No són tots, però cada cop són més els adolescents que quan arriba el parèntesi vacacional es dediquen a realitzar tasques de caràcter temporal que a la vegada que els reporten un ingrès econòmic -gens menyspreable en alguns casos- els ajuden a posar en pràctica alguns dels coneixements adquirits al llarg de la seva trajectòria educativa.

Allunyats de l’anomenada generació Ni-NI (ni estudiam ni treballam) aquest grup d’adolescents posen de manifest que volen allunyar-se de la imatge de paràsits familiars que s’han de veure abocats a sol.licitar diners als seus progenitors per poder sobreviure a l’estiu; època on les despeses es disparen gràcies a l’acumulació d’ofertes de lleure.

No és el cas de parlar d’aquells treballs susceptibles de formar part de l’oferta reglada -contractes i assegurances incloses- sinó d’aquells altres treballs que formant part de l’anomenada “economia submergida”  serveixen per donar aire a les finances de molts d’adolescents de la nostra contrada.

Joves força preparats

Una part d’aquest col.lectiu es dedica a impartir classes de repàs a altres joves en inferioritat de condicions o a infants, gràcies en part al bon profit que han sabut treure dels coneixements  adquirits al llarg de la seva formació acadèmica.

És força àmplia l’oferta de classes de repàs a la nostra contrada, on s’ha passat de les classes genèriques -on es solien reforçar els coneixements assolits al llarg del curs, evitant de passada que la peresa i la desgana s’ensenyorís dels estudiants- a una oferta molt més especialitzada on ja s’ensenyen les matèries per separat oferint una visió molt més concreta de l’ensenyament en qüestió.

Les classes de repàs es basen en un contracte de paraula entre el professor i els pares o tutors de l’alumne on s’hi especifiquen l’assignatura o assignatures que s’hi impartiran, la temporalització i el preu de les classes.

Pel que fa a la temporalització, aquesta es sol basar en dues o tres sessions setmanals, que es solen impartir en dies alterns, ja que d’aquesta manera es fa possible l’alternança entre lleure i estudi.

Pel que fa al preu de les classes, aquestes oscil.len al voltant dels 12 euros si les classes són compartides amb un o dos alumnes més; i al voltant dels 15 euros si les classes són particulars. Aquests preus es poden veure incrementats sensiblement si el professors és qui s’ha de moure per poder dur a terme les classes.

“Au pair” local

L’augment del nombre de parelles on ambdós cònjuges treballen durant l’estiu ha provocat -des de ja fa anys- l’augment de demanda de joves que es vulguin fer càrrec de l’atenció dels menors de la casa durant el lapse de temps en què els progenitors es troben a la feina. Aquesta demanda ha permès a moltes al.lotes -en la seva majoria són dones- poder ocupar una part de la jornada laboral cuidant infants; substituint a les anomendes “au pair” provinents d’altres paísos.

El sou -com és obvi- s’estableix depenent de les hores dedicades a la cura dels infants i del número d’nfants; però oscil.la entre els 300 i els 500 euros mensuals, pel que fa a mitja jornada de treball.

La situació de crisi actual ha afavorit les joves locals, en detriment de les estrangeres, ja que acudint a les joves de la contrada els pares han aconseguit reduir despeses pel que fa a viatges i classes d’idiomes -obligatòries en el cas de les joves d’altres nacionalitats.

L’enginy i la versatilitat de les tasques que pot dur a terme el col.lectiu dels adolescents ha provocat que siguin múltiples les feines que són susceptibles d’ésser realitzades per ells: des del passeig de cans a la neteja de cotxes, passant per tallers de manualitats o la cura de tot tipus de mascotes. La joventut i resistència pròpies de l’adolescència propicien que siguin aptes per dur a terme activitats amb un  desgast d’energia elevat, fet que afavoreix que siguin sol.licitats per a aquest tipus de treball en una època en què la calor juga a la contra de certes edats.

Autosubsistència

El resultat més immediat de tots aquests treballs estiuencs rau en l’autosubsitència dels adolescents que els duen a terme; ja que els ingressos obtinguts són utilitzats tant per sufragar les despeses pròpies de l’estació -festes…- com per comptar amb un remanent de diners que els ajudin a pagar les despeses de l’hivern.” És clar que preferiria no haver de treballar durant l’estiu i poder-me dedicar a anar a la platja gaudint de no fer res; però la realitat és una altra i he de treballar per poder comptar amb uns diners propis que em permetran no haver de dependre exclusivament del que els meus pares em puguin donar”  comenta una jove sollerica que alterna vàries feines estiuenques.

Aquests treballs estiuencs constitueixen al cap i a la fi tota una experiència que anirà preparant a aquests adolescents de cara a la seva propera entrada al món laboral, i a més de constituir tota una bona dosi d’autoestima -per la consecució d’un objectiu i d’uns diners ben definits- també els servirà per dotar del seu just valor l’esforç i el valor que van associats al treball.

De la mateixa manera aquesta inserció en el món laboral també haurà servit per alleugerir les despeses a les seves respectives famílies, en una cojuntura de crisi poc favorable per a l’increment de despeses destinades al lleure.

Sempre hi haurà qui repetirà que no són tots els adolescents que estan destinats a treballar a l’estiu -fet més que evident; però sí que els que ho fan constitueixen tot un exemple del que una part del jovent actual està disposada a fer per donar sortida a les demandes pròpies de la seva edat sense que per aquest motiu s’hagin de convertir en una càrrega més en les economies familiars.

Són aquests adolescents tot un exemple a tenir present i una clara mostra del que pot arribar a dur a terme, allunyant-se de molts dels tòpics que massa sovint els envolten.