El fervor religiós que s’acreix durant la Guerra Civil va despertar la devoció al Cor de Jesús entre els sollerics. Per iniciativa de mossèn Bartomeu Coll Gamundí, i arran d’una visita que alguns directius d’Acció Catòlica efectuen al batle Jaume Casasnovas, el consistori acorda, el 13 d’abril del 1938, aixecar un monument al Sagrat Cor en un punt cèntric de la població i nomenar una comissió encarregada d’elegir l’emplaçament, comanar el projecte i fomentar els donatius a la subscripció popular que havia autoritzat el governador civil.

Després d’una llarga discussió, la junta decideix emplaçar el monument en el puig de les Tres Creus, un indret mític on antigament s’havien col.locat tres creus de fusta per recordar el lloc on el vicari Pere Bernat ocultà les sagrades formes de la parròquia quan els corsaris envaïren Sóller l’any 1561.

La junta d’obres convocà un concurs de projectes, entre els quals fou escollit el signat pels arquitectes Gabriel Alomar i Antoni Coll. El projecte preveia la construcció d’un gran mur frontal en el qual s’obria un arc de triomf que acollia tres grans creus de pedra en relleu.

S’accedia al replà d’aquest arc per una ampla escalonada que després s’obria cap als costats formant altres replans abans de tornar-se a unir en el centre, a la base del pedestal on estaria la imatge.

El pedestal consistia en una gran columna de tres metres d’amplària i 16 metres d’alçada, assentada sobre una capelleta de planta quadrada. La columna, de base també quadrada, tendria a la part superior un matacà amb brendolats, a manera de mirador, que gaudiria d’una magnífica panoràmica sobre la vall. Per l’interior de la columna pujaria una escala de caragol. La imatge del Sagrat Cor de Jesús estava inspirada en el Beau Dieu d’Amiens. El projecte fou acceptat amb dues modificacions: la primera que la capella al peu del monument fos de petites dimensions per col.locar-hi, presidint-la, una reproducció de la Mare de Déu de la Victòria i un altar per celebrar-hi missa; tot d’estil neoromànic. La segona, que es fessin, de pedra, tres creus per tal de seguir la tradició.

A principis de març del 1942 mestre Pere-Joan Suau marcà el traçat de la carretera que, des de Son Vencís, mena fins al monument travessant terrenys d’olivar cedits pels seus propietaris. I, tot seguit, s’inicià la construcció de les escalonades del monument, que dirigí el mestre Josep Morell Casasnovas.

Les obres s’iniciaren a consciència, amb materials de la millor qualitat extrets de la veïna pedrera de Cas Musson. La primera pedra de la capella es col.locà el 28 d’octubre del 1945. Mentre les obres avançaven, es resolgué canviar l’emplaçament de la columna, que començà a aixecar-se a la dreta de la capella, perquè el ferm no era prou segur; però quan la columna arribà a un metre del terra, els treballs es ralentiren per manca de recursos. Les obres continuaren a un ritme irregular i es paralitzaren definitivament l’any 1948.

Un monument inacabat

El monument de les Tres Creus resta inacabat des d’aleshores ençà. Vist des de la carretera, presenta una escalonada majestuosa de vuit metres d’amplària, amb barana, que ascendeix fins al primer replà, on es troba un mur frontal amb tres grans creus de pedra en relleu sobre sengles permòdols, inscrites dins un arc de triomf cec amb contraforts. A partir d’aquí, l’escalonada es bifurca cap als laterals i, després de dos trams rectes, arriba a un segon replà on canvia de direcció per tornar-se a ajuntar en una sola escalonada simètrica a l’inferior. Al capdamunt es troben els murs d’arrencada dels que havien de ser la capella i l’escala de caragol que menaria dalt del mirador del monument.

L’escalonada, la barana i els murs són de pedra calcària amalgamada amb calç, a causa de l’escassesa de ciment que es patí durant els anys de la postguerra.

El pas dels anys ha convertit aquest monument religiós en un lloc que poc a poc ha anat degradant-se. Punt de trobada de grups i punt de mira d’alguns desaprensius que en successives ocasions han anat sostraient les pedres que conformen aquest monument a mig fer.

La llunyania i la soledat que envolta el lloc no ha evitat que la bellesa d’aquest lloc hagi entrat en una espiral de decadència.

Reportatge elaborat amb informació procedent de Veu de Sóller i del Catàleg de Patromoni de l’Ajuntament de Sóller disponible a la seva pàgina web.