Les ones de Ràdio Nacional varen difondre el darrer comunicat de guerra amb el que es posava punt i final a gairebé mil dies d’enfrontament fraticida. L’informe redactat pel propi Franco es va escoltar l’1 d’abril de 1939, el dissabte de Pasqua, quan el general va donar per acabada la Guerra Civil espanyola en la que més de mig milió de persones va perdre la vida. Va ser el qualificat “dissabte de glòria”, l’endemà que les tropes del bàndol nacional assolissin els darrers objectius militars i just després que el govern de la República partís cap a un exili que duraria quaranta anys.
El final guerra era el colofó a la fractura el nostre país en dos bàndols enfrontats. Però també va ser motiu d’alegria. Acabaven tres anys d’enfrontament bèlic i la gent va sortir al carrer per celebrar-ho. Uns perquè creien amb fervor amb el Moviment que governaria Espanya durant gairebé quaranta anys i altres per adhesió forçada per evitar ser detinguts pel nou ordre imperant.
A Sóller, un lloc on la guerra no va generar greus enfrontaments entre la població perquè era un poble “aburgesat”, tal i com assenyala l’historiador Antoni Quetglas, el final de la guerra va ser acollit amb igual alegria que molts altres llocs de l’Estat. Baix el govern del batle Jaume Casasnovas la plaça que passaria a denominar-se de Calvo Sotelo, va acollir diversos actes festius. Un d’ells va ser el d’exaltació patriòtica cap al general Francisco Franco. Davant el temple parroquial s’erigiren diversos arcs de triomf com a mostra d’adhesió dels sollerics al nou règim establert fruit de la victòria militar dels nacionals. En aquell context, també centenars de sollerics sortiren al carrer per retre homenatge a Primo de Rivera i als morts que va deixar la guerra, en un acte que es repetiria durant anys. Això sí, només dedicat als morts dels nacionals. L’acte es va celebrar just davant Sant Bartomeu als peus de la làpida que aleshores hi havia en un lateral de la fatxada. Braç en alt en un gest del més pur estil feixista els sollerics reteren homenatge a aquells que havien perdut la vida “per Déu i per la pàtria”.
Però aquest no va ser l’únic gest. Palma va acollir la gran desfilada de la victòria en la que una representació de la vall hi va prendre part. A bord d’un carruatge s’hi varen enfilar els personatges històrics infantils del Firó que varen desfilar pels carrers de la capital balear. Els de l’any 1939 eren Catalina Lladó i Antonia Casasnovas (Valentes Dones); Miquel Mayol, Miquel Coll i Antoni Coll que representaven el capità Angelats, el sergent Soler i el virrei de Rocafull respectivament.
En clau política, Sóller va estar governat pràcticament des de l’inici de la guerra per la Falange. Jaume Casasnovas va ser el batle durant el període 1936-1940, després substituït per Antoni Castañer. Abans que el partit oficial del règim usurpàs el govern de la institució local, el batle era Josep Serra, elegit per Esquerra Republicana Balear, igual que el seu antecessor Bonaventura Mayol, ambdós condemnats a mort.
En total a Sóller Antoni Quetglas comptabilitza 170 detinguts, cinc executats per consells de guerra i quatre assassinats clandestins.
