El Casal de Cultura-Museu de Sóller inaugura avui una exposició retrospectiva dedicada a un il.lustre artista solleric. Cristòfol Pizà Enseñat “Salero” serà el protagonista d’una mostra pictòrica que donarà a conèixer com era i quines tendències artístiques va cultivar al llarg de la seva carrera. L’exposició que commemora el 75 aniversari de la seva desaparició romandrà oberta fins al pròxim 31 d’agost.

La mostra recollirà diverses peces artístiques de Pizà que formen part de col.leccions particulars i del propi Casal que han estat recopilades especialment per aquesta exposició. Entre les obres que es mostraran hi ha retrats i paisatges així com un autoretrat del propi Pizà que està dibuixat a llapis. A part de l’obra pictòrica també es podran contemplar peces del seu taller com paletes i un trípode. També s’exhibirà un paravent que va ser decorat pel pintor i que és propietat del Ferrocarril de Sóller així com el gueiato que l’ajudava a caminar.

Cristòfol Pizà va ser un artista que va ser conegut per les seves peculiars manies, d’aquí que la biografia que ha elaborat Joan Rullan posi de manifest aquesta  faceta curiosa de la seva trajectòria.

L’artista en qüestió va néixer  el 16 d’octubre de 1852 al número 7 del carrer del Born, fill d’una família treballadora. El seu pare va ser barber.

Ja d’al.lot va demostrar gran afició per les arts decoratives i plàstiques, muntant amb extraordinari gust els seus betlems i gardant amb gran cura els pastorets que va aconseguir reunir. Per poder comprar paper i llàpisos de colors exercia d’escolanet a l’església de Biniaraix, i amb el que aconseguir reunir li era possible cultivar la seva vocació de pintor, amb esforç personal i basant-se amb els gravats i litografies que li servien de model.

Una altra mostra de la seva afició a l’art és que va decorar el local de la perroqueria de son pare, que estava ubicada al carrer del Born. Amb molta estima es tenien les seves facultats de pintor, perquè no va ser obligat a abandonar Barcelona, on servia durant la Guerra Carlista, quan el seu propi regiment va unir-se a l’exèrcit en operacions.

El febrer de 1905 va contreure matrimoni a la parròquia d’Establiments a l’edat de 52 anys amb Mariana Ramis Palou, de 29 anys. Dos anys després va néixer la seva única filla, Mariana, que va ser batejada a la parròquia de Sant Bartomeu. El 1915 va morir la seva esposa amb 39 anys d’edat i després de deu de matrimoni.

La dona moria deixant un vidu de 62 anys i una filla de 8 anys, un fet que el va marcar per la resta de la seva vida. Taciturn, la seva preocupació va passar a ser el cuidat de la seva filla fins al seu darrer alè. Cristòfol Pizà moria el 2 de març de 1936, als 83 anys d’edat, en el seu domicili del carreró den Figa on vivia amb la seva filla.

Pel que fa a la seva vida artística, es poden destacar multitud de qüestions. Un dels primers que l’animaren i secundaren va ser l’enginyer d’obres públiques Emili Pou, ja que per la seva mediació va aconseguir que la Diputació de Balears el subvencionàs per anar a Roma a estudiar a l’Academia Española de las Bellas Artes.

Estant a punt d’emprendre el viatge cap a la Ciutat Eterna, va assistir com a becari a una funció teatral que es celebrava en el Teatre Principal de Palma, acomodat a la llotja presidencial i en companyia dels membres de la corporació municipal.

Una vegada a Roma, poc es coneix dels seus estudis i treballs. Només es conegueren uns pocs dibuixos que actualment es tenen per perduts. La malària, una malaltia molt corrent en aquella època, va interrompre els seus estudis i l’obligaren a retornar a Sóller molt decaigut i convalescent. Però novament va ser subvencionat per la Diputació perquè pogues continuar els seus estudis a Roma.

Aquesta segona estada no va ser més afortunada en quan a la seva salut, ja que va ser atacat de bell nou per la malària. Ell mateix reconeixia que, encara que més curta l’estada a Roma, li va resultar més profitosa tant en activitats com en estudis, per haver estat condeixebles seus grans artistes com Vicente Palmarols, Francisco Maura, José i Mariano BenlliureCasado del Alisal, Francisco Padilla, Silvio Fernández, Joaquín Sorolla, José Villegas i molts altres més.

Retornat a la seva llar per consell mèdic, i ja recuperat de la malaltia que l’havia afectat, es va traslladar per una curta temporada a Madrid, on es va dedicar a copiar alguns fragments de Velázquez, pintura que més l’havia impressionat des de sempre.

Als voltants de l’any 1885, trobant-se a París Joan Baptista Enseñat (nomenat fill il.lustre de Sóller) i gran amic de Cristòfol “Salero”, el va convidar a passar una temporada en la seva companyia, servint-li de guia i introduint-lo a la vida parisenca. S’hi va establir i va muntar el seu estudi treballant-hi uns quants anys fins que un dia va vistar una germana seva que residia a Nimes i, captivat per les panoràmiques de la regió del Midi, s’hi va traslladar. Allà va descobrir teles amb panoràmiques i retrats i, especialment, petits quadres de bous, toreros i “manolas”, freqüentant els toreros que actuaven a la plaça de Nimes a qui en moltes ocasions els va fer d’intèrpret.

De Nimes va passar a Limoges rebent ofertes molt interessants per treballar en una famosa fàbrica de porcellana. Les ofertes sempre varen ser refusades per “Salero”.

El citat il.lustre solleric, Joan Baptista Enseñat, es trobava a Barcelona ocupant un destacat càrrec a la comissió organitzadora de l’Exposició Universal i es va posar en contacte amb Cristòfol Pizà, perquè l’ajudàs amb els treballs que li havien encomanat. Sense demora va atendre la demanda del seu amic, abandonant els seus treballs començats a França i traslladant-se a Barcelona.

De romàntic a impressionista

A punt d’acabar els preliminars del certamen i passejant-se pel Port, es va topar amb uns mariners sollerics que, en viatge de retorn de Cette, havien fet escala a la Ciutat Comtal. Entre bromes i veres el patró el va convidar perquè es traslladàs a Sóller per presenciar el Firó, quedant sorpresa la tripulació del veler a l’hora de llevar l’àncora. No es podien avenir de la presència de Pizà amb el pròsit de viatjar a la seva ciutat natal i no podien endevinar aquells llops de mar que, fruit de les seves bromes, era el retorn definitiu cap a Sóller. Ja estava cansat de la vida de bohemi i es va establir a Sóller, on va obrir un estudi i va contreure matrimoni.

Assidu a les tertúlies de les apotecaries de Can Torrens i Can Serra, on assistien personatges com l’arxiduc Lluís Salvador, Santiago Rusiñol, Anglada Camarassa, Joaquim Mir, José Castellanas o Francisco Berbareggi. Pintors, tots ells, que tengueren una gran influència a l’obra de Cristòfol Pizà i de fet el varen introduir a la pintura impressionista deixant de costat el romanticisme que havia après a Roma.

A l’exposició regional d’art de l’Ajuntament de Palma de l’any 1921, amb l’obra “Acàcies”, va obtenir el primer premi. L’any 1929 va exposar a les Galeries Mallorquines de Palma, obtenint un gran èxit. Li va ser organitzat un gran homenatge per part dels amics i l’Ajuntament de Sóller, que li va dedicar un carrer.

El 24 d’agost de 1977, ara fa 34 anys, la sala magna de les Cases de la Vila acollí la solemne proclamació de Cristòfol Pizà “Salero” com a Fill Il.lustre de Sóller, títol que l’Ajuntament li va concedir en reconeixement a la seva trajectòria artística i cultural.