A meitat de l’any del centenari del nostre Ferrocarril, és necessari fer un balanç de temes que li afecten, i que per això també ens afecten a tots: Empleats, accionistes, dirigents, usuaris, governants i, indubtablement, a tots els sollerics. Ens alegra poder dir que la paraula “gratitud” és cent per cent aplicable i ens dóna ànims i esperances per al futur del Ferrocarril.

Primer, gratitud per les celebracions del centenari. Encara reconeixent expressament tot el positiu i bo de les celebracions oficials, l’opinió general és que va haver-hi un gran absent: El propi Ferrocarril. La resta de Mallorca (amb l’excepció de Bunyola), no es va enterar del centenari. Les locomotores no duien cap distintiu del seu aniversari (ni tan sols una bandereta), l’estació de Palma, porta d’entrada dels grups de viatgers que alimenten les arques de l’empresa, no va desplegar cap senyal d’aquesta data tan important. Tampoc va haver-hi una senzilla placa commemorativa dels cent anys. Es publicà un bon llibre i un excel.lent DVD, però amb tirades tan limitades que pràcticament ningú els coneix.

Tal vegada es degui a què les celebracions oficials no foren organitzades per “la gent del Ferrocarril”, sinó per l’exdirector de Can Prunera (Tren de l’Art), ara diputat del PP a Madrid, qui, dit amb el màxim respecte, pareix que poc coneixia del Ferrocarril en si. Per això, la gallina dels ous d’or, o sigui, el nostre Ferrocarril, va quedar relegat en un tercer pla i l’atenció es va centrar majoritàriament a Can Prunera i en qüestions que tenen molt poca relació amb el Ferrocarril.
No obstant, la sincera gratitud per les celebracions es manté perquè altres iniciatives compensaren les carències oficials. Amb risc d’oblidar-ne algunes, mencionam la premsa local, que va publicar excel.lent suplements sobre el centenari del tren, sumats a alguns articles de sollerics que també estim el Ferrocarril. Els nins del C.P. Mestre Colom de Bunyola feren una exposició a l’estació de Bunyola, que mereix la màxima qualificació possible. L’escola del Puig de Sóller presentarà el seu excel.lent treball sobre el Tren i el Tramvia durant la propera trobada estatal de la UNESCO a Madrid. Afegim que hi va haver vàries oportunitats d’escoltar a bons coneixedors de la història del Tren, en conferències privades i es publicaren articles a revistes especialitzades en temes ferroviaris.

Segon, gratitud per les declaracions dels dirigents del Tren a les diferents entrevista publicades a la premsa. Citam entre d’altres que “el Tren és el motor econòmic que ha fet que ens haguéssim pogut expandir tant econòmicament com socialment”; que el tren està “en un moment que, malgrat la crisi econòmica, és dolç per a la que és l’empresa més important de la vall que, de retruc, gestiona el setè monument més ben valorat d’Espanya”; “que cada dia aconseguim transportar nombrosos viatgers que s’acosten a la nostra vall atrets pel paisatge i la pròpia experiència de fer un viatge en un tren que conserva trets del passat i el transporta a un altre temps” i “degut a això podem afrontar amb molta tranquil.litat el futur de l’empresa, tant a mig com a llarg termini”. I a més, “ja hem superat el compromís d’inversió per ampliar la concessió”. En aquest apartat, també donam gràcies perquè el comitè d’empresa va saber gestionar de manera comprensiva, digna i unida, el conveni col.lectiu que afecta als treballadors.

Tercer, gratitud perquè el tema de la pujada de tarifes es va saber resoldre de manera quasi salomònica: es va autoritzar l’empresa a pujar la tarifa ordinària pel turista que ve a l’illa a pagar una vegada per gaudir del nostre tren, amb la novetat d’un descompte sobre aquest preu pels residents. Per altra banda, es manté “l’abonament groc”, el del 30 euros o sigui trenta viatges a un euro cada un, essencial pels que viatgen de manera quasi diària en el tren pel seu aspecte de servei públic regular. Sobretot es va mantenir la “targeta de resident” que costa 10 euros adquirir-la i que permet als residents fer el recorregut Sóller-Palma-Sóller o la inversa per sis euros més dos euros si s’inclou el tramvia a i des del Port.

Quart, gratitud perquè des del mes de juny aquesta “targeta de resident” es pot gestionar a les estacions de Palma i Bunyola, el que farà que famílies completes de palmesans tornin a Sóller els dissabtes, diumenges i festius, sobretot durant la tardor i l’hivern, com ho farien fa quasi una dècada abans que es creiés que el Ferrocarril era “només per a turistes estrangers” per l’elevat cost del bitllet.

Cinquè, gratitud perquè els accionistes estan participant més activament en qüestions del Ferrocarril, ja sigui amb articles a la premsa com escrits als dirigents de l’empresa. A la darrera Junta General Ordinària vàries “valentes dones” (només ho varen signar dones) presentaren un document amb preguntes sobre temes que estan a la boca de tothom. Per exemple, l’objectiu, l’organització i les finances de “Vall de Sóller Services S.L.” i “Tren de Sóller Complements S.A.U.”, així com la connexió entre Ferrocarril de Sóller S.A. i Tren de l’Art (Museu de Can Prunera), que tant li costa al Ferrocarril i que, a pesar del seu valor cultural, la proporció de viatgers del tren que visita Can Prunera es petitíssima.

Sisè, gratitud i reconeixement al consell d’administració, als treballadors de les oficines, estacions, tallers, vies, combois, màquines i tramvia, i a les autoritats de la direcció general de Transports perquè la seva tasca conjunta fa possible que el Tren i el Tramvia funcionin.

Finalment, sense esgotar les raons per estar agraïts, expresam la nostra gratitud per la que ha representat i seguirà representant per a tota la vall de Sóller i el seu Port, i per a l’illa, l’entrada i sortida del Tren, amb insistent regularitat, des del Port, des de Sóller i des de Palma, sense interrupció, amb un vagó més o amb un vagó menys, durant cent anys, o sigui, dotze mesos a l’any, els 365 dies, de 7 a 19 hores. Aquesta regularitat fou i és la base del seu prestigi, de la seva utilitat, de la seva rendibilitat, de la seva fiabilitat, de la seva fama de parèixer etern, permanent, segur, com els vells castells encara habitats i les velles catedrals que són orgull de la humanitat. Gràcies i molts d’anys la nostre Ferrocarril. Salut.