
Un cop arribada la primavera i fins ben entrat l’estiu fan acte de presència les al.lèrgies; autèntiques tortures per a tots aquells que les pateixen. El patir una al.lèrgia pot convertir les rutines quotidianes en un calvari, ja que accions tan usuals com sortir al jardí o anar a treballar al camp poden esdevenir tasques gairebé impossibles.
Què és una al.lergia?
L’al.lèrgia és un procés reactiu exagerat del nostre organisme davant determinats estímuls interiors o exteriors que denominam al.lergògens.
Aquesta resposta anormal per excés, provoca una reacció al.lèrgica que es manifesta de diverses formes segons l’edat, la personalitat, l’ètnia, el sexe i la predisposició individual i genètica.
Aquestes reaccions poden manifestar-se en diferents òrgans i aparells del nostre cos: en la pell (urticària), en les vies respiratòries altes (el temut i perillós angioedema), mucoses de nas, oïda i ulls i sobretot a l’aparell respiratori, desenvolupant l’anomenat asma al.lèrgic que no és més que una inflamació i tancament dels bronquis amb insuficiència respiratòria.
La reacció al.lèrgica es produeix en entrar en contacte l’al.lergògen amb l’organisme prèviament sensibilitzat contra ell, amb la producció exagerada d’una substància anomenada histamina, que és la responsable dels diversos símptomes.
Els al.lergògens més freqüents a la nostra CA són els àcars de la pols, el pol.len de les gramínies, l’olivera, el pi, el plataner dels jardins, certs aliments i medicaments i -sobretot- la morella (parietaria officinalis).
Curiosament,els plataners són un dels arbres que trobam amb més freqüència als nostres carrers; per no parlar de l’omnipresència de l’olivera, el pi i la morella en els nostres horts i muntanyes.
Per què hi ha persones que pateixen al.lèrgies i persones que no?
Els processos al.lèrgics afecten a ¼ part de la població, i s’estima que aquest percentatge anirà en augment tant per factors individuals com ambientals relacionats amb la pol.lució atmosfèrica. La predisposició genètica i hereditària , a més d’una sensibilització anterior de contacte amb la causa desencadenant són els principals factors que provoquen les reaccions al.lèrgiques. Concretament, a la nostra Comunitat Autònoma l’al.lèrgia afecta al 20% de la població
Generalment afecta més als homes que no a les dones, i sol afectar més a la població que té entre 15 i 30 anys.S’estima que si en una parella ambdós són al.lèrgics, existeix un risc del 60% que la seva descendència també ho sigui.
Les al.lèrgies solen aparèixer durant la infantesa, retornen cada primavera i solen remetre a partir de la quarentena.El 40% de les persones amb al.lèrgia al pol.len solen reaccionar al mateix temps a diversos tipus de pòl.lens, la qual cosa dificulta el seu tractament.
L’OMS ha pronosticat que l’any 2015 el 50% de la població mundial patirà algun tipus d’al.lèrgia.
Com es detecta una al.lèrgia?
El diagnòstic és evident davant les manifestacions clíniques; però el millor sistema de detectar-les són les proves al.lèrgiques on s’innocula en la pell de l’avantbraç diferents al.lergògens per comprovar-ne la reacció.
La vacunació és un tipus de tractament preventiu desensibilitzant. Se basa en l’administració progressiva de petites quantitats d’al.lergògens que modifiquen la resposta de l’organisme enfront de futures exposicions; aquest tractament pot tardar anys a aconseguir fer efecte.

A més es recomana també adquirir una sèrie de mesures complementàries per facilitar la consecució de resultats; aquestes mesures van encaminades a canviar hàbits i estils de vida que són perjudicials; algunes d’aquestes mesures són eliminar el consum de tabac i d’alcohol, fer exercici de manera moderada, dur una dieta sana i equilibrada, descansar adequadament i aprendre una sèrie de tècniques de reeducació respiratòria.
En el cas de les al.lèrgies sempre és millor utilitzar mètodes preventius com poden ser evitar al màxim possible situacions, animals o productes desencadenants de reaccions al.lèrgiques; i anticipar-se a l’època de pol.linització habitual de la zona on es viu, visitant el metge per prendre les mesures oportunes.
Rinitis: el símptoma estrella
La rinitis al.lèrgica és la reina de la simptomatologia al.lèrgica. La rinitis forma part de les malalties més freqüents que afecten a la humanitat.
La rinitis és la reacció al.lèrgica de les membranes de la mucosa nasal quan entren en contacte amb una o més substàncies al.lergògenes.
Els símptomes més freqüents són: esternuts, secreció nasal aquosa, congestió nasal, picor als ulls i llagrimeig i picor al nas ia la gargamella.
Generalment, els símptomes de la rinitis són més aguts durant el dia i solen remetre durant la nit.El vent és el pitjor amic de tots aquells que sofreixen de rinitis ja que transporta i escampa el pol.len; per contra, el millor aliat dels que pateixen la malaltia són els dies de pluja.
Hi ha dos tipus de rinitis: la rinitis estacional i la rinigtis crònica.
La rinitis estacional, també anomenadafebre del fenc o fenàs; la solen manifestar persones sensibles als pòl.lens de les plantes que depenen del vent per a la pol.linització.
Mentre que la rinitis crònica es present durant tot l’any, encara que es poden tenir crisis en determinats períodes o en circumstàncies concretes.Els símptomes són gairebé els mateixos que els de la rinitis estacional, encara que el bloqueig nasal és més pronunciat; però en canvi no hi ha picor.
Les rinitis al.lèrgiques es poden complicar, arribant a provocar pèrdua d’oïda, sinusitis i pòlips nasals.
La proliferació de les al.lèrgies al llarg de les darreres dècades ha provocat al mateix temps la creació de diverses hipòtesis que puguin explicar el fenomen.
El perquè del boom al.lèrgic a l’actualitat
La teoria higienista explica l’explosió de les al.lèrgies a Occident en els darrers trenta anys. La seva principal teoria és que l’excés d’higiene, la vacunació i els antibiòtics han “despistat” el sistema inmunològic que es dedica a produir proteïnes i a reaccionar desmesuradament enfront del pol.len i els àcars.
Una altra teoria és la que manté que la contaminació de les ciutats afavoreix el transport el pol.len cap a les mucoses i alhora augmenta la seva agresivitat i l’actrivitat inflamatòria.
Algunes cadenes hoteleres ja han començat a oferir habitacions “pures”; és a dir, lliures de materials que puguin esser subsceptibles de crear reaccions al.lèrgiques, atès el volum de població que està sotmès a aquest tipus de malaltia.Així i tot, la majoria dels al.lèrgics seguiran tement l’arribada de la primavera que els posarà a prova la capacitat de suportar una malaltia que any rere any està afectant a un nombre més elevat de persones.




