21 de novembre de 2026

Diari digital de la comarca de Sóller

21 de novembre de 2026

Anècdotes solleriques del 15 de juny de 1977


La convocatòria electoral de juny de 1977 agafà als espanyols desprevinguts pel que fa al funcionament d’un sistema democràtic, després d’haver sofert 40 anys de dictadura.


La inexperiència d’un costat, i l’excés de zel manifestat per alguns interventors de l’altre, crearen una sèrie de situacions que fregaren el surrealisme.


Amb el pas dels anys algunes d’aquestes anècdotes s’han magnificat, i el que en un prinicipi foren només rumors han esdevingut vertaderes “llegendes urbanes”. Vegem-ne algunes de les més “sonades”:


Districte del Port de Sóller. Quan el candidat al Senat Sr. Enseñat Julià es dirigí a exercir el seu dret al vot juntament amb la seva esposa, toparen amb les reticències del president de la mesa a que exercissin el dret a vot ja que la senyora portava una camiseta amb una anagrama i les sigles de la formació que el seu espòs recolzava. Finalment l’esposa del candidat al senat va poder votar després de tapar-se els anagrames del partit polític.


Fou també al districte del Port on el fotògraf Pep Noguera tengué problemes per dur aterme la seva tasca informativa. Quan el Sr. Enseñat Julià anava a dipositar el seu vot a l’urna, el fotògraf li va fer una retrat, i fou increpat pel president de la mesa ja que el considerava sospitós de fer propaganda electoral. El president de la mesa ordenà als cossos de seguretat que expulsassin del col.legi electoral el fotògraf i que velàs les fotografies fetes. El fotògraf fou tret del col.legi electoral, però la foto no fou velada. Curiosament a la mateixa hora, la televisió estatal emetia imatges del president del Govern -Sr. Suarez- emetent el seu vot.


A la mateixa mesa del Port encara ocorregué un altre fet similar: l’apotecari del Port es va dirigir a votar acompanyat de dos dels seus fills que duien una camiseta amb l’emblema d’una coalició política; quan el president de la mesa se n’adonà féu sortir els dos infants defora del col.legi electoral mentre el seu pare votava ja que considerava que s’estava fent propaganda política.


El tema de la propaganda política va ésser molt present tant a la campanya política com durant el dia de les eleccions com hem pogut observar.


Ara bé, la il.lusió que representava acudir de forma democràtica a les urnes també quedà reflectida en alguna anècdota força aclaridora: al col.legi electoral del Defensora Sollerense un home estava fent propaganda d’un partit polític i s’adreçà a una dona d’edat avançada demanat-li si ja sabia a qui havia de votar, a la qual cosa ella contestà: “Jo, sí. I ja fa molts d’anys que ho sé! No en faltaria d’altra! No he de votar en Franco!” Un interventor del PC que ho sentí va fer acabar ràpidament l’interrogatori, fent fora l’indiscret inquisidor.


Ara bé, una de les anècdotes més divertides tengué lloc al col.legi electoral de l’Horta on va anar a votar el batle de la vila, Miquel Soler -però sense dur el carnet d’identitat; com es fàcil de preveure -vistes les anècdotes precedents- el president de la mesa li ho impedí. El batle li demanà en vàries ocasions que li permetés votar però en vistes de la immutabilitat del parer del president optà per partir cap a ca seva. Les males llengües asseguren que al cap d’unes hores s’hi dirigí provist del carnet d’identitat, el carnet de soci del C.F. Sóller, el carnet de conduir, una estampa de quan va fer la primera comunió, el nomenament de batle, l’acta de matrimoni, el carnet de donant de sang,i una fitxa de telèfon. Ben segur, que aquest fet ha estat “alimentat” per la sàtira popular, però no deixa de posar de manifest el zel que alguns presidents posaren en la seva tasca.


Un altre element del procés electoral que provocà nombroses anècdotes fou el recompte dels vots. La inexperiència i el desig de complir feren que alguns d’aquests recomptes s’allargassin més del que pot ser imaginable.
El cas més conegut és l’ocorregut al col.legi de l’Hospital.En aquest col.legi el recompte s’anà allargant hores i hores: un cop perquè la gran quantitat de vots i el cansament que els membres de la mesa demostraven entorpien el recompte; un altra vegada, perquè una interventora del PC s’adormí durant part d’un recompte…finalment els membres de la Guàrdia Civil hagueren d’ajudar a sumar paperetes. La situació arribà a tal extrem que una de les monges que cuidaven els majors de la residència -a les 4 de la matinada- els dugué llet i galletes perquè poguessin continuar. Finalment, el recompte finalitzà a les cinc de la matinada, amb la conseqüent alegria dels membres de la mesa.


Un altre fet a tenir en compte fou l’interès que els líders i polítics de tots els grups manifestaren en la campanya electoral: gairebé tots els dirigents autonòmics passaren per la Vall. Fou tanta l’expectació creada que a Fornalutx el llicenciat en dret -Bartomeu Colom-va fer una xerrada per explicar com s’havia de votar; i el mossèn Llorenç Lladó va parlar al mateix temps de “La politica vista des del punt de vista de la fe”.