Les festes de Nadal són tal vegada una de les ocasions de tot l’any on familiars i amics aprofiten per reunir-se i celebrar conjuntament la màgia d’aquestes dates.

Tot i que, d’entre tots els sopars i dinars que es celebren al llarg d’aquests dies, el dinar de Nadal i el sopar de Cap d’Any en són els reis.

En ambdues ocasions els amfitrions d’aquests àpats són els encarregats de que tot surti segons  les expectatives abocades envers aquests aconteixements, que són moltes.

Invitacions amb antelació

Per a cada una d’aquestes celebracions convé que amb temps suficient -per acceptar o denegar- els diferents convidats rebin la corresponent invitació, sempre enviada i rebuda amb antelació per poder preveure possibles contratemps.

Convé recordar que si bé és molt còmode, no és gaire elegant felicitar el Nadal a través de missatges de mòbil o correus electrònics; sempre és molt més eficaç i educat, enviar les felicitacions o invitacions escrites a mà, ja que compten amb un plus de personalització.

Nadal, no parc temàtic

Si hem de rebre convidats a casa nostra convé també tenir present que el que arriba és el Nadal  i no engalanar la nostra llar com si d’un parc d’atraccions es tractàs. És preferible una ornamentació sòbria en la combinació de colors i ornaments; si un no té gaire imaginació sempre són aconsellables les combinacions vermell amb or o blau amb plata.
Pel que fa a l’arbre, molt millor si és natural i amb arrels ja que el podrem replantar al jardí o a algun hort passat festes.

Els centres de taula convé que siguin el més natural possible, així com també és preferible fugir del barroquisme que sol impregnar moltes llars. La combinació d’elements naturals amb ciris sempre és una mescla guanyadora.

Amfitriona, no criada

Un dels detalls que convé cuidar és el paper de l’amfitriona. S’ha de fugir totalment de la mestressa de casa que roman tot el temps a la cuina pendent del funcionament dels fogons. La figura de la mare que no surt de la cuina mentre la resta de la família va donant bon compte de les menjues es convertí en el pitjor enemic dels dinars i sopars familiars, atemptant també de passada a la seva pròpia dignitat com a persona així com afectant negativament l’aprenetatge, convivència i educació dels fills.

Per tant, és molt important que l’amfitriona no s’aixequi de la taula durant l’àpat, i en cas de no disposar de servei domèstic és aconsellable optar pels menjars que s’hagin de menjar o bé freds o bé tebis.

Per a la col.locació dels comensals a la taula, la norma bàsica ve donada per l’edat dels assistents, essent els extrems de la taula per als amfitrions. Essent així, s’han de col.locar els convidats de dreta a esquerra i de manera alternativa començant pels padrins paterns i materns, i seguint per noras, gendres, fills i oncles; mentre que als infants és aconsellable dedicar-los una taula i un menú a part.

Hi ha la possiblitat que l’amfitrió cedeixi el seu lloc a un convidat especial, ubicant-se -ell- en aquest cas a la seva esquerra per deixar palès que li ha cedit la dreta.

Pel que fa a reunions d’amics, s’utilitza el mateix protocol mirant que no quedin les parelles juntes, i sobretot que no hi hagi dones que quedin als extrems de la taula -mancades de companyia.

Coberteria de fora cap a dins

La coberteria s’ha de col.locar sempre de fora cap a dins, essent els coberts exteriors els que s’han d’utilitzar sempre en primer lloc; mentre que els de postre s’han de situar enfront del plat i en la posició en què s’hagin d’agafar.

Pel que fa a la cristalleria, és indispensable que sigui transparent, senzilla i elegant. Les copes s’han de col.locar d’esquerra a dreta: en primer lloc, la de l’aigua; després , la del vi negre; seguida de la del vi blanc. La copa del cava s’ha de situar més cap al centre de la taula formant un triangle amb la resta de la cristalleria.

Braços a la vista

Per a una bona col.locació a la taula convé situar-hi les cadires abans de començar a parar la taula per comprovar que els convidats no estiguin ni massa estrets ni excessivament allunyats.

Un cop asseguts -sempre amb l’esquena ben recta- s’han de tenir els braços a la vista, recolzant l’avantbraç a la taula; de cap de les maneres s’han depositar els colzes sobre la taula ni en cap cas les mans entrellaçades. Tampoc és adequat passar el braç per davant cap plat.

No deixar menjar al plat

Un altre requisit és no deixar menjar al plat cosa que indicaria que el menjar no ha estat del nostre gust; ni tampoc repassar el plat amb pa, fet que denotaria un excés de gana o gula.

Convé no utilitzar el ganivet per dur-se menjar a la boca, així com tampoc utilitzar-lo per tallar aliments blans. Pel que fa a la cullera sempre se l’ha d’inclinar una mica en introduir-la a la boca, i en cap cas s’ha de xarrupar.

Menjar amb la jaqueta

Durant aquestes celebracions s’ha de menjar amb la jaqueta posada, i no es pot abandonar la taula si no és per motius de força major.

Tampoc es pot fumar a la taula i convé utilitzar un to de veu pausat i sense estridències.

Brindis de dret

El primer brindis de la vetllada és costum que el dugui a terme l’amfitrió; que s’haurà posat dret mentre formula el brindis. Per la seva part, la resta de comensals hauran de romandre asseguts fins a l’hora del brindis.

El brindis únicament es pot fer amb cava, “Champagne” o sidra. No es pot brindar amb vi , ni aigua, ni amb altres licors o begudes.

Quan brindam hem d’entrexocar les copes amb cada un dels  comensals que tenim a l’abast.

Aperitius amb les mans

Convé tenir present també que hi ha una sèrie de plats que s’han de menjar amb les mans, i haurem d’anar molt alerta de no caure en l’snobisme menjant-los ajudant-nos dels coberts.

És el cas dels aperitius i canapés que sempre s’han d’agafar amb les mans, i s’han de menjar amb una o dues mossegades; en aquest cas, sempre és convenient tenir un torcaboques en l’altra mà.

Les costelles de xot, les cuixes de pollastre o d’animals de caça, les cuixes de granot, els espàrrecs i les carxofes franceses també es mengen d’aquesta manera.

Pel que fa al marisc, també és usual menjar-lo amb les mans, ajudats en determinades ocasions d’unes tenalles per rompre’n la closca. Si el marisc ve excessivament cuinat, llavors s’utilitzaran els coberts de peix.Menció especial tenen les ostres que és mengen amb una forqueta especial.

El caviar es serveix sobre una llesqueta de pa amb mantega; però  no s’ha d’esclafar mai, ni tampoc intentar escampar-lo com si fos paté.

Pel que fa a la fruita convé pelarla i menjar.la amb les mans, a no ser que sigui molt sucosa -en aquest cas ens ajudarem de la forqueta.

Raïm sense pelar i amb pinyol

Pel que fa al raïm de Cap d’Any ens l’hem de menjar d’asseguts, sense pelar i amb els pinyolets.

Tots aquests consells es passan certament de llarg a la majoria de sopars de Cap d’Any on l’ambient festiu i renouer passa per sobre del rígid protocol.