A les acaballes de la canícula la vila de Sóller celebra les festes en honor del seu patró, Sant Bartomeu; uns dies en què sollerics i foranis lluiten per fer front a la calor estival gaudint d’un parèntesi format al voltant de la figura d’aquest sant, apòstol i màrtir que s’ha vist eclipsat per una forta revifalla de les festes de Sa Fira i el Firó que l’han relegat a un segon terme.

La data del 24 d’agost es converteix per tant per a tots els sollerics en una data especial ja que és la diada en què es celebra la festivitat d’un dels santsmés estimats del poble mallorquí: Sant Bartomeu.

Tal vegada sigui per aquest motiu que Sant Bartomeu és un dels sants que gaudeixen de més renom a la nostra terra, fet que ho demostra que sigui el patró d’altres sis municipis de la nostra mateixa Comunitat Autònoma. Sant Bartomeu és a més de patró de la vila de Sóller, patró dels municipis de Montuïri, Consell, Valldemossa i Capdepera a l’illa de mallorca; de Sant Antoni a l’illa d’Eivissa i de Ferreries a l’illa de Menorca.

A més són molts els edificis de caràcter religiós que estan sota l’advocació d’aquest sant; un bon exemple  ho són el Convent de Sant Bartomeu d’Inca que conserva al seu interior un interesssant museu religiós, o les esglésies de Sant Bartomeu als municipis d’Alaró, Capdepera, Ses Salines o Valldemossa. Tot i que mereix un especial esment la parròquia de la nostra vila per l’espectacularitat i majestuositat de la seva construcció, òbviament també dedicada a aquest sant.

Fill del conreador

Etimològicament Bartomeu prové de l’hebreu i és una paraula que està formada per Bar que significa fill i Tomeu que significa conreador i lluitador.

Sembla que Bartomeu és un àlies o segon nom que va ésser afegit al seu antic nom que era Natanael que significa “regal de Déu”.

Màrtir i decapitat

Segons la Martiriologia Romana, Bartomeu -que fou un dels dotze apòstols de Jesucrist- va predicar a l’Índia i a Armènia on va morir màrtir. Quan encara era viu li arrabassaren la pell i fou decapitat pel rei Astyages a Derbend. Tot i que hi ha una tradició que descriu que aquest martiri va ocórrer a Abanòpolis, a la costa occidental del mar Caspi després d’haver predicat per Mesopotàmia, Pèrsia i Egipte.

Segons conta la tradició, les relíquies de Sant Bartomeu foren enterrades a l’illa de Lipara per ésser traslladades posteriorment a Roma on es troben a l’església de Sant Bartomeu a l’illa de sant Bartomeu del riu Tíber.

En la iconografia cristiana se’l sol representar amb un barba (símbol de senectut i respecte), un llibre ( simbolitzant la saviesa), un ganivet ( utilitzat durant el seu martiri), i fins i tot en algunes ocasions amb fragments de pell que duu sota el braç (també en una clara referència al seu escorxament de viu en viu).

Patró dels carnissers

Sant Bartomeu és també patró de tot un seguit d’oficis que utilitzen ganivets i eines de tall a més de pell; per aquest motiu és el patró de carnissers, fabricants de llibres, guants i altres articles de pell, així com també dels sabaters, sastres, manobres i mercaders de formatge.

Aquest sant també sol ésser invocat en cas de transtorns nerviosos per la paciència i capacitat d’aguantar el patiment que demostrà durant el seu martiri.

Un patró sense atributs

No deixa d’ésser curiós que la representació d’aquest sant que es troba a l’atri de l’església parroquial sollerica es trobi mancada d’un dels atributs que en la iconografia millor representa aquest sant: el ganivet.

Segons ens ha comentat Joan  Barceló, aquesta estàtua posseïa  ganivet però malauradament uns al.lots li tomaren jugant a la pilota fa uns quatre anys; ell mateix fou qui troba aquest ganivet, qui el restaurà i qui el retornà al sant; però hi va haver algunes queixes sobre aquest fet, i es decidí retirar de bell nou el ganivet al màrtir -privant-lo finalment d’un dels atributs que més el caracteritzen.

Malgrat tot, l’efígie que es troba presidint l’altar major de la parròquia sí que porta tots els atributs que li atorga la iconografia religiosa.

Sant Bartomeu i els pebres

Com a nota curiosa, tan sols esmentar una peculiar processó que es celebra a la veïna vila de Fornalutx justament la revetlla anterior a la festivitat d’aquest sant: la processó de Sant Bartomeu.

La revetlla de Sant Bartomeu té a Fornalutx color vermell i olor a pebre torrat, ja que a posta de sol els nins de la localitat es troben a la plaça de la vila amb uns fanals especials (construïts amb pebres vermells) i inicien un recorregut pels carrers del municipi tot cantant una glosa al.lusiva al patró solleric:“Sant Bartomeu, estira’t el lleu, estira-te’l tu, que a mi em sap greu.”

Generalment, es sol donar per vàlida la teoria que parla d’aquesta especial processó fornalutxenca com una manera de fer “befa” dels sollerics un cop el muncipi hagué aconseguit la independència respecte de Sóller.

Sigui com sigui les festes de  Sant Bartomeu, amb processons o sense, mancat o amb ganivet. solen ésser unes dates aprofitades per tots els habitants de la vall per gaudir intensament d’unes jornades d’esbarjo on gaudir dels darrers dies de vacances abans de l’arribada del retorn a la quotidianeïtat que representa l’arribada del setembre.