Aniversaris, processons, commemoracions, revetlles, Nadal i Halloween, carnaval, ballades, focs d’artifici, Fira i Firó… són la prova que l’home cerca, amb certa freqüència al llarg de l’any, moments per fugir de la rutina quotidiana i fer festa per intentar passar-s’ho bé.
La festa és un moment especial, diferent, sagrat, al marge de la realitat més avorrida, i és un espai que l’home primitiu ja coneixia prou bé. Aleshores les celebracions anaven completament lligades als canvis que experimenta la natura, com l’allargament o el decliu de la claror del sol motivat pels solsticis, els moments de la collita de determinats fruits o cereals, el principi o la fi de les èpoques de pluja, l’arribada o partida dels animals migratoris, el rebrot de la flora o l’arribada de la calor, entre molts d’altres fenòmens.
De fet, encara avui són moltes les festes que tenen a veure amb aquests instants màgics de la natura que l’home ha celebrat des de l’antigor. El Nadal mateix coincideix amb el solstici de l’hivern, quan el dia ha arribat al seu moment més breu i comença a allargar-se. La Pasqua està col.locada al començament de la primavera, mentre que Sant Joan i les seves fogueres marquen l’inici de l’estiu. Moltes de les festes de l’estiu estan lligades a determinades collites de cereals, o a la verema, i originàriament tenien un sentit espiritual, d’agraïment als déus per la riquesa que aportava la natura al sustent dels humans.
L’aspecte sagrat de totes aquestes celebracions ha estat adaptat pel cristianisme. De fet, moltes de les celebracions cristianes coincideixen, en el temps, amb les festivitats paganes d’antany. Simplement l’Església les va adaptar i incorporar dins un calendari que abraça tots els moments de l’any. D’aquesta manera s’han conservat festes que tenen una tradició tan antiga com l’home mateix.
El calendari festiu de la nostra comarca arranca en el mateix moment que neix l’any. La festa de Cap d’Any està relacionada amb la circumstància que es fa fixar la nit del 31 de desembre a dia 1 de gener com la del canvi de l’any. Gairebé coincideix amb el solstici d’hivern i la tradició marca que s’ha de fer una celebració especial -potser la més generalitzada en la nostra societat- per donar la benvinguda al nou any, malgrat la festa sigui molt més recent del que la gent podria pensar.
A continuació arriba Sant Antoni. Es tracta de la celebració més evident del solstici d’hivern per la gran quantitat de foc que s’hi presenta, malgrat un cert desfasament.
Després arriba tot el temps relacionat amb la Pasqua, que es celebra el primer diumenge després de la primera lluna de la primavera. A partir d’aquesta data es calculen els dies anteriors de la Setmana Santa, el començament de la Quaresma i el temps previ de Carnaval.
Justament ara, ens trobam ben al començament de la Fira de Sóller, col.locada el segon diumenge del mes de maig perquè és el més proper a la diada de Sant Ponç, dia 11 de maig, que va ser la jornada en la que les tropes sarraïnes varen saquejar la vall l’any 1561.
A l’estiu, festes patronals
Des d’ara i fins al mes de setembre, arriben un seguit de festes de barriada i de caràcter patronal que omplen el calendari, amb Sant Joan com a dia en el que es tornen fer fogueres per donar la benvinguda a la nit més breu de l’any. Sant Pere, Sant Jaume, la Mare de Déu d’Agost, Sant Bartomeu, la Mare de Déu de Setembre, Sant Mateu i altres festes locals són l’excusa perfecta per a un estiu ple de celebracions populars.
El camí acaba amb el Nadal, col.locat estratègicament en un dels dies més breus de l’any.
Pel camí hi queden multitud d’altres festes de menor rang que poden tenir un caràcter religiós (el Corpus, l’Epifania, Tots Sants, la Immaculada Concepció…), civil (el dia del Treball, el dia de les Illes Balears), commemoratiu (el 12 d’octubre, en motiu del descobriment d’Amèrica, o el 6 de desembre, diada de la Constitució Espanyola) o simplement de descans (les anomenades segones festes, el Fironet o els dies de pont).
Precisament el que proporciona un rang excepcional a la festa és el fet que les autoritats decretin la jornada com a dia festiu, el que permet que la jornada sigui realment d’esbarjo i diversió. Actualment gaudim de catorze dies festius a l’any, a banda dels diumenges que, de fet, també són festes des del punt de vista del calendari cristià. La majoria d’aquests dies responen a festes religioses. Els ajuntaments tenen reservada la potestat de decretar dos d’aquests dies, i Sóller escull el dilluns següent al dia de la Fira, el Firó, i el dia de Sant Bartomeu, patró de la ciutat, excepte quan aquests dia coincideix en diumenge.
Però… i la Fira que celebram aquest diumenge?
Les fires, que no són més que mercats amb un caràcter excepcional, són una tradició que té un miler d’anys d’antiguitat i que va servir, especialment a partir de l’Edat Mitjana per potenciar l’economia de determinades contrades, que també es varen convertir en festa pel bon profit que es treia d’elles i per la gran congregació de gent en un sol poble. Per això les fires han esdevingut també com una jornada de festa malgrat, la majoria, s’escauen en diumenge.
Les fires estan de moda. Al llarg de les darreres dècades han sorgit fires pertot arreu, moltes d’elles de caràcter temàtic. Fins i tot Sóller s’ha apuntat a la moda i ha realitzat fires dedicades a l’oli, a la mel o al gerret.
La fira que celebram aquest diumenge es va instaurar l’any 1854, fa 156 anys, i el batle d’aquell moment, Joan Castanyer, va decidir situar-la, precisament, al voltant del dia en el que es commemorava la victòria contra les tropes sarraïnes invasores, però sempre en diumenge. Fins aleshores, el record de l’heroic episodi es limitava a un homenatge a la Mare de Déu de la Victòria, però l’èxit de la primera Fira va donar peu al fet que, ja l’any següent, s’instauràs el que avui coneixem com a Firó (que no és més que un diminutiu de Fira): la batalla de moros contra cristians.
Batalles
Les festes que es basen en batalles de moros i cristians són molt comuns a les nostres contrades. Altres accions de festa similar a la nostra, que implica la participació de tot un poble, poden ser l’encesa de fogueres, la sembrada d’un arbre o la seva tala, el llançament de fruits o aigua a manera de batalla festiva, l’ornamentació i passeig de carruatges o els correbous, entre d’altres.
Elements indispensables
Els focs i castells d’artifici, la dansa, la música, el comerç i el menjar i la beguda no solen faltar mai en una festa. També les autoritats solen aprofitar-les per exhibir el seu poder a través d’actes en els que mostren el seu protagonisme, d’igual manera que l’església.
En tot cas, i sobretot en la Fira i el Firó sollerics, cadascú és qui marca com vol celebrar la festa. Els bons moments amb la família i els amics, els caragols, les banderes al balcó, les revetlles, les passejades per la Plaça i els altres carrers del centre, les casetes i les atraccions de fira, els actes culturals i esportius i el sentiment de pertinença a un poble que fa gairebé 450 anys va haver de patir per subsistir i defensar ca seva i els seus són, probablement, el que mou més gent a participar de les diades més espectaculars del calendari solleric.
