L’Església Ortodoxa Romanesa és una de les esglésies autocèfales que integren la comunió ortodoxa.A ella pertanyen la majoria dels romanesos; gairebé el 87% de la població està adscrita aquest credo.

Evocació en la distància

Quatre joves romaneses residents a la nostra Vall (na Madalina, n’Ana, n’Oana i n’Adriana) són les protagonistes d’aquestes línies on amb un deix de nostalgia ens han descrit quins són els costums més peculiars que els creients ortodoxos celebren en aquestes dates tan assenyalades.

La primera cosa que em sobta quan parlam de les celebracions de Quaresma i Setmana Santa és la tendresa amb què evoquen unes celebracions fortament arrelades en la cultura popular romanesa.

Quaresma semblant

Les celebracions quaresmals solen ésser força semblants entre ambdues religions -a excepció, és clar, dels desfassos temporals.

L’abstinència de menjar carn  els divendres es dóna arreu; però els romanesos també solen fer abstinència els dimecres i divendres fins que es pon el sol.

El ritme de la toaca

La toaca es un instrument de percusió de fusta que es toca amb unes macetes especials i que evoca en qualsevol romanès  l’època de la Quaresma.

La toaca es sol tocar durant la Quaresma, i molt especialment els cinc dies anteriors al dia de Pasqua substituint el toc de les campanes; i produint un efecte de crida dels feligresos envers les esglésies.El ritme gairebé hipnòtic de la toaca és un dels records més vius d’aquestes dates.

Divendres Sant

Un dels requisits imprescindibles el Divendres Sant per a un romanès és el fet de confessar-se. Els feligresos es presenten a les esglésies -que no tenen confessionaris- i esperen que el capellà que es troba a un costat de l’església els pugui confessar. La confessió es celebra per part del feligrès amb un ciri a la mà, a l’espera que el capellà el cobreixi amb l’estola i li demani pels pecats.

Aquest dia també es aprofitat per elaborar part dels plats que conformen la gastronomia romanesa d’aquestes dates: el “drob” -plat elaborat farcint una butza de xot amb carn picada, verdures, ous i espècies; el xot rostit, la “ciorba” -sopa feta amb carn de xot, la “pasca” -pastís de brossat, el “cozonac”-pastís farcit de fruits secs i cacau, o  el “chec” -pastís a base de panses i anous.

Aquest dia també és aprofitat pels nins per preparar un niu on durant la nit un conill “màgic” hi deixarà regals: ous de xocolata, caramels…

Dissabte Sant

Aquest dia és d’una gran solemnitat en l’Església Ortodoxa Romanesa. Les celebracions s’inicien a mitjanit quan els creients s’adrecen a les esglésies amb ciris apagats, romanent a l’exterior -ja que es troben tancades, a l’espera que el capellà en sortí amb un llum que servirà `per encendre totes les candeles dels feligresos. Seguidament capellà i feligresos fan tres voltes al voltant de l’edifici simbolitzant el camí cap al sepulcre de Jesucrist. Un cop finalitzada aquesta “processó” el capellà es dirigeix a la porta del temple on pegà tres cops amb el bàcul sol.licitant l’apertura de les portes. un cop a l’interior es celebra l’ofici religiós i es beneeixen els ous pintats, i els diversos pastissos típics de Pasqua.

Un cop finalitzat aquest ofici ja es considera que es pot celebrar la Pasqua. Moltíssims són els costums d’aquest país pel que fa a la Pasqua, però per finalitzar ens referirem a la peculiar manera que tenen de felicitar les festes dient “Cristos a inviat / Adevarat ca a inviat” que podríem traduir: Crist ha resuscitat/ vertaderament ho ha fet; tot això mentre es fan entrexocar els ous pintats que constitueixen la vertadera expressió de la cultura romanesa d’aquesta època tan especial.