El mes de novembre de 2011 Jaume Deyà i Pablo Galera es posaren al capdavant d’un ambiciós projecte: Excavar el jaciment d’Almallutx que s’acabava de descobrir. Davant ells tenien el que podia ser el major vestigi de la presència musulmana a Mallorca, i que durant la conquesta de l’illa, per part de Jaume I, va ser el darrer reducte de resistència.
Des d’aleshores ençà, Deyà i Galera, amb el suport de nombrosos amics i col.laboradors, han treballat en l’excavació d’aquest jaciment tan singular. I és que l’aigua emmagatzemada dintre de l’embassament del Gorg Blau cobreix bona part de les restes arqueològiques i l’excavació es redueix a l’època de l’any en el que baixa el nivell d’aigua.
Dijous de la setmana passada, Jaume Deyà i Pablo Galera presentaren els resultats de les primeres campanyes d’excavació. El casal de Can Xoroi de Fornalutx, lloc on han fixat el laboratori del jaciment, va acollir l’acte d’inauguració d’una petita exposició amb els objectes més destacats que s’han recuperat fins a hores d’ara.
“Volem donar a conèixer la feina feta durant aquests quasi dos anys”, explica Jaume Deyà observant algunes de les peces que s’exposen dintre de les vitrines del casal fornalutxenc. Peces de ceràmica, de bronze, de metall i, fins i tot, restes humanes, atreuen l’atenció del visitant a una exposició que demostra l’envergadura del jaciment.
“Tots els objectes que hem localitzat estan relacionats amb la vida d’aquesta comunitat”, relata Deyà, fent palesa la importància que té aquest jaciment per entendre una part de la història de Mallorca de la que actualment no es coneixen tots els detalls. “L’època musulmana és una època obscura”, diu. De fet, ell mateix afegeix que “hem trobat objectes únics que fins ara no es coneixien a les Balears”.
En aquest sentit, mitjançant l’estudi de totes aquestes peces l’equip d’arqueòlegs ha arribat a vàries conclusions de com era la vida en aquesta zona del cor de la Serra de Tramuntana. En algunes de les peces exposades a Can Xoroi es poden veure restes d’un incendi, una circumstància que per a Deyà “és un símbol de la conquesta, que demostra que durant el saqueig del poblat va haver-hi un incendi”.
A més, l’equip també ha conclòs que els pobladors intentaren fugir quan varen ser atacats. Aquells musulmans deixaren totes les seves pertinències, objectes de valor i, fins i tot, les claus posades a la porta. Per a l’equip d’arqueòlegs és un senyal que la conquesta els agafà per sorpresa.
Durant els quasi vuit cents anys que han transcorregut des de l’abandonament del poblat, les restes han romàs sota la terra, i més recentment sota l’aigua de la zona. Així i tot, l’equip d’arqueòlegs diu que presenten un bon estat de conservació, tot i que alerten que “l’aigua va destruint el jaciment de manera lenta, i si no feim res a la llarga desapareixerà. És per això que ens sentim una mica responsables”.
Treballar en un jaciment sota l’aigua condiciona el dia a dia dels arqueòlegs. L’excavació es veu limitada a l’època de l’any en què baixa el nivell de l’embassament. Pablo Galera explica que “el fet que hi hagi l’embassament a sobre fa que sigui un jaciment singular, perquè en alguns casos hem hagut de treballar amb aigua fins els genolls”.
Per a la propera tardor, entre els mesos d’octubre i novembre, l’equip preveu iniciar una nova campanya d’excavació. Tot i això, aquesta possibilitat dependrà del nivell d’aigua i de les pluges que es puguin produir a partir d’ara o a final de l’estiu.
A la recerca de la mesquita
Jaume Deyà i Pablo Galera tenen indicis de l’existència d’una mesquita a la zona. Tal i com asseguren “a hores d’ara creiem que la tenim localitzada”. No obstant això, no ho volen assegurar al cent per cent i prefereixen esperar a tenir una evidència més clara. “L’any passat trobàrem un edifici que a nivell estructural pareix la mesquita. Totes les habitacions del poblat estan orientades d’est cap a l’oest. En canvi, el portal de la possible mesquita està a l’inrevés”, relaten.
Per altra banda, una de les incògnites que planeja sobre els historiadors és la quantitat de persones que varen viure a Almallutx. Jaume Deyà diu que no es sap el nombre de musulmans que hi arribaren a viure, però matisa que “segons la crònica de Jaume I, que és el document on es parla d’Almallutx, en el moment de la conquesta a Palma hi havia uns 30.000 musulmans, a més de la gent que habitava al Raiguer de l’illa i els que ja vivien a la Serra”. D’altra banda, una altra pregunta sense resposta és el nombre d’anys que va durar l’assentament d’Almallutx. L’arqueòleg solleric explica que basant-se en la crònica de Jaume I els musulmans hi varen viure entre 1229 i 1232. Emperò, Deyà discrepa sobre aquesta dada i diu que “nosaltres creiem que va ser un període de temps major, que podria arribar als deu anys”.
Així doncs, la primera excavació que durant la dècada dels anys setanta va descobrir el santuari talaiòtic a Almallutx, continua a hores d’ara amb l’excavació d’aquest jaciment islàmic que podria aportar dades claus per entendre millor la història de Mallorca, i més concretament el període de la dominació musulmana i la conquesta per part de les tropes de Jaume I.
