Hi ha en la vida de tota zona habitada una sèrie d’indrets -també d’edificis- que per la seva utilitat, situació estratègica o simbologia es converteixen en tot un referent per la comunitat que habita una determinada contrada. En el cas de la barriada sollerica de l’Horta, l’escola n’és un clar exponent.

L’escola, juntament amb l’Església i el casal de Ca ses Monges forma el conjunt d’edificis emblemàtics de la barriada ja que al seu voltant s’hi ha vehiculat la vida del barri: tant en el seu vessant religiós -a través de l’església- com en el social i educatiu per mitjà de l’escoleta de Ca ses Monges i de l’escola.

Igualment la feina  realitzada per alguns procers de la comunitat esdevé indispensable per al futur de la comunitat en què viuen i pel desenvolupament social dels seus habitants.

Damià Canals i el capellà Nussa

Sens cap mena de dubte, hi ha dos personatges en la història més recent del barri de l’Horta que contribuïren a donar vida a la barriada. Gràcies a la seva empenta i caràcter abocats envers els seus veïns, aquests foren Damià Canals Arbona de Can Mart i mossèn Miquel Rosselló Barceló, el capellà Nussa.

Tant l’un com l’altre contribuïren poderosament al desenvolupament social de la zona, ja que Damià Canals amb les seves actuacions filantròpiques permeté l’establiment de l’escola en una propietat seva i va esdevenir també un dels capdavanters a l’hora de plantejar la construcció de la nova església.

Per la seva banda, Miquel Rosselló (1878-1959) fou l’altre artífex del desenvolupament social del barri, ajudat en tot moment per Damià Canals: tan sols per posar alguns exemples, durant quatre anys impartí catequesi als infants de l’Horta a l’entrada de Can Mart i també fou qui va fer construir el camí de Can Domàtiga perquè els feligresos de Ses Argiles poguessin acudir a missa sense gaire dificultats.

Com és fàcilment comprovable, aquests dos personatges varen tenir un pes específic cabdal en la posterior evolució del barri, fruit de les seves actuacions a favor del desenvolupament sociocultural de la contrada.

L’església: un anhel aconseguit

Tot i que els habitants de l’Horta ja havien manifestat el desig de comptar amb una església pròpia des de finals del segle XIX, no fou fins al 1917 quan amb la visita del bisbe Rigobert Doménech i Valls es donà el tret de sortida definitiu per a l’escomesa d’un anhel llargament desitjat. Cal destacar la tasca duita a terme per Damià Canals i Miquel Rosselló en aquest sentit que va fer possible que s’iniciassin les obres del temple al solar de Can Puput, aquell mateix any.

Tot i això, no fou fins al 1923 quan es va beneir l’edifici que fou consagrat en un principi a Sant Josep de la Muntanya; benedicció que es va celebrar sense comptar amb el campanar que fou construït amb posterioritat, el 1942 pel mestre d’obra, Martí Cifre.

Finalment, fou l’any 1937 quan l’església fou erigida parròquia.

Aquest temple ha  sofert al llarg dels anys diverses remodelacions, d’entre les quals cal destacar les duites a terme per Miquel Pons Sastre -capellà Ribera- que propicià que la parròquia es consagràs a la Mare de Déu de la Victòria i la realitzada pel pare Ricard Janer que consistí en dotar a la parròquia de vitralls que foren elaborats pel vitraller Pere Cànoves, obra que fou beneïda pel bisbe Teodor Úbeda l’11 de juliol de 1998.

Ca ses Monges

Un altre dels edificis a destacar al barri és el de Ca ses Monges, situat just al costat de la parròquia de la Mare de Déu de la Victòria; edifici que ha tengut una gran importància pels serveis que les Germanes de la Caritat de Sant Vicenç de Paül hi varen dur a terme, i per la seva transcendència a nivell social i sanitari.

Cal tenir present que en el moment d’establir-se a l’Horta, el barri estava constituït  per un únic nucli de població situat a la vora de la carretera que uneix la vila amb el Port; i que les Germanes de la Caritat s’hi establiren a petició dels veïns per poder dur-hi a terme l’educació dels pàrvuls i l’assistència als malalts.

Fou el  18 de novembre de 1922 quan tres Germanes de la comunitat de Sóller passaren a residir a l’Horta; primerament a la casa situada al número 649 de la carretera del Port; però s’hagueren de canviar algunes vegades de lloc degut a les tasques que duien a terme fins que el 1926, el Consell General acordà suspendre temporalment la casa de l’Horta perquè no reunia les condicions idònies per a la clausura, tot i que continuaren impartint escola a les nines i als pàrvuls.

El 1929 el Consell General decidí començar les obres del nou convent devora l’església i que es tornàs a restablir la comunitat a la barriada que romandria a la casa on es feia l’escola; finalment les obres finalitzaren  el 7 d’abril de 1935 i les germanes s’hi traslladaren  immediatament.

Amb el pas dels anys el convent s’anà ampliant i les escoles de nines i de pàrvuls foren considerades i reconegudes com a escoles nacionals.

L’any 1972  s’inicia un cert declivi en la tasca escolar de les monges quan es constata que l’escola que duen a terme no podrà subsistir degut a les noves disposicions legals.

Aquest mateix any es celebra el cinquantè aniversari de les Germanes a la barriada amb una missa solemne i un Te Deum. Mentre que el 20 de juny de 1989 les Germanes de l’Horta passen a viure definitivament a la casa de convivència de Sóller i es tanca el convent.

Tot i aquest fet trist per a la majoria dels hortolans, la partida de les monges no suposà un tancament definitiu de l’escoleta de l’Horta, ja que poc temps després s’hi obrí una nova escoleta, aquest cop laica que no ha deixat de funcionar des de les hores: en l’actualitat s’hi troba l’escoleta Mondaura.

Malgrat tot, la presència de les Germanes de la Caritat a l’Horta deixà una forta petja al barri, i tant les monges com el seu convent foren durant dècades tot un referent educatiu no tan sols per al barri sinó per al conjunt de la vall.

L’escola a Can Mart

Finalment, cal parar esment al darrer edifici del barri que ha tengut una especial rellevància per la tasca educativa que s’hi va dur -i encara s’hi continua duent- al llarg dels anys: l’escola que es troba situada a Can Mart al carrer Reverend Rosselló.

La tasca educativa a la barriada no es pot entendre si no es té present la tasca duita a terme d’una banda per les monges de la Caritat en l’etapa de pàrvuls i pel que fa a l’educació de les nines i de l’altra per l’actitud filantròpica de Damià Canals “Mart” que va propiciar que l’escola es pogués dur a terme a un edifici de la seva propietat.
Canals que havia tornat de l’emigració amb una quantiosa fortuna, fou portat per la seva devoció cristiana a dur a terme una sèrie d’activitats que acabarien incidint profundament en la vida social de la barriada: en primer lloc la seva devoció el portà a ser un dels màxims defensors de la fe catòlica de l’indret , i de l’altre va oferir a l’Ajuntament un local per dur-hi a terme activitats de caràcter social que s’acabà convertint en l’actual escola.

Fou així com una de les cases propietats de Canals esdevengué l’escola: l’edifici fou ràpidament acondicionat i des de les primeries del segle XX fins a l’actualitat no ha deixat de ser un element de cohesió social de la vida de la barriada.
L’escola de Can Mart ha anat sofrint tota una sèrie de canvis al llarg d’aquest temps que l’han duit a passar de l’escola republicana a l’escola nacional fins a arribar als nostres dies convertida en l’única escola de la vall de Sóller dedicada única i exclusivament a Educació Infantil.

Durant tot aquest temps l’Escola a superat l’àmbit purament educatiu i ha esdevengut un centre divulgador i promotor de la vida social de la barriada; és així com els mestres s’han convertits en una part molt important de la vida del barri. Alguns d’ells han aconseguit mantenir un viu record entre els seus deixebles: d’entre ells cal destacar a Sion Severa Caldentey que fou mestre de l’Horta entre 1911 i 1924, els renéts del qual -Alba i Marc Hauf Servera- formen part de l’actual promoció d’alumnes del centre i posen de relleu el fort arrelament local de la institució que va sobrevivint activament al pas dels anys; i a l’actual directora, Teresa Armengol Puig, que ja porta més de 25 anys al front del centre.

Sens dubte, la petja deixada per Damià Canals i Miquel Rosselló contribuí poderosament a dinamitzar la vida de l’Horta, ajudant a expandir i millorar les qüestions de caire socioeducatiu de la contrada. Fou d’aquesta manera que l’Horta pogué afrontar amb coratge i decisió els envits del segle XX i contempla amb il.lusió i energia els reptes que -ben segur- li depara el segle XXI.