Deià va representar un any més -i ja en van onze- el seu particular pessebre vivent, que en cada edició suma un plus de creativitat. Diumenge l’església parroquial del municipi es va disfressar de forma irreconeixible per aquesta representació teatral i musical, en la què hi varen participar més de quaranta veïns, la majoria de Deià, encara que també amb gent de Sóller, Valldemossa o Palma.
El tret distintiu de la funció d’enguany va ser homenatge a diversos personatges històrics que varen viure al municipi, entre els quals varen destacar l’escriptor Robert Graves i l’arqueòleg descobridor del Myotragus Balearicus, William H. Waldren.
La primera part de la funció la va protagonitzar un nin que, durant la nit de Reis, no podia agafar el son per l’expectació d’obrir els regals. Al jove se li varen aparèixer diversos àngels, els quals varen narrar anècdotes que finalitzaven amb una moralitat sobre com ser millor persona.
Robert Graves, representat pel seu fill Joan Graves, va ser un d’aquests anunciadors enviats per parlar amb el petit. La interpretació de Waldren va córrer a càrrec de la vídua Jacqueline Waldren.
Ple a l’església
Les moralitats de caràcter humanista i les historietes nadalenques que va descobrir el nin van donar pas a la part més tradicional del pessebre, amb l’aparició dels pastors, el naixement i els reis mags.
A partir de les 17 hores va arrencar la funció, que va comptar amb més de vint números musicals. L’església es va omplir de gent de diversos pobles de la Tramuntana per assistir a l’obra, baix la direcció de César Lobo, que cada any s’encarrega de guionitzar la peça i preparar la posada en escena.
Lobo va comptar amb l’ajuda de la seva esposa, Bàrbara Jaume, qui es va encarregar de l’aspecte musical, del vestuari i de bona part dels decorats. A més dels veïnats, la representació va comptar amb l’ajuda de l’escola de música de Deià i de diverses ballarines que varen posar en escena una dansa del ventre.
Al final de l’espectacle, l’aplaudiment general del públic que va omplir l’església parroquial va confirmar que l’escenificació del betlem vivent va ser tot un èxit.
