Una vegada que has superat les primeres “bajanades agraviants” de les missives que els “redactors” del PP envien cap a tu, no sol perdre gaire temps llegint els tristos paperets que solen treure cada setmana damunt els setmanaris locals. Però com que m’han recomanat que aquesta setmana el llegeixi, perquè el monogràfic va dirigit a mi, aleshores he optat per perdre una mica més de temps llegint-lo i despreciar-ne, ben conscientment, una mica més, per tal  de què els lectors que vulguin, tenguin opció a escoltar l’altra cara de la moneda.

En primer lloc, em fa molta de gràcia el fet que parlin “d’una tasca silenciadora amb la qual intentam tapar” no sé què. Si  aquest tipus de tasca hi fos, que va ser el que vostès dugueren endavant, de les dependències policials no en sortiria gens d’informació. Però com que la que subscriu té ben clar que cada persona és ben lliure de tenir els ideals polítics que vulgui i, en principi, crec que independentment d’aquests, després s’hauria de ser capaç de ser un/a bon/a professional amb una ètica  digna. A mi m’és absolutament igual la informació que els puguin filtrar o que els sindicats puguin ventilar, no sé si m’exprés amb claretat, absolutament igual! i esper que el temps ja col·locarà a cada professional al seu lloc.

Per altra banda, no s’alabin tant pel que fa a les “superlabors” de modernització de les instal·lacions, perquè se’ls va oblidar una cosa a l’hora de deixar els seus càrrecs. Quasi res…, només va ser el petit detall de signar vàries de les factures de les despeses que aquestes havien originat. Per tant, una de les primeres coses que vaig fer en ocupar el càrrec, va ser autoritzar  jo  el pagament de les mateixes, baix l’argument que les persones que havien fet la feina no es quedassin sense cobrar. I no va comparèixer ningú a demanar-les, eh?

I pel que fa  a la “superflota” de vehicles, només que es sàpiga que precisament aquesta setmana he hagut de donar la cara, de nou, pel “superdèficit” que deixaren amb la superflota. Que entre línia i línia s’oblidaren de dir que va  acompanyada, de moment, d’un deute de 23.000 euros, que l’empresa que confià en vostès, duu penjat a l’esquena. M’imagín que al poble de Sóller no li bastaven les tres motos que es conveniaren amb la Conselleria d’Interior, les quals estaven subvencionades amb un 75%, sinó que a més, “vostès, que no s’hi posaren per poc”, en compraren dues més per compte i risc total de l’Ajuntament i… ja veurem qui pagarà!!!

D’aquesta manera, alegrement i sense grans mals de caps, ni complicacions, jo també podria anar fent un castell en l’aire i… ja ho trobarem!

Parlen també d’una policia desmotivada amb un profund malestar. Mirin senyors redactors del PP, me poden recriminar moltes coses, però que no hagi  escoltat absolutament a tothom i intentat fer de la Policia Local un cos cohesionat i unit, cap de vostès s’ho pot  posar a la boca. Els comentaris que m’han arribat per aquest fet han estat diversos i de totes les opinions, però com que hi he cregut i sé que és la millor manera perquè un grup funcioni i per tant, que el poble de Sóller se’n vegi beneficiat, hi seguiré insistint.

En aquest moment, els que governam som nou persones amb els nostres defectes i virtuts i al servei del poble hi ha un grup de 27 professionals que han d’actuar d’acord amb les directrius que se’ls marquen. Senyors redactors del PP, no es tracta “d’enfrontament ni menyspreu a la labor policial”, sinó de què cadascun es situï i actuï d’acord amb el lloc que ocupa. Ni més, ni pus. Ara bé, si els seus regidors amb la seva supergestió donaren peu a confondre termes, ara supòs que em toca a mi posar ordre i rebre les castanyes. 

No cerquin culpables, senyors redactors del PP. No n’hi ha. Som un  equip de govern ben diferent a vostès. Amb uns altres ideals, i reconec que no sempre bons de dur endavant, (perquè el “laiser fer” que els seus regidors protagonitzaren és molt més còmode i crea una ràpida addicció), amb uns objectius ben diferents i amb un altre concepte de la responsabilitat que representa estar ocupant el càrrec que ocupam, i què li farem!!

Tampoc crec que necessiti justificar el temps que pas a l’Ajuntament. Soc una persona el suficientment responsable per entendre que no se pot carregar aquest Ajuntament amb un altra dedicació exclusiva, i que, per tant, mentre que sigui possible intentaré combinar les dues coses. Però no se preocupin, perquè el que tampoc esper és que entenguin l’esforç personal que tot això em representa i molt manco que ho valorin mai. Vostès parlen en un altre idioma! El que soc incapaç de fer és ser a dues bandes al mateix temps com feren en el seu dia alguns dels seus regidors i per tant, cobrar dues assistències a l’hora!

Per acabar, senyors redactors del PP, no me demanin la dimissió, que aquest que fan és un paper molt trist.
Jo, com a persona senzilla que soc, tenc les meves limitacions, no soc enlluernant com vostès, i per tant quan me n’hagi d’anar ho faré. Ara bé, m’ho haurà de demanar algú que ofereixi un poc més de credibilitat que la seva, i per ventura, ni tan sols això. El dia que trobi que ja no puc oferir res més, o no em trobi bé al càrrec que ocup, senzillament deixaré pas a una altra persona. El lloc no el tenc gens gelós, ni m’hi aferr a ell amb les dents pel meu afany de protagonisme. Per tant, no se posin tan nerviosos que tot arribarà.