El muntatge del betlem és una de les activitats prèvies al Nadal que més suport i interès suscita al nostre país; la cultura cristiana ha influït molt en aquest sentit, i juntament amb la tradició han aconseguit que la creació i guarniment del naixement sigui un dels actes més seguits -per grans i petits- a casa nostra.

Però rere tot un seguit de tòpics, s’hi amaga tota una iconografia que sovint passa desapercebuda a uns ulls inexperts però que dota al naixement  d’una càrrega simbòlica que converteix el betlem tradicional en un cúmul de referències culturals a tenir molt present.

Devoció o tradició?

Com ja hem posat de manifest, el betlem tradicional és un dels signes religiosos més presents en les nostres llars; però com passa sovint amb alguns rituals de caràcter religiós, cal demanar-se quin és l’èxit de la seva presència a casa nostra. Es deu purament a una tradició que perdura en una societat cada cop més secularitzada, o és la manifestació palpable d’una devoció o d’un testimoni de fe?

Què representa el pessebre?

Amb el muntatge del pessebre -cal recordar que tradicionalment es realitza algunes setmanes abans de Nadal- i la recreació del naixement de Jesús volem representar la vida nova que sempre recomença ja que any rere any ens trobam bastint un naixement que si bé pot variar l’emplaçament d’alguns elements i personatges sempre manté un guió semblant.

La pròpia escena del pessebre és una clara representació de la presència de Déu en el món: ja que mentre el nen Jesús neix, la vida de la comunitat continua plena d’activitat: les pageses donen menjar a les gallines, el ferrer posa ferradures, etcètera.

L’establia, de fet, no és més que el lloc on ningú no vol viure; envoltat d’humitats i de deixalles; i així i tot ha estat l’indret escollit per al naixement de Jesús, representant simbòlicament  el lloc de cada persona on s’hi amaguen els seus aspectes més obscurs.

D’una banda, el protagonisme del pessebre rau en la figura del nin Jesús acabat de néixer;  l’aspecte humà del personatge és evident en la seva vestimenta ja que se’l representa acabat de néixer i vestit senzillament, tan sols amb un trosset de roba.

La Verge Maria està representada per una figura sovint agenollada als peus de l’infant recent nat en mostra de devoció i submissió. Les vestimentes que porta: túniques  senzilles  en blanc i cel no fan més que conferir-li un aspecte pietós i de servitud envers els designis del Totpoderós.

Per altra banda, l’aspecte de Sant Josep -sol ser representat com un home madur i pacífic- ressalta la iconografia d’un home que ha assumit els seu paper i viu amb seny  i calma l’arribada del nen Jesús.

L’àngel que vetlla la cova o pessebre és una clara representació de l’àngel guardià que té per missió custodiar el lloc on s’ha produït l’infantament del fill de Déu.

Per altra banda, simbòlicament el bou i la mula -símbols que tan sols coneixem per textos apòcrifs- representen a la humanitat que envolta i és testimoni del naixement de Jesús. De fet, el bou i la mula no són més que una representació simbòlica de la humanitat que amb el naixement de Jesús obre els ulls i reconeix el seu Senyor.

Orografia simbòlica

Per altra banda, els diversos camins que conformen el paisatge del betlem representen el camí -sovint llarg i dificultós- que s’ha de seguir per arribar a Jesús; cal ressaltar que tots aquests camins duen de manera inequívoca cap a l’establia. Al llarg d’aquests camins s’hi van trobant  els diferents personatges que conformen el muntatge, esdevenint a la vegada un lloc de trobada entre ells.

El riu representa en el pessebre el pas del temps, essent a la vegada un símbol de purificació. Igualment, el riu sol actuar  sovint com un element divisor d’espais diferents: a un costa s’hi poden trobar conreus, a l’altre un poble, etc. Generalment, aquest riu sol anar acompanyat d’un pot que actua com a vertader símbol de la comunicació. El riu i el pont solen simbolitzar l’acció que s’ha de fer per anar a trobar Jesús: cal voler passar a l’altre costat i això no es pot fer de qualsevol manera.

Qui és qui?

Els personatges del pessebre assumeixen uns rols i uns valors determinats com a expressió del naixement diví, i s’agrupen en tres grups: els pobres, els savis i els indiferents.

Els pobres -bàsicament representats per pagesos i pastors- són els destinataris primers de la Bona Nova i sovint se’ls  representa acompanyats d’un àngel missatger -en aquesta ocasió portador del missatge de Déu. Solen estar representats com uns personatges vestits senzillament, però que ofereixen a Jesús el poc que tenen -solen adorar amb algun animal o present a les mans.

El grup del savis està representat per les figures dels Reis Mags d’Orient, vestits amb sumptuositat i portant regals d’un alt valor tant simbòlic com material.

La unió del grup dels pobres amb el dels savis celebrant el naixement de Jesús representa la universalitat  del missatge de salvació del Naixement del Messies.

El darrer grup el formen els indiferents que estan representats per aquells menestrals que tot i el naixement del Salvador continuen exercint les seves funcions habituals a la societat: el forner fent pa, la bugadera rentant…

Amb aquestes tres tipologies de personatges es vol fer present  la manera amb què cada persona afronta el naixement de Jesús: ja sigui amb devoció, amb interès o senzillament amb indiferència.

La construcció del betlem tendrà igualment per a cada persona un significat especial; motiu de tradició per a alguns i de devoció per a  altres, però en ambdós casos amagarà una simbologia que ens remetrà inexorablement a uns continguts filosòfics que de manera manifesta o amagada formen part de la nostra cultura i de la nostra existència.