
El 27 de maig de 1957 sortida de la fàbrica que la Societat Espanyola d’Automòbils de Turisme (Seat) tenia a la zona franca de Barcelana el primer Seat 600.
La data esdevé tot un símbol per a la història recent del nostre país, ja que el petit utilitari va servir per motoritzar l’Espanya franquista dels anys seixanta. Gràcies al Seat 600 moltes famílies varen poder estrenar cotxe, amb la llibertat de moviment i el significat social que això suposava, i també va servir perquè les dones es llevassin la por i poguessin seure al volant d’un cotxe.
Ara fa, per tant, cinquanta anys d’aquella revolució social que va sortir d’una fàbrica de cotxes perquè el Seat 600 ha marcat la joventut de moltes persones que recorden amb nostàlgia aquell temps. Als carrers de les grans capitals, als pobles o les petites ciutats com Sóller, el 600 va significar una passa endavant i poc a poc el petit utilitari va anar guanyant terreny i adeptes fins a convertir-se en tot un símbol. Encara molts recorden avui carrers i places de Sóller amb l’estampa d’un Seat 600 aparcat en qualsevol racó o circulant carregat de bolics i gent.

Aquest setmanari ha reunit a la Plaça de la Constitució una desena de 600 que encara circulen per l’asfalt i els polsegosos camins de fora vila d’aquesta vall que no es resigna oblidar-los. De la mà d’un petit grup d’aficionats que ha treballat en la conservació o la restauració d’aquests cotxes, el Seat 600 recobra tot el seu glamour d’antany, almenys en els carrers de Sóller.
El Club 600 Balear és una associació sense ànim de lucre que treballa per a la recuperació d’aquest vehicle. De la mà del seu president José Ángel Escalas i el solleric Llorenç Oliver -un al voltant d’un Seat 800 quatre portes i l’altra d’un 600- han acompanyat a Jaume Fons, Andreu Castañer, Bartomeu Bernat, Carles Cruz, Pere Crespí, Josep Pérez, Jaume Bauzà i Pere Casasnovas en el peculiar posat de foto que va organitzar Veu de Sóller un concorregut horabaixa solleric en el que els 600 aparcats a Plaça es convertiren en tota una atracció turística. Les desenes de fotos que es varen fer en són un bon exemple i la visita inesperada del batle Guillem Bernat també.
Durant l’entrevista posterior, els propietaris de 600 explicaren que el Seat “és un cotxe d’època, és un tot un clàssic” dels que “hem de conservar els pocs que encara circulen”.
La majoria de 600 que encara hi ha per Sóller són vehicles que han estat restaurats a base de moltes hores robades al temps lliure. D’estar arraconats han passat a ser uns vehicles clàssics “amb glamour perquè és un símbol de la nostra nació”, assegura Escalas, no sense destacar la labor de conservació que promou l’entitat que presideix.

Llorenç Oliver, en canvi, afirma que el 600 “va alliberar la dona i va servir perquè molta gent es pogués comprar el seu primer cotxe” tenint en compte que es començaren a vendre per 65.000 pessetes i al final de la seva producció el seu preu no va sobrepassar les 85.000.
Com bé recorden aquests aficionats conservacionistes “el 600 va néixer com a príncep i va morir com a un rei”. El per què, les més de 800.000 unitats que es fabricaren. A Sóller es varen començar a vendre a finals dels anys seixanta, quan Jaume Fons va obrir el primer concessionari de la Seat a Sóller.
Una restauració simple
Els membres del Club 600 Balear coincideixen en ressaltar que restaurar un 600 no és un capritxo que desbarati excessivament el pressupost familiar. Donada la simplicitat de la mecànica i la senzillesa en sí de tot el cotxe, una restauració que deixi com a nou un cotxe “pot costar-nos entre 4.000 i 5.000 euros”, tenint en compte que molta mà d’obra l’aporten els mateixos aficionats que necessiten poc més que un destornillador, unes alicates i una clau anglesa per anar per feina.
Una curiositat que val la pena ressaltar és que trobar peces de 600 no és tan difícil com un es pugui pensar. En l’actualitat es poden comprar peces noves de trinca a preus assequibles, ja que moltes fàbriques que elaboraren aquests materials conservaren els motlles i ara, gràcies a ells, es continuen fent peces de tot tipus. Des de farols, a bombes d’aigua, des d’un radiador, al plat que embelleix la roda. Tant és així que estan convençuts que avui en dia, 34 anys després de deixar-se de fabricar, el Seat 600 es podria tornar a fabricar perquè es conserven totes les planxes i els mecanismes necessaris per a la seva producció en cadena. Les actuals mesures de seguretat que incorporen els cotxes d’avui en dia, emperò, en farien legalment impossible la seva reproducció.

La Seat i la Citroên són dues marques en les que és fàcil trobar recanvis de models antics, expliquen.
Una vegada que el 600 ja està restaurat el seu manteniment “és molt simple i barat” i només cal “posar-lo en marxa almenys un pic al dia i de tant en tant anar a fer una volta”. Els més agosarats, com el president del Club 600 Balear han arribat a fer qualque viatge, com el que no fa massa va fer fins a Madrid amb el seu flamant 800 quatre portes de color groc.
Cada 600 és un món diferent, gairebé irrepetible. Emulant la moda que avui es coneix com el “tunning”, cada un d’aquests utilitaris presenten alguna diferència que els fa únics. Un li ha afegit un marcador per conèixer la temperatura de l’aigua, l’altra una col.lecció de miniatures a la parrilla posterior, mentre que un tercer li ha col.locat un porta-bultos amb unes paneres d’època. Altres símplement s’han decantat per recuperar el vehicle tal i com era el dia que va sortir del taller per primera vegada.
Tots ells tenen en comú la mecànica i la carrosseria que feren del petit cotxe, que en castellà també es coneixia com el “pelotilla” en al.lusió a la seva forma arrodonida.
Davall el capó posterior, s’hi amaga un petit motor d’entre 600 i 800 centímetres cúbics (segons la data de fabricació del cotxe) que desenvolupaven uns escassos 30 cavalls de potència. Els suficients com perquè moltes famílies senceres es poguessin apinyar dins un Seat 600 i emprendre una aventura per damunt l’asfalt, per conèixer aquell camí que abans havien de fer a peu, amb la Vespa o símplement damunt un carro.
El Seat 600 avui és un mite i així ho testimonia el club balear que pretén recuperar la joia de l’automoció espanyola.





