Primer amb el Pla d’Excel.lència Turística, després amb la reforma de la zona portuària o fins i tot amb el túnel de Sa Mola. Diversos milers de milions de pessetes (desenes de milions en euros) s’han invertit en els darrers anys al Port de Sóller amb la única finalitat de recuperar el que era una destinació turística “madura” per encarrilar-la al segle XX amb unes infrastructures adequades a les necessitats de la barriada.

Però de poc ha servit fins ara l’esforç financer que han anat fent les diferents administracions segons es desprèn de l’opinió de residents i comerciants de la zona que assenyalen que només cal fer una passejada pels carrers del Port de Sóller per comprovar la situació real del principal nucli turístic del municipi. En opinió de molts la decadència més absoluta és visible des de qualsevol lloc, convertint-se en la nota dominant de molts llocs que en plena temporada turística són d’elevada afluència turística.

Efectivament la zona del Port  és la principal font d’ingressos derivada de la seva activitat turística, presenta un estat deteriorat que a simple vista salta als ulls.

Tot just fa una setmana els comerciants adherits a la Pimem varen saltar exposant el seu malestar per la “deixadesa” amb la que les diferents administracions “castiguen” el Port de Sóller. La denúncia dels comerciants va ser  el darrer toc d’alerta que s’ha cursat a l’administració per tal d’intentar conduir a bon port un barco que actualment té un futur incert.

I és que les previsions no són les més favorables dels darrers anys. La temporada turística es presenta amb molts interrogants i només al final a l’hora de passar comptes es coneixerà si haurà estat positiva o si, per altra banda, haurà seguit la tònica generalitzada que seguiran altres llocs on ja es preveu una baixada en el número de visitants. Lògicament comportarà una baixada d’ingressos i de llocs de feina.

L’actual situació de crisi econòmica en la que s’ha immers Espanya amb una recessió que es desconeixia des de fa quinze anys, ha fet disparar les alarmes al sector turístic solleric, el qual, juntament amb el de la construcció, són els dos principals motors econòmics que empenyen la butxaca de Sóller.

El lògic nerviosisme en el que es mou el sector serveis ha estat la guspira per exposar públicament una protesta pública en quan al manteniment de les infrastructures públiques que al Port depenen d’un conglomerat d’administracions: Ajuntament, Govern, Costes i Consell.

Per comprovar la situació, Sa Veu ha agafat la càmera fotogràfica i en dos dies diferents ha recorregut les zones turístiques del Través i Can Repic per analitzar la situació en la que es troben les infrastructures que ara mateix són objecte de les protestes dels comerciants de la zona. El resultat de les dues passejades és visible en les devuit fotografies que il.lustren aquest reportatge que constaten el mal estat dels serveis que reben els ciutadans i, per defecte, els turistes que actualment ja s’allotgen als hotels que han obert les portes.

Arribant al Port s’observa com les voreres de la carretera estan plenes d’herba. Una vegada estacionat el vehicle a l’aparcament de Can Miró es pot comprovar com l’equipament presenta símptomes de deteriorament. La marquesina de la parada del bus està rompuda, alguns paretons estan esbucats i la brutícia s’arraconen devora els contenidors. Una vegada dins el parc de Can Miró la situació no canvia gaire. Al costat del parc infantil hi roman tombada i morta des de fa mesos una palmera que suposa un perill per als nins que s’atraquin a jugar a les atraccions allà instal.lades.

Una vegada en el passeig que va de Sa Torre a Can Repic, cert regust a abandó sorgeix a simple vista. El paviment enrajolat està romput a diversos llocs sens que se li hagi posat remei i als llocs més pròxims a les soques de les  palmeres s’està aixecant per l’acció de les arrels. Al passeig s’observa com una part de les faroles no funcionen i fins i tot n’hi ha una de tombada al terra. També s’observa com el paretó està danyat faltant-li algunes lloses de pedra o que les garangoles de les palmeres estan arrebossades d’arena. Si es guaita a la platja, l’aspecte que ofereix no convida a anar a nedar amb tota la brutícia que s’acumula. Sobretot a la zona del Mónaco.
Una vegada al passeig Es Través, la situació no varia gaire.

Les faroles no funcionen i l’arenal està cobert de brutícia, de restes d’embarcacions i fins i tot amb un motor que està en remull just a la vorera. Alguns trams de la vorera estan tan danyats que fins i tot suposen un perill per als banyistes.

A la zona del casetó de primers auxilis, la brutícia arriba fins a la via del tramvia, un lloc, aquest darrer, que també es converteix en una paperera per la brutícia que hi ha.

Al carrer de Lepanto trobam una farola rompuda a dos pams del terra i es troben a faltar nombrsos pilons metàl.lics que no han estat reposats. Aquestes averiguacions es fan sortejant els vehicles que circulen a tota velocitat impunement per una zona on el trànsit està restringit als veïnats que només hi poden circular a 20 per hora. La realitat és bén diferent, és una altra perquè fins i tot ja es poden trobar cotxes aparcats a primera línia, una imatge que feia estona que no es veia. A la zona portuària es troben papereres rompudes i l’adoquinat que ja comença a fer evident el deterior pel pas dels vehicles.

Aquests són només alguns dels aspectes que embruten la imatge en conjunt del Port de Sóller i la que ha motivat la crispació dels comerciants de la primera línia que han de lluitar no només contra la crisi, sinó contra l’entorn on es troben. A la segona línia del Port, la situació no és que millori gaire.