Les festes de Nadal ja són aquí. Dins aquestes celebracions carregades de tradició, el fred i la neu no hi poden faltar. Si en una postal nadalenca no hi ha neu, l’ambient no és tan màgic. Per no parlar de les pel.lícules: algú ha vist mai una pel.lícula nadalenca on no hi nevi? De cap manera! A totes elles hi acaba nevant, apareixent la típica casa decorada amb mil i una garlandes, mentre cau una nevadota de pedaç que ho deixa tot blanc.

Ara bé: són realistes aquestes estampes o només representen una de les moltíssimes realitats llunyanes importades pel món anglosaxó? És imaginable un “White Christmas” aquí a Mallorca, dins una illa sobradament estereotipada de sol i platja que explota precisament aquesta imatge amb intencions clarament econòmiques i no la completament inversa?
Tot i que la memòria ens digui que no (sols basta recordar el Nadal del passat any 2012, dins el qual va fer una calor descarada, amb registres de més de 23 graus i durant el qual gairebé es podia anar a la platja) sí que és possible tenir un blanc Nadal a les nostres contrades: estadísticament n’hi ha hagut bastants, i el que farem en aquest reportatge és seleccionar i comentar-ne alguns. I diferenciarem les nevades que varen arribar fins a la població de Sóller i les que es varen quedar només a les muntanyes del voltant.

Nadal: grans nevades fins baix

25.12.1829

I començarem amb la més emblemàtica de totes. Indubtablement, la de 1829 és la nevada nadalenca més representativa de la nostra història coneguda. Si volem somniar amb un Nadal nevat, aquest és el nostre referent. No s’ha tornat a veure res semblant mai més!

Dia 25 de desembre, la nevada fins baix va ser tan forta que la gent havia de descarregar amb pales la neu acumulada a casa seva (teulades, portes, terrasses…) deixant enormes caramulls de gel enmig del carrer: se’n veia un cada vint passes (un per portal!).

A més, de les teulades hi penjaven autèntiques estalactites de gel ben punxegudes, i alguns sòtils varen passar per ull.
Als carrers hi havia un metre i mig de neu: una neu que no es va fondre amb el pas dels dies, tot al contrari: dia 31 aquesta neu es quedà enterrada davall una nova capa, gràcies a una segona nevada (menys intensa) que ens donà la benvinguda al 1830. Per fer-nos una idea, aquesta nevada va ser deu vegades més forta que la de l’any passat.

27.12.1917

Començà a ploure pel migdia de Sant Esteve: va ser una pluja que va anar augmentant d’intensitat fins que, ja arribada la nit, es passà a la forma sòlida, començant a aferrar molt tímidament.

Dia 27 vàrem despertar amb una blancor encara molt lleu, però en pocs minuts es va posar a nevar de veres (curiosament durant les hores de més claror) i la neu es va anar consolidant fins arribar a sumar 10 centímetres.

Arribada la nit, el cel es va aclarir i va quedar estrellat. Amb la claror que desprenia la Lluna (en fase plena) Sóller pareixia una ciutat platejada: tot una estampa mística i màgica.

Aquest increïble panorama va durar poc, perquè inmediatament el cel es va tornar a carregar de niguls, i durant les darreres hores de la matinada caigué una nova nevada: aquesta va ser molt més seriosa i va deixar 10 centímetres més sobre la que ja hi havia, duplicant així l’espessor.

El 28 de desembre de 1917 va ser una jornada blanquíssima, marcada per aquesta segona nevada -gens innocent- que va tenir continuïtat, al llarg de tot el dia, amb diverses ruixades més. En total, el gruix de la neu apujà fins els 15-20 centímetres generalitzats, per tant va ser un poc més intensa que la de l’any passat.
Sóller va rebre el 1918 amb els teulats encara blancs i unes muntanyes que brillaven.

25.12.1962

La -fins avui- darrera nevada nadalenca fins abaix de tot va caure l’any 1962, essent molt més minsa que la del febrer de 2012.

Dia 24 de desembre vàrem despertar amb 4 graus centígrads de temperatura i havien plogut 6 litres. La neu estava aferrada ben avall, a uns 300 metres.

Després d’una pausa, a partir de les 5 del capvespre es posà a nevar ja a cota zero, però encara no aferrava.
Un cop es va amagar el sol, la nevada es va anar enfortint. Per mor d’això, la neu va acabar aferrant aquell mateix vespre, i ho continuà fent al llarg de tota la matinada, amb 14 litres més.

La gent que havia anat a la Missa del Gall va sofrir diverses patinades pels carrers de Plaça; i els qui havien preferit d’anar a Lluc per veure-la es van quedar atrapats enmig de 30 centímetres de blancor, passant la nit obligada al santuari i sense poder tornar a casa.

El dia de Nadal de 1962 es despertà blanc a tota la comarca, amb un gruix finet que oscil.lava entre els 1.5 i els 3 centímetres de neu, depenent de la zona de Sóller. A Fornalutx hi aferrà amb més ganes. Dos dies després caigué, a partir dels 500 metres, una tímida però nova enfarinada.

Nadal: grans nevades a la muntanya

26.12.1964

En aquest any, la neu va arribar de cop per Sant Esteve, quan van caure -en un sol matí- més de 40 litres en forma d’una violenta i tempestuosa pluja.

La cota de neu va fer molta via a caure, i ho va fer fins els 400 metres, deixant una abundant nevada general a les muntanyes, molt similar a la que cauria exactament quaranta anys després. Nevades parescudes a aquesta també s’havien reproduït en aquesta mateixa data pels anys 1812, 1918, 1921, 1926, 1938 i 1950, amb unes temperatures màximes que no superaven els 5 graus al fons de la nostra vall.

23.12.1986

El Nadal de 1986 va ser molt i molt blanc: tant és així que ens vàrem quedar a les portes de veure tot Sóller nevat, essent aquesta la darrera gran oportunitat que hem tengut de veure-ho.

El 23 de desembre de 1986 van ploure quasi 40 litres que van venir acompanyats de tempesta. La cota de neu va anar per avall amb el pas de les hores, fins al punt que la blancor va arribar a unes mínimes altures de 150-200 metres, amb uns gruixos superiors als 5 centímetres a partir de la cota 300 (al túnel del Puig Major n’hi havia 30).

Un cop passat el gruix de la pertorbació, el dia 24 van caure dos litres més, i la cota de neu ja va ser 0 (nivell de la mar) però no va aferrar. Els flocs queien amb insistència per tot el poble, i a partir de les Tres Creus (180 metres) estava tot blanc.

Dia 25, Nadal, van caure les darreres flòvies de l’episodi, amb una serra que brillava a causa de la intensa nevada. Vint dies després arribaria la nevada fins abaix de tot, i aferrant.

22.12.1994

El 22 de desembre de 1994 va despertar gris i fred (tota una novetat perquè fins llavors havia fet pràcticament calor!). Arribat el capvespre, va caure una ruixada acompanyada per llamps i trons, deixant-nos fins a 10 litres a Sóller i 18 a Fornalutx. Dins Sóller plovia amb 6 graus; a Valldemossa feia aiguaneu amb 4 graus i a Lluc hi nevava amb 1 grau.
La neu aferrà per damunt dels 550-600 metres (sa Comuna de Fornalutx), si bé a partir dels 350 es va poder veure aiguaneu.

Després, la ruixada va anar perdent intensitat fins a desaparèixer, i per això no es van sumar més litres. Així i tot, va ser necessari l´ús de cadenes a partir del Mirador de ses Barques.

Al dia següent ens entrà una senyora tramuntanada, el que provocà que la neu caiguda es concentràs pel terra i l’asfalt, conservant 5 centímetres a partir dels 700 metres. El cel estava molt gris i van caure algunes espurnes de gel inapreciables que, sumades al vent, van donar una sensació tèrmica summament congelant.

El dia de Nadal de 1994 es presentà així de fred, amb l’aparició de gelades nocturnes al fons de la vall i una temperatura màxima que no va superar els 8 graus centígrads.

25.12.1998

En el cas de 1998, començà a ploure ja entrada la nit de dia 24 i ho continuà fent al llarg de tot el matí i migdia de Nadal, fins que pel capvespre es van obrir clarianes.

Va ser una nevada molt inesperada perquè estàvem dins un terreny anticiclònic (les presions eren ben altes, d’uns 1030 hpa.) i ningú no s’esperava que caiguéssin els 35 litres que van caure, i molt menys que al final hi nevàs a partir dels 800 metres. Els gruixos van ser més aviat discrets, però tot i així ens va sorprendre, tenint en compte que veníem d’un cicle totalment negre per a la neu (el terrible hivern de 1997-98).

26.12.2004

El de 2004 ha estat el darrer Nadal blanc que hem viscut fins avui a les muntanyes, i el més intens d’ençà de 1986.
Just en acabar el dinar de Nadal, els niguls grisos s’apoderaren de tota la vall i començaren a amollar aigua i més aigua, molta més de la prevista perquè van caure 60 litres a Sóller, 80 a Fornalutx i més d’un centenar a les zones de muntanya.

Gràcies a aquesta excessiva ploguda, la cota de neu -inicialment calculada als 900 metres- es va desplomar fins els 400 (l’altura exacta del Mirador de ses Barques) deixant més de 5 centímetres a l’àrea recreativa de Sa Comuna de Fornalutx, a poc més de 500 metres.

A Lluc varen iniciar el vespre amb 6 graus i  per Sant Esteve es despertaren amb 3 i tot nevat, mentre a Sóller plovia amb només 5 graus.

A partir dels 700 metres la vegetació estava saturada de neu (el color verd no existia) amb més de 20 centímetres de neu nova  -de tipus pols-  amb l’embassament militar del Puig Major totalment congelat.
Tot i no nevar, pels anys 1898 i 2001 les nits de Nadal foren inaguantables en quan a fred, agafant-se mínimes de fins a -5 graus centígrads a l’Horta.

Com podem comprovar, la neu és ben factible dins el nostre clima, tot i que en els últims anys es resisteix molt a caure per Nadal (per contra, darrerament neva més que mai durant la Setmana Santa, ja sigui per març o per abril!).