Són molts mesos de feina, laboriosa i silenciosa. Les alumnes -i algun que altre alumne- treballen intensament en el taller de confecció que hi ha a la planta baixa del casal de Can Dulce perquè tot estigui a punt per aquests dies. D’aquesta petita “fàbrica” surten anualment desenes de vestits de pagès i pagesa que els sollerics llueixen durant la fira i especialment durant el Firó.
Al capdavant del taller de costura hi ha Catalina Trías, que dirigeix els seus alumnes amb la complicada tasca de crear un vestit seguint la tècnica més tradicional. La seva feina al front d’aquest taller es remunta als inicis de l’Associació Sollerica de Cultura Popular quan a finals dels anys setanta es va instal.lar al casal de Can Cremat. D’aleshores ençà han estat centenars els vestits que han sortit del taller. I la seva no és una feina que hagi evolucionat amb les tècniques d’avui en dia, ja que la totalitat de les peces es fan amb fil, agulla i didal, una feina que -a mode d’exemple- han seguit només enguany 62 alumnes a Sóller i altres deu de Fornalutx. Entre tots aquests alumnes hi ha dos homes, un d’ells que es desplaça expressament des de Llucmajor per seguir les instruccions de la mestra. El motiu que uneix a tantes persones en un mateix taller és, segons la seva responsable, “per donar prestigi i perquè la gent vagi ben vestida”.
Tal i com explica Catalina Trías, la feina d’un vestit “depèn de cada peça” i de la destresa de qui la cus, però de forma general “el jupó és la peça de roba més enredosa, mentre que les més fàcils de cosir són els davantals o els rebosillos”. El tipus de tela poden suposar una dificultat afegida, sobretot si s’opta per la seda.
I d’on es treu la roba per crear els vestits? Encara hi ha botigues, a Sóller encara queden Can Oliver o Segle XVIII que despatxen roba que serveix per aquest tipus d’indumentària. Però també per l’abundant roba que va quedar emmagatzemada a la fàbrica La Solidez en el moment en què va ser clausurada. De la roba de llista (quadriculada i de cotó) es poden crear peces i complements per a la vestimenta tradicional.
Si per al vestit de pagesa el jupó és la peça més complicada, “en el cas dels homes és la camisa, mentre que la més senzilla son les calçoneres”, assenyala Trías, que s’encarrega de dibuixar els patrons damunt la peça de roba.
La modista va estudiar el denominat sistema italià de confecció, i per això recorr a unes esquadres i a la seva experiència acumulada com les úniques eines a mà a l’hora de plasmar damunt la tela les formes d’un vestit. Que per cert, no tan sols són vestits tradicionals. En el taller la modista es capaç d’obtenir el patró de qualsevol vestit -per modern que sigui- perquè la cosidora de torn el pugui transformar en realitat. És el cas d’una cosidora que des de fa un temps treballa en el vestit que pròximament lluirà en unes noces. Algunes de les modistes han confeccionat uniformes escolars, vestits de mudar i fins i tot vestits per a pepes.
I tanta feina, com es tradueix en euros? Per a Catalina Trías “tot depèn de qui faci el vestit i les hores que tardi en fer-lo”. La modista assenyala que “aquí tot es fa a mà i algunes peces necessiten moltes hores de treball” per la qual cosa “és impossible posar-li preu. Ho feim perquè ens agrada”. I tant, perquè en el taller hi ha gent de totes les edats. Des de 17 anys que té la cosidora més jove fins als 82 de la més sènior. I el motiu que desperta la febre de confeccionar el vestit no és altra que “el goig de veure com un mateix es fa el vestit a base de puntades”, apunta la modista. Però no tots els vestits que es manufacturen en el taller són per l’ús particular de les cosidores. Algunes peces són comandes per als familiars i amics, un motiu pel qual el grup de cosidores es reuneix gairebé a diari per treballar i donar puntades a les peces. També d’aquest taller surten algunes de les peces de roba que llueixen les Valentes Dones durant el cap de setmana festiu. Els vestits d’aquests personatges històrics requereixen més feina i major concentració si cap que els altres, donat que són els personatges per excel.lència de les festes i res no pot deslluir les peces que vestiran durant les festes.
Feina, feina i més feina
Però com assenyalen algunes de les cosidores que assisteixen habitualment al taller de costura, la confecció de vestits es converteix amb l’excusa per sortir de casa i trobar-se amb les amigues. Algunes apunten que “és com una teràpia, perquè just ansiam venir aquí per passar dues hores”, un fet que corrobora la unió que hi ha entre les cosidores d’aquest taller que està a les ordres de Catalina Trías. Ella ho remata dient que “a vegades s’ha de tenir molta mà esquerra per controlar a tanta gent i sobretot quan hi ha nervis”.
Motiu que hi hagi nervis n’hi ha, sobretot quan s’atraca el mes de maig i la feina duu cert retràs. Però poc a poc el resultat final de mesos de feina comença ser visible. Aleshores l’alegria és patent entre les cosidores i més encara quan la feina de mesos es pot observar pel carrer durant els dies de festa.
I de feina n’han feta. Del taller de costura han sortit o estan a punt de fer-ho moltes peces de roba. Catalina Trías ha fet un llistat de tot el que ha sortit durant el darrer curs: 4 faldes de mudar, 22 faldes, 16 faldes encopinyades, 23 jupons, 5 marineres, 8 camises d’home, 6 volants, 20 rebosillos, 33 guardapits, 26 calçoneres, 17 faldilles, 3 manegots, 10 maneguins, 6 capetes, 5 calçoneres blanques i altres 3 faldetes del mateix color.
A dia d’avui les presses i els nervis pràcticament estan passats ja que les festes han començat i les peces de roba treballades durant mesos ja estan pràcticament llestes. Només quedarà passar la planxa per eliminar les darreres arrugues per deixar els vestits a punt perquè d’aquí al dilluns puguin donar la nota més tradicional a les festes que han començat. I passades les fires l’activitat retornarà al taller, amb les idees i vestits que molts sollerics lluiran d’aquí a un any.
