Dijous, festivitat de Sant Joan Baptista, es descobrirà una placa  a la Parròquia de Deià per commemorar el 250 aniversari de la seva benedicció. Serà al portal major del temple, just després d’haver acabat l’ofici solemne en honor al patró de la localitat, que enguany predicarà mossèn Antoni Mercant, rector de la unitat pastoral d’Esporles.

Serà un acte de reconeixement que permetrà recordar que fa dos segles i mig l’església construïda al punt més alt del casc urbà de Deià es va convertir en Parròquia. Doscents cinquanta anys després, l’església primitiva construïda sota l’advocació de la Mare de Déu del Roser, i dedicada a Sant Joan quasi cent anys després, el temple es manté com una de les esglésies que conserven el mateix estil arquitectònic que la majoria de les de la Serra de Tramuntana.

La Parròquia de Sant Joan de Deià és una església d’una sola nau que es va construir al costat d’una torre de defensa. Pel fet d’haver-se aixecat al punt més alt de Deià, fa que des de la seva privilegiada ubicació es pugui admirar bona part de la costa deianenca. Aquest mirador permetia que els antics pobladors d’aquestes contrades poguessin vigilar la mar i protegir-se de qualsevol atac.

La seva conversió va provocar que la torre es convertís en el campanar del temple. Era l’any 1497, segons les primeres notícies que han arribat fins als nostres dies. Tal i com s’ha explicat, primerament era un oratori sota l’advocació de la Mare de Déu del Roser.

L’any 1511 es va construir una pica baptismal al seu interior, tot i que s’havia d’acudir a Valldemossa a rebre els sagraments, ja que Deià formava part del poble veïnat com a llogaret. Tot i això, a partir de la segona meitat del segle XVI es va aconseguir certa autonomia per rebre els sagraments a l’església local, sense la necessitat d’haver-se de desplaçar fins a Valldemossa.

Anys més tard, ja el 1584, es va nomenar Sant Joan Baptista patró de la localitat i el temple va ser dedicat a ell. Durant els anys successius, l’interior del temple va ser dotat d’objectes de culte. Els fidels deianencs acudien en massa a les celebracions que s’oficiaven al seu interior.

Incendi al segle XVIII

Però l’any 1752 fou especialment recordat pels habitants de Deià pel devastador incendi que va destruir l’interior del temple. La major part del patrimoni que s’hi trobava al seu interior va ser destruït o va quedar en molt mal estat. Nombrosos documents, així com obres d’art, es varen perdre.

Durant els anys següents, l’església és reformada amb la intenció de retornar-la al seu estat previ. Tot i això, s’aprofita la intervenció per dur-hi a terme algunes millores, com la instal.lació d’un rellotge i una campana al capdamunt de la torre. Aquelles obres culminen amb la benedicció del temple com a parròquia, que es va dur a terme l’any 1760. Des de llavors ençà, l’església es començava a conèixer amb el nom de Parròquia de Sant Joan Baptista.

La darrera gran intervenció del temple que es coneix es va produir l’any 1958, quan es va reformar el presbiteri.

Independència de Valldemossa

La Parròquia de Sant Joan va jugar un paper cabdal en el procés d’independència de Valldemossa. El 7 de novembre de 1583, durant el regnat de Felip II, Deià aconseguia un anhelat objectiu que s’havia iniciat 57 anys abans.

La construcció de la primitiva església, que el Bisbat hi remetés un sacerdot i que s’hi oficiassin els primers sagraments, foren les primeres passes per segregar-se del municipi valldemossí.

Una vegada obtenguda la independència espiritual, un moviment popular va exigir la separació de Deià com a municipi propi. Quasi cinc dècades de plets foren necessàries perquè Valldemossa renunciàs a cobrar els imposts dels deianencs i acceptàs el poble de Deià com a nou municipi.

La lectura de l’acta de segregació es va dur a terme en el transcurs d’una gran festa celebrada davant la Parròquia.