La festivitat del dia dels Reis -6 de gener- venia acompanyada a la nostra contrada -no tan sols per l’arribada d’aquests personatges màgics i les  conseqüents joguines- sinó també per la representació d’un entremès teatral on es narraven les vicissituds d’aquests personatges.

Malauradament, aquest costum que va romandre durant anys vigent -amb parèntesis de no representació més o manco llargs- avui en dia ha desaparegut del panorama teatral de la nostra vall.

Els reis, personatges mitològics

Segons la tradició -i l’Evangeli de Mateu, l’únic llibre de la Bíblia que en parla- els tres reis d’Orient són uns mags que guiats per un estel varen dur regals al nen Jesús; essent aquests regals or, encens i mirra.

L’evangeli de Mateu no especifica concretament quants eren, tan sols ens diu que eren mags -en algunes traduccions es parla de savis- i que venien d’Orient. Amb el pas del temps aquests mags varen passar a ser astròlegs, i després reis; passant a tenir -fins i tot- noms propis: Melcion, Gaspar i Baltasar, essent considerats originaris d’Europa, Àsia i Àfrica respectivament.

Segons la tradició aquests tres reis posseeixen uns clar atributs, fets que els fan fàcilment identificables de cara als nins.

Melcion és el rei blanc i té els cabells i la barba completament blancs; sol anar vestit amb una túnica de color jacint i una capa taronja. Es considera que és un rei d’origen europeu i va oferir al nen Jesús una ofrena d’or; l’or es relaciona amb la riquesa i el poder, per tant amb aquest present Jesús és reconegut com a Rei de Reis.

Tot i ser el més jove dels tres reis, és el que té l’aspecte de més vell ja que segons conta una llegenda Jesús el castigà per fer mostra innecessària de força i joventut. Gaspar és el rei ros; és jove, i té la pell blanca i els cabells castanys; com Melcion va vestit segons l’estil gòtic i duu una túnica taronja i una capa vermella. Se’l considera d’origen asiàtic i va oferir a Jesús l’encens. L’encens que prové d’orient és símbol de l’adoració de Déu: de fet, es fa servir en molts cerimònies religioses; així s’identifica a Jesús com a Déu.

Baltasar és el rei negre i vesteix segons l’estil àrab: sol dur una túnica vermella i una capa blanca jaspiada; és d’origen africà i va oferir a Jesús la mirra. La mirra és un bàlsam molt preuat, i representa la condició humana ja que és de color vermell com la sang. Amb aquesta ofrena  es reconeix en Jesús l’home que ha de patir per salvar la resta de la humanitat. En les icones antigues no apareix aquest rei com a negre, ja que era sinònim de no cristià i no es concebia un mag infidel.

Els reis en la cultura popular

Segons conta la tradició, els tres reis d’Orient varen quedar tan satisfets i contents d’haver pogut adorar i admirar l’infant Jesús que, de retorn als seus països, varen repartir entre la gent que varen trobar -durant el llarg camí de retorn- tot allò que portaven, en un gest d’expansiva alegria. Tant fou així que , els Reis porten joguines i regals a tots els infants – i no tan infants- que han estat bons al.lots al llarg de l’any; essent així no és gens d’estranyar que la figura dels Reis s’hagin convertit en un dels personatges més populars de les llars mallorquines.

Els tres Reis són -també- els patrons dels naipers; conta la llegenda que els naipers cercaven patró i varen pensar que ningú no els podria representar millor que alguns dels personatges que figuren en els jocs de cartes, i d’entre aquests els més indicats eren els reis. El de bastos representa el que va oferir l’encens a Jesús, el de copes el que li va portar la mirra i el d’oros el que li va dur l’or; de totes maneres, encara faltava el rei d’espases que segons la tradició es sol relacionar amb el cruel i ferotge rei Herodes -que gaudirà d’un paper rellevant en l’entremès dels Reis- que volia fer perdre els tres reis i que va manar degollar els infants, motiu pel qual va armat, a diferència dels altres tres reis.

És té per segur que el dia dels Reis els estels tenen propietats i facultats diferents de les de la resta de l’any; s’assegura que és possible veure’ls al punt del migdia. Els estelers que es dediquen a fer-ne pronòstics i calendaris saben tot allò que passarà pel cel només llegint els estels en aquest dia. Per tant, el dia dels Reis és el dia idoni per formular els pronòstics atmosfèrics; en aquest sentit el refranyer té ben present el dia dels Reis:

El dia dels reis al migdia es veuen els estels
El dia dels reis parlen els estels

Podria ser que la creença en la virtut especial dels estels pròpia d’aquest dia estigués relacionada amb l’estel amb cua que va guiar els tres Reis Mags. La creença popular diu que el dia dels Reis els estels regeixen tot l’any; posem per cas, si està molt serè i es veu una gran estelada és senyal d’any eixut, favorable a les llocades i a la collita de vi; fet que deixa molt clar el refranyer.

Nit de Reis estrellada, any eixut i de secada
La nit dels reis serè, polls al galliner
Nit de Reis estrellada, any de vi i de llocades

L’entremès dels Reis d’Orient

Un costum força arrelat a molts de pobles de Mallorca era el de la representació de l’Entremès dels Reis d’Orient durant el dia dels reis -6 de gener. Aquestes representacions utilitzen actualment com a fil argumental l’obra de Llorenç Moyà: Adoració dels Reis d’Orient; però s’han conservat llibrets que daten de finals del segle XIX i principis del XX.

Utilitzant com a base argumental el passatge de l’adoració dels Reis, aquesta peça teatral l’amplifica i fa aparèixer en escena tant el món dels criats que envolten Ses Majestats com el món del palau del rei Herodes i el seu seguici.

Un dels atractius d’aquesta peça rau en la contraposició de la solemnitat i rigor que envolta els Reis amb l’espontaneïtat del món dels criats i les intrigues del palau del rei Herodes; aquesta contraposició i els diferents llenguatges que empren els personatges fan que l’obra combini moments d’humor i ironia amb d’altres on la solemnitat n’és la principal característica -com podria ser el cant de la Sibil.la o l’escena de l’adoració dels Reis.

Un altres dels aspectes més rellevants d’aquesta obra -pel que fa a la seva representació- és el seu caràcter marcadament popular: sovint són els veïns del poble -sense experiència teatral prèvia- els que s’encarreguen de dur-la a terme; a més en alguns pobles aquesta peça és utilitzada per fer una forta crítica social i del panorama polític actual, ja que s’hi intercalen alguns fragments que fan referència a  aquest aspecte.

Aquestes peces teatrals es solien representar o bé davant l’església o bé en el seu interior; duent-se a terme les representacions a primera hora de l’horabaixa -ja que en el cas de representar-se a l’exterior es podia aprofitar al màxim les hores de claror.

Les representacions a la Vall

En el cas de la Vall, l’Entremès dels Reis d’Orient es varen representar tant a Sóller com a  Fornalutx, gaudint en ambdós casos d’un fort seguiment popular; fet que no ha impedit que en els darrers anys s’hagin deixat de representar.

En el cas de Sóller, fou el grup teatral Nova Terra qui la va representar durant els darrers anys; gaudint d’escenaris tan diversos com l’atri de l’església, l’interior de la parròquia, l’església de l’Hospital o el Victòria. Tot i això, fa uns deu anys que no es representa.

Mentre que a Fornalutx, la intermitència de les representacions ha estat una de les característiques d’aquesta representació; ja que en la dècada dels anys seixanta i setanta es representà amb assiduïtat, fent-la l’aire -concretament a la plaça; aquesta representació seguia una línia argumental força senzilla i estava escrita en un català dialectalitzant  i barroer i solia tenir una llarga durada -gairebé ocupava tot el capvespre. Després d’aquesta etapa, hi va haver un llarg parèntesi sense representació que fou interromput durant dos anys -a principis de la dècada del 2000- per les representacions que dugué a terme el grup local Embolic Teatre; aquestes representacions es feren a l’interior de l’església i es reduí la seva llargada a una hora per adaptar la peça al moment i els gustos actuals, s’utilitzà com a fil argumental la ja esmentada peça de Llorenç Moyà: Adoració dels tres Reis d’Orient.

Malauradament aquestes peces han deixat de representar-se amb la conseqüent tristor de tota aquella gent que les seguia amb fruïció i que sovint coneixia de memòria fragments sencers de la peça -fet que posa de relleu el grau de popularitat que assoliren aquestes representacions. Serveixi un d’aquests fragments per posar el punt i final a aquest reportatge que es dol de la pèrdua  d’una de les manifestacions més genuïnes del Nadal mallorquí:

“El rei Herodes s’enrabia
perquè el Bon Jesús és nat.
Jo sempre m’ho he pensat
que el Dimoni el s’enduria
dins un talec foradat!”