Si vostè vol que el seu patrimoni es tudi i quedi completament abandonat, regali’l a l’Ajuntament. Aquesta és la conclusió a la que pot arribar qualsevol persona que es passegi per l’entorn de la platja de Can Repic i observi amb deteniment el xalet de “Can Dulce” que des de fa anys forma part del patrimoni públic i que ara l’Ajuntament estudia vendre’l.

El seu aspecte és més propi d’una pel.lícula de por que no d’una vivenda que està en primera línia de platja. Molts es barallarien per tenir aquesta parcel.la de terra en tan privilegiat espai ja que la seva cotització en el mercat immobiliari està literalment pels niguls.

Són molts metres quadrats de sòl rústic i urbà, deixats de la mà de Déu que es troben en un precari estat de conservació. Si la situació de la finca és dolenta, la imatge es torna fantasmagòrica si es comprova l’estat en el que es troba el xalet que està a vorera de carrer.

Les terres que conformen aquesta propietat són de l’Ajuntament de Sóller des de l’any 1979. Segons la informació que ha pogut recopilar aquest setmanari, la donació es va realitzar en vida d’Antoni Rullan, una persona que molta gent recordarà amb el sobrenom de Toni “Dulce”. A aquest home també se li reconeix la donació del casal de Can Dulce de la Gran Via a l’Associació Sollerica de Cultura Popular, una entitat que sí ha tengut la cura suficient com per preservar el casal que va rebre completament gratuït de la mà d’aquest mecenes solleric i que avui en dia és digne d’admirar.

No en canvi, la donació que va fer a l’Ajuntament. Segons ens comenten els treballadors més veterans de les Cases de la Vila, Antoni Rullan “Dulce” només va posar una única condició a la deixa: que la donació anàs lligada a la reserva d’una plaça a l’antic Hospital per acollir la seva dona per quan ell ja no hi fos. Aquesta clàusula va ser respectada, ens comenten.

Durant un breu espai de temps, la casa va donar una utilitat a les monges de la Caritat que regentaven l’Hospici. Durant uns estius la varen ocupar amb alguns dels ancians que vivien a la residència per tal de donar-los unes vacances estiuenques més a prop de la mar i del bullici turístic propi de la platja de Can Repic.

L’ús que en feren les monges ben aviat es va acabar per les dificultats que suposava haver de repartir-se entre dues residències i per les incomoditats que suposava pujar i baixar del Port amb gent major. I d’aleshores ençà la casa roman tancada i abandonada.

Els més afectats d’aquest abandonament són els veïnats de la zona, perquè l’entorn està sumament degradat i esdevé una taca molesta als ulls dels visitants i veïnats.

Els batzers i les males herbes són les plantes que actualment guareixen un jardí que anys enrere va tenir èpoques d’esplendor.

El xalet de Can Dulce del Port (així el coneix molta gent) va recuperar protagonisme a principis d’aquesta dècada. Ens hem de remuntar al moment en el que l’Ajuntament volia construir la nova residència d’ancians de Sa Calatrava i va entrar en negociacions amb el Col.legi d’Orfes Ferroviaris (COF).

El principal promotor d’aquesta iniciativa va ser el ferroviari Antoni Cifre, mort l’any passat, que aleshores estava dins la directiva del COF. La proposta dels ferroviaris consistia en construir la residència de Sa Calatrava sense cap cost per a l’Ajuntament a canvi de la cessió del xalet del Port per tal de fer-hi una casa perquè els associats al COF poguessin passar les seves vacances d’estiu. Les negociacions entre les dues bandes varen acabar en no res, i novament la casa de Can Dulce del Port va tornar entrar dins un llarg període d’oblit forçat.

Teules que cauen, persianes rompudes, vidrieres pel terra, goteres i l’herba que creix per teulades i canals, són alguns dels desperfectes que a simple vista presenta una casa on ja fa anys que ningú no hi ha posat un peu al seu interior.
Però la degradació no s’acaba aquí. L’arrambador de la gran terrassa està en ruïna i una simple ventada o empenta involuntària podria fer que es desplomàs damunt l’acera del carrer que hi passa just per davall. A més d’estar abandonat, el xalet suposa un perill per als vianants.

Si l’aspecte de la casa és ja de per sí llastimós, la imatge que ofereix el gran jardí escalonat que té al darrera esdevé tètrica.

Els batzers cobreixen les pasteres i les marjadetes on antany l’antic propietari hi tenia ramells i plantes sembrades. Els arbres presenten un estat totalment descuïdat i clamen una urgent exsecallada. Algunes plantes no han pogut resisistir l’abandonament forçat al que s’han vist en els darrers anys i han mort. Les més fortes, sobreviuen traient algunes branques per damunt els batzers que les tapen.

Els passadissos i les escales que recorren aquest jardí presenten un estat no menys ruïnós que les marjadetes que els envolten.

Qui de moment pateixen el resultat de la desídia municipal són els veïnats de la zona. Pensant tenir una propietat amb vistes a la mar, observen amb resignació com el que tenen és una propietat envoltada de males herbes, brutícia i ruïna que poc a poc es va escampant. Una imatge que queda molt allunyada de la estampa idíl.lica que el mateix Ajuntament ofereix a les fires turístiques internacionals a les que acudeix.

La única solució que els ha quedat és haver de recórrer a la xapeta i el fusó i eixermar amb les seves mans la vegetació que amenaça en entrar dins les seves propietats.

50.000 metres

A pesar de l’aspecte decadent que ofereix el xalet i el jardí de Can Dulce del Port, el cert és que la propietat esdevé un vertader diamant en brut per a les arques municipals.

No és per menys tenint en compte que la donació feta l’any 1979 davant l’aleshores batle de Sóller, Simó Batle, i el secretari de la corporació, Manuel Pérez, té una extensió de 50.534 metres quadrats.

La finca es divideix en diverses parcel.les en funció de la qualificació urbanística del sòl. La més important ocupa una superfície de 48.486 metres quadrats qualificats de sòl rústic que s’endinsa dins el predi de Muleta de Can Pati. Aquest terreny fa partió amb la recentment desclassificada urbanització Costa Brava (Muleta II).

Una altra parcel.la de 589 metres corresponen a un solar sense edificar situat dins la urbanització de Muleta. El solar conserva la qualificació d’urbanitzable per estar dins una zona urbana. El seu valor, per tant, és més que considerable.
La tercera parcel.la està formada per 1.459 metres també de sòl urbà. Correspon a la franja de terrenys on s’hi ubica el xalet a primera línia de Can Repic i el jardí posterior. El seu valor pot ser molt quantiós tenint en compte la seva privilegiada situació i que conté una edificació existent. Les propietats confinen amb la urbanització de Can Joy i l’hotel Marbell, entre  moltes altres.

L’Ajuntament ha pressupostat uns ingressos d’un milió d’euros per a la venda d’aquesta propietat del Port i el cine Fantasio.

Si Antoni Dulce aixecàs el cap…