Digne successor del mític “Es Borino Ros”, Corriola Teatre és un grup format per un conjunt d’amants de l’escena que cerca en cada un dels seus muntatges donar un passa més endavant en la seva -ja- dilatada carrera.
La passió pel teatre i la seriositat present en cada una de les seves realitzacions els ha fet mereixedors de l’aprovació del públic de la vall que cerca en cada nova representació el delit per una feina ben feta i per la posada en escena d’uns textos sempre interessants.
Corriola des de 1991
La trajectòria de Corriola Teatre es remunta a l’any 1991 quan un grup d’amics del món del teatre decidiren reunir-se per muntar un nou grup de teatre local. De resultes d’aquestes primeres reunions sorgí la idea d’iniciar la trajectòria del grup amb el muntatge del clàssic mallorquí de Tous i Maroto “Mestre Lau es taconer”. La bona rebuda d’aquesta primera incursió teatral porta al grup a continuar amb els muntatges, i a aquesta obra la seguiren “Cavallet quan eres jove”, “Molta feina i pocs doblers “ i “Ni una gota d’allò, ni una bolla d’això” de Joan Mas , així com “Cartes d’amor” d’A.R. Gurney, “Mandíbula Afilada” de Carles Alberola i “Aquí no paga ni Déu” de Darío Fo.
La necessitat de superació de Corriola Teatre els ha duit a anar més enllà del teatre mallorquí més costumista, arriscant-se en uns muntatges cada cop més ambiciosos i amb uns textos de major bagatge literari. Aquestes ànsies de superació s’han vist reflectides alhora en unes escenografies sempre originals i amb unes posades en escena cada cop més sorprenents.
Al llarg dels denou anys d’existència del grup, aquest ha anat sofrint una evolució constant no tan sols pel que fa a les obres representades sinó també pel que fa als seus integrants, que han anat fluctuant d’una representació a l’altre en funció de les seves disponibilitats. Tot i això, el grup es troba actualment en un moment de plenitud i compta amb més d’una trentena de membres.
El grau d’exigència intrínseca del grup ha permès que a més del grup d’actors i actrius es compti amb un complex grup d’assesssors que s’encarreguen de tasques tan necessàries i sovint poc reconegudes com l’atrezzo, el vestuari, el maquillatge i el muntatge de les diferents escenografies. Concretament per al muntage d’ “Arsenic per compassió” s’ha comptat amb la participació d’un total de tretze actors, entre els quals s’hi compten cares ja conegudes per al públic solleric així com cares noves en el panorama teatral de la vall.
“Piquita” Riera, el plaer d’interpretar
Francisca Maria Riera Alzina -més coneguda com “na Piquita”- és una de les actrius més veteranes de Corriola Teatre que ha romàs al grup des dels seus inicis. Na Piquita sentí des de ben petita l’atracció envers el dinamisme de la vida: realitzant ballet clàssic,patinatge artístic, cant coral… Fet amb el qual bromeja actualment dient “en ser gran jo vull ser artista”. Aquestes activitats la conduïren amb el pas dels anys cap al món de la interpretació de la mà del grup Corriola.
Riera considera el muntatge d’”Arsènic per compassió” tot un repte interpretatiu ja que es tracta d’una obra complicada sobretot per la subtilesa interpretativa que requereix; considera també que l’obra conté un argument molt ben construït i que compta amb la dificultat afegida d’una escenografia molt elaborada i de la presència en escena de tretze actors. Amb l’humor que la caracteritza, Riera tan sols ens pot avançar que per a aquesta ocasió ha aconseguit “divorciar-se” de Tomeu Campins, després d’haver estat emparellats sobre l’escenari durant quatre obres.
Per la seva banda, aquest darrer muntatge representarà el retorn als escenaris de Maria Victòria Socias Morell després d’un interval d’anys de pausa interpretativa. Socias retorna al teatre després de 15 anys de parèntesi provocat per la manca de compaginació entre el seu horari laboral i el del món del teatre. Socias que també fou de les actrius fundadores de l’agrupació resalta el paper del teatre com a complement de la seva vida “ja que no m’agrada només fer-ne sinó també veure’l”.
Sòbria, tranquil.la i sensible, Socias afronta aquest nou repte amb energies renovades i amb la il.lusió pròpia de qui reenganxa una activitat engrescadora després d’una sèrie d’anys de pausa.
“La dificultat d’aquesta obra rau en la subtilesa i els petits matissos que cada una de les interpretacions requereix” comenta Pep Noguera -el director de l’empresa; “cal tenir present que es tracta d’una obra coral on cada un dels personatges ha de funcionar com un petit mecanisme de rellotgeria perquè tot funcioni alhora. Sens dubte, aquesta és la major dificultat de la peça”.
Essent així, Corriola Teatre es troba donant els darrers retocs a una obra que s’estrenarà la propera setmana -dies 29 i 30 d’abril, i l’1 i 2 de maig- i que ben segur farà les delícies de tots aquells que vagin a veure-la. Mai unes gotes d’arsènic no hauran estat tan dolces.
