Diuen les cròniques que a les sis de l’horabaixa d’un 23 d’agost de 1862, arribaren a Sóller les primeres Germanes de la Caritat que s’establiren a l’Hospital. Vengueren acompanyades pel rector i vicari de Felanitx, així com de les superiores de les Cases de la Caritat de Felanitx, Pollença i Porreres i del confessor de la casa de Pollença.

D’aquella arribada enguany se’n celebren 150 anys i la presència de les Germanes de la Caritat ha estat sempre constant i activa. És per això que el Col.legi de Sant Vicenç de Paül i la seva Associació de Pares d’Alumnes ha preparat un seguit d’actes que tendran lloc demà dissabte per tal que aquest aniversari no passi desapercebut.

Avui, la manca de vocacions està afectant totes les congregacions de religioses. Fa només uns mesos tancava la comunitat de Canonesses de Sa Capelleta, i les Germanes de la Caritat són les úniques monges que queden en el municipi, amb una petita comunitat de tan sols quatre religioses que habiten a una casa del carrer de la Romaguera.

Emperò entre aquella primitiva comunitat, formada per cinc religioses i una serventa, i l’actual integrada per Isabel Caimari, Catalina Llabrés, Joana Borràs i Antònia Barceló, han passat 150 anys i un llarg compromís que ha donat múltiples fruits. Tant és així que l’any 2003, coincidint amb el tancament de la comunitat que tenia cura de l’Hospici, l’Ajuntament de Sóller, en mostra de l’apreci del poble i en gratitud per la labor realitzada en múltiples vessants, va declarar les Germanes de la Caritat com a Filles Adoptives del municipi.

De fet, les quatre religioses destaquen que, tot i provenir de diversos municipis de Mallorca, a Sóller sempre s’han sentit molt ben acollides, apreciades i reconegudes.

La incipient comunitat de religioses arribada fa 150 anys s’instal.là a l’Hospital per atendre els malalts i desvalguts. El juliol de 1864 es traslladaren al carrer Rectoria, a Can Pati, una casa que havien comprat i on varen bastir la comunitat més gran de la vall i que després donaria pas a l’actual col.legi de Sant Vicenç de Paül. L’any 1893 construiren la capella, que va ser beneïda el 28 de gener de 1894 pel canonge Francesc Santiago i Santaella. De tota manera, abans ja hi havia un oratori més petit, que sols s’obria al públic amb motiu de celebracions especials.

El novembre de 1895 la congregació va fundar una comunitat a Fornalutx, començant així la seva expansió a la vall.
Ja a l’any 1905, funden el convent del Port, prop de l’oratori de Santa Caterina d’Alexandria. Des d’un principi ja comencen la seva tasca escolar, com a parvulari i escola per a nines, a més de l’assistència als malalts.

El 17 d’abril de 1921 obriren una casa a Biniaraix, al carrer de Sant Guillem número 9. Aquesta oferia els mateixos serveis que totes les que s’havien anat obrint a la resta de la vall. El 5 de juny del mateix any varen obrir la Casa Cuna a la Plaça d’Amèrica, on hi duien els nadons i els infants més petits que les famílies per motiu de treball no podien cuidar.

El 4 de desembre de 1922 varen fundar el convent de l’Horta. Igualment que els demés es va dedicar a l’ensenyament i l’assistència als malalts, a més d’ajudar a les tasques de la Parròquia que es va inaugurar aquell mateix temps.

El 1937, en plena Guerra Civil, i arran de la instal.lació de la base naval del Port, les monges es varen veure obligades a deixar el convent i s’instal.laren provisionalment a l’hotel Denís, situat al passeig Es Través, on continuaren la seva tasca, fins l’any 1942 que es va inaugurar el nou convent, l’actual però més petit, al mateix passeig d’Es Través.

L’any 1949 la Casa Cuna de la Plaça d’Amèrica es va taslladar al carrer Moragues, als Jardins, on hi va romandre molts anys. El casal ha tengut posteriorment múltiples usos, però ara està tancat i en venda.

Ampliació de l’escola

Al voltants de 1968 va començar la transformació del convent de la Caritat. Així es va ampliar amb un edifici modern i un pati per tal d’acollir la creixent població infantil i sobretot per adaptar-se a la Llei General d’Educació de 1968. Curiosament va ser la primera escola moderna de la vall.

El 15 de setembre de 1972 es va clausurar la casa de Biniaraix, deixant d’oferir el parvulari i l’assistència als malalts.

No va ser fins al 1973 quan la comunitat escolar de la Caritat va créixer notablemet atès que les Mares Escolàpies varen abandonar Sóller i les germanes de la Caritat es varen fer càrrec de l’alumnat que tenien les Escolàpies. Així durant uns anys impartiren classes als dos centres, distribuïnt l’alumnat menor a les Escolàpies i el major a la Caritat. A partir del curs de 1976, els petits passaren al centre dels Jardins, atès que les Escolàpies va ser habilitat com a Col.legi Municipal de BUP.

Cap a l’any 1980 el col.legi de la Caritat es converteix en un centre mitx, així els nins ja poden cursar tot l’ensenyament i no només l’educació infantil. Mentrestant la congregació va comprar la casa de ca n’Alic, al carrer d’Isabel II cantonada amb Sant Antoni, i hi construeix un poliesportiu descobert per cobrir les necessitats esprotives de la comunitat escolar.
A més, l’arribada de l’EGB va significar més necessitat d’espai per impartir les classes i és aquí quan les monges deixen de residir a la Caritat i passen a la casa de Convivències del carrer Romaguera, la qual es constitueix en comunitat autònoma l’1 de setembre de 1979.

El 10 de juliol de 1985, després de cent anys de presència al poble, es clausura el covent de Fornalutx degut a què ja es comença a entreveure la manca de vocacions, la qual cosa no permet atendre totes les cases. La següent en tancar-se va ser la de l’Horta el 30 de juny de 1989, traslladant-se bona part de les religioses a la casa de Convivències.
Posteriorment, el 5 de novembre de 1991, es va clausurar la casa del Port, el qual fins al juliol del mateix any havia mantengut el servei de guarderia. A partir d’aquí la presència de les monges de Sant Vicenç de Paül queda reduïda a dues comunitats: l’Hospital i la casa de Convivències.

Un pavelló cobert

Mentrestant el col.legi es va adaptant a la Logse i a partir de 1996 comença a impartir l’ESO, per la qual cosa s’habiliten nous espais. Així, el mes d’octubre d’aqueix any es va inaugurar un pavelló esportiu cobert i alhora es va recuperar la capella, convertida en sala d’audiovisuals.

L’any 1998 es va celebrar el centenari de la fundació de l’escola de la Caritat, un centre que el 1994 va ser pioner en impartit tot l’ensenyament en català i que li va valer el premi Francesc de Borja Moll. Amb motiu del centenari, l’Ajuntament va col.locar una placa de pedra a la fatxada del carrer de Rectoria en reconeixement de la tasca educativa duita a terme per les germanes de la Caritat durant tot un segle.

Per les festes de Sant Bartomeu de 2002, la comunitat de la Caritat de l’Hospital va rebre el Reconeixement de Mèrits per part de Can Dulce pels seus 140 anys de presència a l’Hospital i per la seva dedicació als més necessitats.

I per la Fira de 2003 l’Ajuntament declarà les Germanes de la Caritat com a Filles Adoptives de Sóller. Va ser unes poques setmanes abans que la comunitat de l’Hospital es desintegràs. Des d’aleshores l’única representació d’aquesta congregació és a la casa de la Romaguera, tot i que en ocasions hi ha arribat a haver fins a vuit convents oberts en el mateix temps amb prop d’un centenar de religioses.