d’incompatibilitat amb l’animal escollit: al.lèrgies, etc. També s’ha de tenir en compte l’espai que l’animal haurà d’ocupar a la casa, que sempre haurà d’anar en acord a la mida de l’animal; així com s’ha de fer una previsió de les despeses que generarà la cria i manteniment de la mascota.

Com estam veient l’elecció de la mascota és importantíssima, ja que una elecció correcta pot evitar problemes posteriors. Un 30%  dels espanyols asseguren tenir problemes amb les seves mascotes, sobretot quan l’animal encara és un cadell  i presenta agressivitat, problemes de salut o desobediència a causa de la separació del seu propietari, fet que els indueix a provocar destrosses quan es troben tot sols.

Un altre fet a tenir molt en compte és la implicació de tota la família en l’adquisició i el tenir cura de la mascota en lloc de deixar-se endur per un impuls momentani de compra, ja que així es podria reduir una de les conseqüències més negatives d’aquest tema al nostre país: l’abandó de 200.000 animals de companyia a l’any.

De fet,  un terç dels 270.000 animals que es regalaren durant les festes de Nadal passades, seran previsiblement abandonades al llarg de l’any, segons una enquesta duita a terme per l’associació per a la defensa dels animals «El Refugio».Per contra les societats protectores d’animals estan recomanant l’adopció d’animals, que tot i que encara no ha arribat a xifres realment considerables, sí que obre la porta a una nova esperança per a tots aquests animals abandonats.

Sigui com sigui, el món de les mascotes  no deixa de crear controvèrsies ja que sí per un costat el seu elevat cost genera crítiques, per l’altre no podem deixar de banda que l’afecte i la companyia que susciten a molts dels seus propietaris els fa posseïdors d’un estima sense preu.