Un dels símptomes més inequívocs de l’arribada de les festes de Nadal és l’aparició de garlandes, corones i llums de colors que cada vegada més es va estenent pel nostre país; costum fa anys inexistent i que la globalització cultural que patim a través de la televisió i el cinema ens ha apropat, incorporant-la a la resta de costums nadalencs propis de la nostra idiosincrasia.

D’entre aquests nous elements decoratius cal destacar la presència de corones de Nadal que en les setmanes prèvies a la celebració del naixement de Jesús van apareixent engalanant portes i finestres de llars i comerços.

Però on sorgeix aquest costum i quins elements simbòlics duu aparellats? Ës tracta d’un ritus pagà? Per què es fan amb el color verd i vermell? Què tenen a veure amb les corones d’advent?

La corona d’Advent té el seu origen en una tradició pagana que consistia en encendre espelmes a l’hivern amb el foc del déu Sol, perquè tornàs amb la seva llum i el seu calor durant els freds dies de l’hivern. Els missioners cristians varen saber treure profit a aquestes creences i les adaptaren al calendari religiós cristià, sorgint així lanomenada corona d’Advent.

Aquesta corona està formada per un cercle de branques i flors ornada amb quatre espelmes que vénen a simbolitzar les setmanes anteriors al naixement del Messies. Conta la tradició que a cada una d’aquestes espelmes se li atribueix una virtut que s’ha de millorar al llarg de la setmana: la primera, l’amor; la segona, la pau; la tercera,  la tolerància, i la quarta, la fe…           

La secularització d’aquesta tradició ha fet que aquesta corona d’advent hagi abandonat el seu lloc inicial -presidint les llars en taules i aparadores- i s’hagi col.locat en portes i finestres com a senyal de pau, alegria i esperança sense límits, això, sí, eliminant les espelmes inicials.

Cercle etern

La forma circular de la corona fa referència al pas del temps i al cicle de les estacions de l’any; en la versió original, representava l’amor de Déu que no té ni principi ni final. En aquest sentit la corona de Nadal vol representar l’eternitat de l’amor i l’esperança.

Una llegenda conta que la primera corona d’avent fou feta per Johann Hinrich Wichem -teòleg i educador luterà alemany- que treballava en una escola fundada per ell mateix. Els alumnes li demanaven cada dia si ja era Nadal, i per aquest motiu va decidir construir un cercle de fusta amb una roda de carro, quatres espelmes grans -per als diumenges- i denou de petites -per als dies feiners- perquè els nins poguessin contar quants de dies faltaven per a la data. Posteriorment, quan es va estendre l’ús d’aquest calendari, es suprimiren les espelmes petites i just quedaren les grosses per recordar els diumenges que faltaven per a Nadal.

Verd i vermell, protagonistes

Simbòlicament, els colors verd i vermell -originals en les corones tant d’advent com de Nadal- representen l’esperança i la vida -en el cas del verd- i l’amor envers Déu -en el del vermell. En la versió pagana, les branques verdes representaven la persistència de la vida a través de l’element vegetal -de fet, tan sols s’utilitzaven branques d’arbres de fulla perenne, generalment de pi o xiprer-, mentre que el vermell simbolitzava l’adoració envers el Sol com a font de vida i energia.

Les corones solen anar guarnides també amb fruits vermellosos -sovint són pomes- i representen tot el que la vida ens posa al nostre abast; en la versió religiosa, vendrien a simbolitzar els fruits del Jardí del Bé i el Mal.

Adaptacions constants

Tot i que la tradició mana que les corones siguin fetes en verd i vermell, aquests colors han estat substituïts darrerament per altres combinacions cromàtiques així com per altres elements que no són branques d’arbre. Tant és així, que actualment es poden veure infinitat de variacions de la  corona de Nadal original: crones fetes amb branques seques, amb fulles, amb capses de regal, amb pinyes, etc. Simbolitzant tot el que la vida posa al nostre abast. La creativitat i el gust personal de cadascú han donat peu a infinites modificacions de la corona de Nadal, mantenint gairebé únicament el sentit de pau,vida,  alegria, sort i esperança que tenien en un primer moment.

Reina de les manualitats

La senzillesa i la prestància de les corones de Nadal han fet que aquest guarniment s’hagi convertit amb el rei de les manualitats per a infants en moltes llars en les setmanes prèvies al Nadal. La facilitat a l’hora d’aconseguir els materials que li donaran formar i el preu escàs de les despeses per bastir-la han fet que aquest ornament s’hagi popularitzat molt en els darrers anys. La ductilitat i l’escassa perillositat durant la seva elaboració també ha propiciat que moltes escoles hagin convertit la corona de Nadal en una de les manualitats preferides tant pels infants com pels educadors pel que fa a la temàtica nadalenca.