Ara fa tot just trenta anys el nostre país estava a punt d’afrontar el que seria l’episodi més greu de la jove Democràcia que a principis dels anys vuitanta començava a rodar. A les portes de commemorar-se el trentè aniversari l’intent de cop d’estat del 23 de febrer de 1981, feim un repàs al moment que travessava una ciutat de Sóller que tremolava de fred.
Com bé recorda la crònica periodística del moment, pocs dies abans que l’aleshores tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero pronunciàs la ja transcendental frase “¡Quieto todo el mundo!” dins el Congrés dels Diputats, la vall de Sóller es preparava per ser l’escenari d’una important nevada. Començava la segona desena del febrer i tota la vall va quedar coberta per una capa de neu fins al punt que els sollerics ens vàrem quedar aïllats. No hi havia túnel.
A l’hivern de 1981, no només a nivell estatal es produïrien canvis. La UCD governava l’Ajuntament i qui diua la vara era un Simó Batle que va partir de vacacances a Sudamèrica per ja no tornar a exercir més la batlia sollerica. Va partir deixant com a capità del vaixell a Bartomeu Mayol “batlet” com a batle accidental que al cap d’uns mesos es convertiria en batle fins al final del mandat de 1983. Mayol, com altres regidors, va participar a la manifestació celebrada a Palma en defensa de les llibertats democràtiques a pesar que en el ple de la corporació del març mai no es va tractar el tema del 23-F. Sóller, s’adherí a un manifest com Deià o Fornalutx.
L’hivern del 1981 va ser el primer en el que es varen veure circular els novedosos Talbot Horizon i també va ser el moment en què la Casa Pomar va ofertar els primers televisors Grundig “supercolor”. Els Almacenes Company estrenaven local, mentre que Eléctrica Castañer ofertava els televisors a color Philips K-30.
En el mercat immobiliari es començaven a vendre pisos a Sa Seu a uns preus que duits al dia d’avui serien completament irrisoris. A l’escola dels Sagrats Cors els manobres de Josep Morell s’afanyaven en construir el nou gimnàs i la sala d’actes, unes obres que varen rebre el donatiu d’unes sucoses 200.000 pessetes donades per Sa Nostra.
Muntanya amunt, al Ferrocarril de Sóller li sorgiren alguns problemes quan uns moviments de terres clivellaren els cinc ponts que necessitaren ser reforçats amb una estructura d’acer per evitar que pogués passar una desgràcia.
Al carrer del vent bufaven nous aires. Més concretament a la Creu Roja. Aquell hivern la institució benèfica va adquirir el casal de Can Coixí per ampliar la seva seu. En va pagar cinc milions de pessetes recopilats en part amb una subscripció popular. A la cartellera, l’Alcázar projectà el cap de setmana anterior al cop d’estat les pel.lícules “La Isla Misteriosa” i “Patos Salvajes”, mentre que al Fantasio, a mode de premonició, es va passar el film “Operación Ogro” (dedicada a l’atemptat contra el president del govern Carrero Blanco) y “Cuatro chicas”.
En aquells dies de convulsió política, Sóller decidí canviar de lloc el mercadet dels dissabtes, passant-se de la plaça d’Espanya a la del Mercat, una plaça on justament també s’inaugurava la primera i única cabina de venda de cupons de l’ONCE. A l’Ajuntament hi havia polèmica perquè alguns regidors fumaven dins la sala de plens durant les sessions, un fet que molestava especialment a la regidora socialista Aina Colom. I sense abandonar aquest llinatge, l’il.lustre geòleg Guillem Colom Casasnovas donà la seva biblioteca i les col.leccions a un Consell General Interinsular que aleshores governava Jeroni Albertí.
A l’hivern de 1981, Sóller es plantejava la possibilitat de constituir un museu de ciències. Les opcions per instal.lar-se eren dues: a Can Prohom o a Ses Escolàpies. El temps finalment es decantà per la primera opció.
En aquell dur hivern també es va produir l’incendi que arrassà les finques de Sa Comuna de Fornalutx, Montcaire i Bini Petit i també va ser el temps en el que les joves Aurora Morell i Maria Mayol varen ser elegides per representar els personatges històrics de les Valentes Dones, un càrrec que varen rebre durant l’acte d’obertura de festes i lectura del pregó que Andreu Arbona Oliver va pronunciar damunt l’escenari del teatre Alcázar.
Temps era temps i de tot això ja en fa trenta anys.
