Situada al cor del carrer de la Lluna -número 32- aquesta petita empresa local exemplifica a la perfecció el caràcter emprenedor de la família que l’ha regentada des de la seva fundació l’any 1913: una família -els Calatayud- que ja ha arribat a la quarta generació al capdavant de la impremta i que promet encara molts d’anys més al front d’una empresa tan especial com és la seva impremta.

L’any 2013 és per a la vila de Sóller un any d’efemèrides, ja que no tan sols és l’any del centenari de l’estimat tramvia que creua la vall en direcció al Port sinó que també ho és d’una de les empreses més estimades per a tots els sollerics. Es tracta de la Impremta Calatayud, també coneguda popularment com la Impremta de Baix. Quatre generacions l’han regentat.

Quatre generacions

L’inici de la impremta Calatayud va lligat al caràcter dinàmic i progressista del seu fundador, Salvador Calatayud Caldés; un jove valencià que arribà a la nostra vall el 1910 per treballar d’impressor-maquinista a la Impremta Marquès, més coneguda com la Impremta de Dalt. Després d’alguns anys de fer feina en aquesta empresa, decidí establir-se pel seu compte fundant l’any 1913 la Impremta Calatayud anomenada en el seu moment “La Moderna de Calatayud y Cia”.

Aquesta nova aventura comptà amb el recolzament dels sectors més progressites i republicans de l’època tenint com a principals fites l’edició de publicacions com “El Pueblo”, “En Xerrim” i sobretot l’any 1924 el setmanari d’informació local “La Voz de Sóller”, publicació que durà catorze anys i que finí per les dures conseqüències -tan pràctiques com intel.lectuals- que dugué la Guerra Civil i la conseqüent postguerra.

Tot i això, la Impremta Calatayud va continuar les seves tasques vàries d’impressió i al seu capdavant si anaren succeint les generacions: durant els anys vint s’hi incorporà Pep Calatayud Jofre que fou seguit pel seu fill Salvador Calatayud Ferrer a mitjans anys cinquanta, i a aquest el segueixen els seus quatre fills en l’actualitat -Carol, Pep, Sebastià i Sílvia Calatayud Vives – que garanteixen la continuïtat de tot un emblema dins el mon empresarial solleric.

Tot i que sempre ha estat lligada al carrer de la Lluna, cal tenir present que durant els primers anys de trajectòria la Impremta Calatayud es trobava situada on actualment es troba Can Toni Réia, just al davant d’on es troba actualment.
Fou en la dècada dels anys vint quan la tasca pròpiament d’impremta fou completada amb el negoci de papereria i d’articles de perfumeria: a la Impremta de Baix s’hi podia adquirir material d’escriptori, elements de perfumeria -encara es recorda com el padrí Pep feia colònies-, tot tipus de revistes i tebeos, llibres -amb un especial interès pel gènere novel.lístic-, jocs, ventalls…en una increïble amalgama de colors i formes que encara sedueix a qualsevol que gosi posar-hi els peus.

Lletres de plom i informàtica

Els canvis generacionals i l’avanç tecnològic varen suposar per a la Impremta Calatayud un augment progressiu de la maquinària emprada en les tasques d’impressió. Si Pep i Salvador iniciaren aquests canvis amb l’adquisició d’una guillotina i d’una màquina tipogràfica automàtica, han estat Pep i Sebastià -néts i fills dels anteriors- el que han aportat un major nombre de canvis en l’empresa abocant-la de ple en l’era de la informàtica i les noves tecnologies.

Fins a la dècada dels noranta el sistema bàsic utilitzat a la Impremta Calatayud era el de tipografia, on calia col.locar les lletres de plom una a una i a l’inrevés per tal d’assolir l’objectiu final. La incorporació de la darrera generació propicià l’accés per a la impremta al món de la informàtica, i així es passà al sistema anomenat polímero -1997-, basat en la utilització de planxes de plàstic en lloc de les lletres de plom tradicionals; aquest nou sistema va permetre un major estalvi de temps, així com una major varietat i versatilitat tant en lletres com en dibuixos. El polímero fou substituït al cap de poc temps pel sistema offset -1998-, basat en planxes d’alumini amb el qual s’aconseguí una millor qualitat d’impressió i poder assolir més velocitat i producció. Finalment, l’any 2002 s’accedí al sistema digital que permet sobretot fer més quantitats de feines diferents amb una menor tirada i a tot color.

Tot i els avenços tecnològics assolits, encara es mantenen i es domina la maquinària antiga, la qual cosa permet que en l’actualitat s’utilitzi la impressió digital per a les tirades curtes, el sistema offset per a les tirades llargues i la tipografia per a feines especials que demanin certs tipus de relleu; alternant així modernitat i sistemes més clàssics per a assolir amb exactitud i perícia els treballs sol.licitats.

Una mare a prova de crisis

Tot i això, si hi ha una persona que durant les darreres dècades ha destacat en el dia a dia de la Impremta Calatayud aquesta ha estat Isabel Vives Colom, la matriarca de la família que després de la malaurada mort del seu espòs -Salvador- va haver de fer-se càrrec amb l’ajuda dels seus fills del devenir de la impremta.

La paciència, l’amabilitat i la força de voluntat de Bel Vives ha tengut un paper crucial per tirar endavant aquest negoci familiar i ha destacat per haver sabut fer front a les diferents crisis que li han tocat viure al llarg del seu recorregut vital al cap de l’empresa.

El tancament de les fàbriques, l’arribada dels mercadets populars, la mort del seu espòs, l’obertura del túnel, l’actual crisi global…són alguns dels entrebancs a què Isabel Vives ha hagut de fer front al llarg dels anys per poder dur a bon terme tant a la seva família com al negoci familiar, tot i que com ella sempre reconeix ha pogut comptar per dur a terme aquesta empresa amb la col.laboració tant de bons empleats com de la totalitat dels seus fills. Aquests esforços foren reconeguts per l’Associació d’Arts Gràfiques de les Balears que l’any 2010 li reté un sentit homenatge i li lliurà la Insígnia d’Or per l’esforç i la lluita constant envers la impremta.

Relleu generacional

L’any 1994 suposà per a la Impremta de Baix el relleu generacional, en part forçat per la defunció del patriarca. Fou en aquest moment quan Bel i alguns dels seus fills decidiren fer front comú i ajuntar forces per encarar amb decisió el futur del negoci familiar.

L’arribada de Pep i Sebastià suposà l’entrada de l’empresa en ple segle XXI ja que les noves tecnologies que ells impulsaren varen permetre innovar a l’hora del disseny de les feines: incorporant fotos, diversitat de colors en un mateix treball d’un sol cop… i dotant d’un plus de modernitat a les tasques encomanades a Can Calatayud.

Aquesta innovació tecnològica va venir acompanyada d’una formació constant i d’una renovació continuada tant d’ordinadors com de maquinària

Si això passava en l’apartat d’impressió, igual va passar en la secció de papereria on Carol i Sílvia es feren càrrec d’aquest departament un cop Bel Vives arribà a la jubilació. Actualment s’ha eliminat la secció de revistes i de perfumeria, per ampliar els departaments de material d’escriptori i escolar on s’han convertit en el referent a nivell local.

Els eixos d’un negoci centenari

Esforços i entusiasme, coratge i decisió, simpatia i afabilitat són els eixos que han fet que la Impremta Calatayud s’hagi convertit amb el pas del temps amb un negoci familiar que ha sabut superar els entrebancs que li han sortit al pas i que s’ha consolidat com una de les empreses familiars amb més trajectòria de la vall.

El caràcter emprenedor i dinàmic tant del seu primer fundador com dels seus descendents ha permès garantir la supervivència d’una empresa que s’ha convertit en referència no tan sols de l’esperit de superació sinó també d’amor incondicional envers un llegat familiar irrenunciable.